José Bové: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i/o estndardització d'infotaules
Línia 30: Línia 30:
[[Categoria:Sindicalistes]]
[[Categoria:Sindicalistes]]
[[Categoria:Persones de la Gironda]]
[[Categoria:Persones de la Gironda]]
[[Categoria:Diputats al Parlament Europeu en representació de França (2009-2014)]]
[[Categoria:Diputats al Parlament Europeu en representació de França (2014-2019)]]

Revisió del 16:25, 4 des 2019

Infotaula de personaJosé Bové

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Talença (França) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu

1r juliol 2014 – 1r juliol 2019

Circumscripció electoral: Circumscripció Sud-Oest

Diputat al Parlament Europeu

14 juliol 2009 – 30 juny 2014

Circumscripció electoral: Circumscripció Sud-Oest

Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióGrop Escolar Saint-Charles (oc) Tradueix
Universitat Burdeus-Montaigne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióagricultor, sindicalista, polític, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Verd Europeu Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlice Monier Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie Bové Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjose-bove.eu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1154750 TMDB.org: 1141516
Facebook: BoveJose Twitter (X): josebove Modifica el valor a Wikidata

José Bové (Talença, Gascunya, 1953) és un líder camperol i sindical francès. És considerat com un dels principals ideòlegs del moviment altermundista.

Biografia

El seu pare és un científic d'origen luxemburguès especialista en malalties d'espècies vegetals i la seva mare és professora de ciències naturals. El 1973 es matriculà a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Bordeus. Refractari al servei militar, es declarà objector de consciència. Participà en l'anomenada "Lluita de Larzac", una mobilització contrària a la instal·lació d'una base militar a l'altiplà de Larzac. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars.

Posteriorment es dedicà al conreu del camp i la cria d'ovelles. Fundà el 1987 el sindicat agrari Confédération Paysanne (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de Gardarem lo Larzac. El 1995 fou novament empresonat a Tahití per oposar-se a les proves nuclears de Mururoa, el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l’11 d'agost del 1999 per saquejar un McDonalds a Milhau i reivindicar el formatge de rocafort fet a mà. També va participar el 29 de novembre a la cimera de Seattle de l'OMC, on es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'Israel per entrevistar-se amb Yasser Arafat a Ramallah.

Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia, així com el Congrés Popular del Kurdistan (kurd Kongra Gelê Kurdistan), organització considerada terrorista per la Unió Europea. Per a les presidencials franceses de 2007 va prometre un departament per al País Basc del Nord.

El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a Tolosa per destruir un camp de moresc transgènic.

Economistes liberals com en Xavier Sala i Martin l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.[1] Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn de l'Institut for Food and Development Policy defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant en els països del sud com en els del nord (Sobirania alimentària).

Referències

Enllaços externs