José Bové: diferència entre les revisions
m neteja i/o estndardització d'infotaules |
|||
Línia 30: | Línia 30: | ||
[[Categoria:Sindicalistes]] |
[[Categoria:Sindicalistes]] |
||
[[Categoria:Persones de la Gironda]] |
[[Categoria:Persones de la Gironda]] |
||
[[Categoria:Diputats al Parlament Europeu en representació de França (2009-2014)]] |
|||
[[Categoria:Diputats al Parlament Europeu en representació de França (2014-2019)]] |
Revisió del 16:25, 4 des 2019
(2013) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 juny 1953 (70 anys) Talença (França) |
Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Europa Ecologia-Els Verds 1r juliol 2014 – 1r juliol 2019 Legislatura: VIII Legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Circumscripció Sud-Oest Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 2014 | |
Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Generació Ecologia 14 juliol 2009 – 30 juny 2014 Legislatura: setena legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Circumscripció Sud-Oest Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 2009 | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Formació | Grop Escolar Saint-Charles (oc) Universitat Burdeus-Montaigne |
Activitat | |
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les |
Ocupació | agricultor, sindicalista, polític, ambientalista |
Partit | Partit Verd Europeu |
Membre de | |
Participà en | |
4 gener 2021 | Dialogue for Catalonia |
Família | |
Cònjuge | Alice Monier |
Fills | Marie Bové |
Lloc web | jose-bove.eu |
|
José Bové (Talença, Gascunya, 1953) és un líder camperol i sindical francès. És considerat com un dels principals ideòlegs del moviment altermundista.
Biografia
El seu pare és un científic d'origen luxemburguès especialista en malalties d'espècies vegetals i la seva mare és professora de ciències naturals. El 1973 es matriculà a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Bordeus. Refractari al servei militar, es declarà objector de consciència. Participà en l'anomenada "Lluita de Larzac", una mobilització contrària a la instal·lació d'una base militar a l'altiplà de Larzac. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars.
Posteriorment es dedicà al conreu del camp i la cria d'ovelles. Fundà el 1987 el sindicat agrari Confédération Paysanne (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de Gardarem lo Larzac. El 1995 fou novament empresonat a Tahití per oposar-se a les proves nuclears de Mururoa, el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l’11 d'agost del 1999 per saquejar un McDonalds a Milhau i reivindicar el formatge de rocafort fet a mà. També va participar el 29 de novembre a la cimera de Seattle de l'OMC, on es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'Israel per entrevistar-se amb Yasser Arafat a Ramallah.
Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia, així com el Congrés Popular del Kurdistan (kurd Kongra Gelê Kurdistan), organització considerada terrorista per la Unió Europea. Per a les presidencials franceses de 2007 va prometre un departament per al País Basc del Nord.
El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a Tolosa per destruir un camp de moresc transgènic.
Economistes liberals com en Xavier Sala i Martin l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.[1] Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn de l'Institut for Food and Development Policy defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant en els països del sud com en els del nord (Sobirania alimentària).
Referències
- ↑ La esperanza de África, article Premi Comte de Godó de Periodisme del 2002. (castellà)