Zlatoüst: diferència entre les revisions

Zlatoüst
	Златоуст (ru)
	Bandera
Localització
	55° 10′ 00″ N, 59° 40′ 00″ E / 55.1667°N,59.6667°E
Estat	Rússia
Óblast	óblast de Txeliàbinsk
Districte urbà	Zlatoust Urban Okrug (en)
Capital de	Zlatoust Urban Okrug (en) ; Zlatoust Okrug (en) ; Zlatoustovsky Uyezd (en)
Població humana
Població	166.885 (2018) (1.414,28 hab./km²)
Geografia
Superfície	118 km²
Altitud	125 m
Creació	1754
Organització política
• Cap de govern	Maxim Borisovich Pekarsky (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	456200
Fus horari	UTC+05:00
Prefix telefònic	3513
Identificador OKTMO	75712000001
Identificador OKATO	75412000000
Lloc web	zlat-go.ru

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 22:30, 17 nov 2019

Zlatoüst - Златоуст (rus) - és una ciutat de la província de Txeliàbinsk, a Rússia.

Geografia

Zlatoüst es troba a 111 km a l'oest de Txeliàbinsk. Les viles més properes són Kussà (23 km al nord-oest) i Miass (33 km al sud-est).

Història

La vila de Zlatoüst nasqué el 1754 a causa de la construcció d'una fàbrica siderúrgica. El 1774-1776 els obrers de la fàbrica prengueren part de la revolta de Pugatxov. A començaments del segle XIX, Pàvel Anossov fabricà a Zlatoüst les primeres làmines d'acer bulat; i també s'obrí a la vila una fàbrica d'armes per a la fabricació de sabres i de punyals. La vila també és coneguda per ser l'indret on es construïren els primers canons d'acer de Rússia, d'ençà el 1857. Zlatoüst obtingué l'estatus de ciutat el 1865. El 1903, les autoritats tsaristes acabaren brutalment amb la vaga dels obrers.

Zlatoüst el 1910, fotografia de Serguei Mikhàilovitx Prokudin-Gorski.

El règim soviètic s'imposà a Zlatoüst el març del 1918, però durant la Guerra Civil Russa, la vila fou presa primer pels Blancs el juny del 1918 i finalment per l'Exèrcit Roig el juliol del 1919.

Durant l'època soviètica Zlatoüst esdevingué una ciutat industrial, especialitzada en la metal·lúrgia, la construcció mecànica, la indústria agroalimentària, etc. Durant la Segona Guerra Mundial una vintena de fàbriques hi arribaren des de les regions occidentals del país. Entre el 1941 i el 1945 40.000 habitants de Zlatoüst caigueren en el camp de batalla.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zlatoüst

@@ Línia 9: / Línia 9: @@
 La vila de Zlatoüst nasqué el [[1754]] a causa de la construcció d'una fàbrica siderúrgica. El [[1774]]-[[1776]] els obrers de la fàbrica prengueren part de la [[revolta de Pugatxov]]. A començaments del [[segle XIX]], Pàvel Anossov fabricà a Zlatoüst les primeres làmines d'[[acer bulat]]; i també s'obrí a la vila una fàbrica d'armes per a la fabricació de [[sabre]]s i de [[punyal]]s. La vila també és coneguda per ser l'indret on es construïren els primers canons d'acer de Rússia, d'ençà el [[1857]]. Zlatoüst obtingué l'estatus de ciutat el [[1865]]. El [[1903]], les autoritats tsaristes acabaren brutalment amb la vaga dels obrers.
-[[Fitxer:Златоуст.jpg|miniatura|esquerra|220px|Zlatoüst el 1910, fotografia de [[Serguei Mikhàilovitx Prokudin-Gorski]].]]
+[[Fitxer:Златоуст.jpg|miniatura|esquerra|Zlatoüst el 1910, fotografia de [[Serguei Mikhàilovitx Prokudin-Gorski]].]]
 El règim soviètic s'imposà a Zlatoüst el març del [[1918]], però durant la [[Guerra Civil Russa]], la vila fou presa primer pels [[Exèrcit Blanc|Blancs]] el juny del [[1918]] i finalment per l'[[Exèrcit Roig]] el juliol del [[1919]].