Diferència entre revisions de la pàgina «Volta de creueria»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Revertides les edicions de 2.137.73.7. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(alvaro escriba)
m (Revertides les edicions de 2.137.73.7. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
[[Fitxer:Cathedrale_de_Coutances_bordercropped.jpg|miniatura|Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França]]
[[Fitxer:Sixpartite rib vault-scheme.png|miniatura|Volta de creueria sexpartida]]
La '''volta de creueria''' és un tipus de [[volta]] característic de l'[[arquitectura gòtica]], que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues [[voltes de canó apuntat]]. A diferència de la [[volta d'aresta]], la de creueria està formada per dos [[arc apuntat|arcs apuntats]] (la d'aresta presenta [[arc de mig punt|arcs de mig punt]]), a més d'estar reforçada per dos o més [[nervi (arquitectura)|nervis]] diagonals que s'encreuen en la [[Clau de volta]], generalment. La volta de creueria es considera un dels tres elements distintius de l'[[arquitectura gòtica]], junt amb l'[[arc apuntat]] i l'[[arcbotant]]. {{Commonscat}}
 
La volta de creueria consta de dos elements: els arcs, que constituïxen la seua carcassa, o esquelet, i els panys, que cobrixen els espais intermedis entre els arcs. Primer s'alcen els arcs, creant una estructura esvelta, resistent i lleugera, i posteriorment es construeixen els panys intermedis conformant les voltes, quedant emmarcades transversalment pels arcs feixassos, i longitudinalment pels arcs formerets, paral·lels a l'eix de la nau que delimiten els trams de la volta.
 
== Història ==
Hi ha diferents teories sobre l'origen de la volta de creueria. S'ha buscat els seus antecedents en les cúpules d'arcs entrecreuaments d'alguns edificis de l'[[art islàmic]], així com en les voltes de certes esglésies de [[Geòrgia]] i [[Armènia]].
 
Pareix, això no obstant, que la volta de creueria gòtica va evolucionar a partir de la volta d'aresta ja utilitzada en el romànic. Els antecedents més directes de les voltes de creueria del gòtic es troben en construccions tardoromàniques de dos regions allunyades entre si: [[Llombardia]], d'una banda, i [[Normandia]]-[[Anglaterra]] per una altra.
 
A Llombardia, es va utilitzar en almenys cinc temples: Sant Ambrosi de [[Milà]], Sant Nazaro de Milà, Sant Miquel de [[Pavia]], Sant Sabí de Piacenza i Rivolta d'Adda. Les dates no són necessàries, però es creu que totes estes obres es van realitzar entre [[1100]] i [[1130]].
 
A Anglaterra, un dels primers exemples del seu ús es troba en la [[Catedral de Durham]] (1093-1004), encara que estes voltes de creueria no tenen arcs formerets, i els feixassos són [[arc de mig punt]]. A Normandia el seu ús es va generalitzar en la primera mitat del segle XII, encara que els sistemes de suport continuaven sent els propis del romànic.
 
La difusió d'aquest tipus de volta es va produir sobretot a partir de mitjan segle XII.
 
Encara que hi ha distints tipus de voltes de creueria, la més utilitzada en el període clàssic del gòtic va ser la quadripartida, en edificis tan singulars com les Catedrals de Chartres, Reims o Amiens.
 
== Sistema constructiu ==
La necessitat de crear amplis espais coberts va motivar trobar un sistema constructiu que, mantenint, i fins i tot reduint el gruix de murs i contraforts, aconseguirà ampliar aquest volum interior: és l'[[arquitectura gòtica]], que va permetre alleugerir el pes de les cobertes per mitjà de l'equilibri de les forces verticals i horitzontals perquè es contrarestin entre si. El pes de la volta es transmetrà als fonaments a través dels pilars, intervenint a penes els murs que només serviran de tancament de l'espai arquitectònic.
 
L'edifici gòtic s'assembla a un "esquelet" recobert d'una pell "immaterial", les vidrieres, que permeten inundar l'interior de llum. Els plantejaments de l'[[arquitectura romànica]], amb els seus grossos i pesats murs, havien quedat obsolets.
 
Respecte a la [[volta de canó]], predominant en l'arquitectura romànica, el principal avantatge de la de creueria és que transmet el pes només als pilars. Aquests es reforcen amb [[contrafort]]s (ja utilitzats en el romànic), o amb [[arcbotant]]s, un altre element característic del gòtic. Els murs ja no necessiten ser tan grossos com en el romànic, i poden ser fàcilment perforats amb grans vans. D'esta manera es podia construir grans edificis amb economia de materials, al mateix temps que s'aconseguien grans llums i altures.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.71|consulta=23 de novembre de 2014}}</ref>
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Referències}}
 
77.413

modificacions

Menú de navegació