Luisa Martín: diferència entre les revisions
Línia 5: | Línia 5: | ||
Luisa encara conserva una fotografia que el seu pare José Luis li va fer als quatre anys i en la qual va escriure: «La meva còmica filla María Luisa tens fusta d'actriu, però serà bo això per a tu?».<ref>{{Cita web|url= http://www.laopiniondezamora.es/zamora/2011/02/25/crisis-teatro-apueste-formatos-pequenos/500393.html|título=La crisis hace que el teatro apueste por formatos más pequeños|fechaacceso=12 de abril de 2018|autor={{versalita|Redacción}}|apellido=|nombre=|fecha=25 de febrer de 2011|sitioweb=[[La Opinión de Zamora]]}}</ref> |
Luisa encara conserva una fotografia que el seu pare José Luis li va fer als quatre anys i en la qual va escriure: «La meva còmica filla María Luisa tens fusta d'actriu, però serà bo això per a tu?».<ref>{{Cita web|url= http://www.laopiniondezamora.es/zamora/2011/02/25/crisis-teatro-apueste-formatos-pequenos/500393.html|título=La crisis hace que el teatro apueste por formatos más pequeños|fechaacceso=12 de abril de 2018|autor={{versalita|Redacción}}|apellido=|nombre=|fecha=25 de febrer de 2011|sitioweb=[[La Opinión de Zamora]]}}</ref> |
||
Anys més tard, quan Luisa tenia disset anys i va decidir que volia ser actriu, el seu pare va influir en ella perquè es formés com a tal i va |
Anys més tard, quan Luisa tenia disset anys i va decidir que volia ser actriu, el seu pare va influir en ella perquè es formés com a tal i va ser llavors quan va ingressar a la [[Reial Escola Superior d'Art Dramàtic]] en [[Madrid]] on es va graduar en [[1980]]. |
||
Posteriorment es va formar |
Posteriorment es va formar al Laboratori de [[William Layton]] i a l'[[Escuela de Teatro Clásico Nacional]]. Va començar la seva carrera professional en el teatre en la companyia ''Teatro estudio 80''. |
||
Durant la dècada dels [[Anys 1980|80]] es va adobar en els escenaris amb obres de teatre com ''[[Los viajes de Pedro el afortunado]]'', ''[[Los escándalos de un pueblo]]'', ''[[Los balcones de Madrid]]'', ''[[Fedra (obra de teatre)|Fedra]]'', ''[[El rinoceronte]]'', ''[[Ací no paga ni Déu!|Aquí no paga nadie]]''. |
Durant la dècada dels [[Anys 1980|80]] es va adobar en els escenaris amb obres de teatre com ''[[Los viajes de Pedro el afortunado]]'', ''[[Los escándalos de un pueblo]]'', ''[[Los balcones de Madrid]]'', ''[[Fedra (obra de teatre)|Fedra]]'', ''[[El rinoceronte]]'', ''[[Ací no paga ni Déu!|Aquí no paga nadie]]''. |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
Però va ser en [[1995]] quan va aconseguir la seva notorietat arran de la seva participació en la sèrie ''[[Médico de familia]]'' en interpretar l'assistenta domèstica [[Juani Ureña]] paper pel aconseguí en [[1996]] el [[Unión de Actores y Actrices|Premi Unión de Actores]] i el [[1997]] el premi a la millor actriu del [[Festival Internacional de Cinema i Televisió de Cartagena de Indias]]. |
Però va ser en [[1995]] quan va aconseguir la seva notorietat arran de la seva participació en la sèrie ''[[Médico de familia]]'' en interpretar l'assistenta domèstica [[Juani Ureña]] paper pel aconseguí en [[1996]] el [[Unión de Actores y Actrices|Premi Unión de Actores]] i el [[1997]] el premi a la millor actriu del [[Festival Internacional de Cinema i Televisió de Cartagena de Indias]]. |
||
Després d'aquest parèntesi televisiu en [[1999]] i al costat de l'actor [[Juan Echanove]] s'embarca de nou en un reeixit projecte teatral ''[[El verdugo (obra de teatre)|El verdugo]]'' de [[Luis García Berlanga]] i [[Rafael Azcona]]. La seva interpretació en el paper de Carmen li va valer l'any [[2000]] el premi Miguel Mihura, SGAE, el [[Premi Ercilla de Teatre]], [[Fotogramas de Plata]] i finalista dels [[Premis Max]]. En aquest mateix any [[2000]] debuta al cinema amb la pel·lícula ''[[Terca vida]]'' de [[Fernando Huertas]]. Més tard, en [[2004]] rodaria la pel·lícula ''[[Tiovivo c. 1950]]'' de [[José Luis Garci]] i el [[2006]] ''[[Las 13 rosas]]'' d'[[Emilio Martínez-Lázaro]]. |
Després d'aquest parèntesi televisiu en [[1999]] i al costat de l'actor [[Juan Echanove]] s'embarca de nou en un reeixit projecte teatral ''[[El verdugo (obra de teatre)|El verdugo]]'' de [[Luis García Berlanga]] i [[Rafael Azcona]].<ref>[https://elpais.com/diario/2000/01/22/catalunya/948506838_850215.html El verdugo sube a escena], El País, 22 de gener de 2000</ref> La seva interpretació en el paper de Carmen li va valer l'any [[2000]] el premi Miguel Mihura, SGAE, el [[Premi Ercilla de Teatre]], [[Fotogramas de Plata]] i finalista dels [[Premis Max]]. En aquest mateix any [[2000]] debuta al cinema amb la pel·lícula ''[[Terca vida]]'' de [[Fernando Huertas]]. Més tard, en [[2004]] rodaria la pel·lícula ''[[Tiovivo c. 1950]]'' de [[José Luis Garci]] i el [[2006]] ''[[Las 13 rosas]]'' d'[[Emilio Martínez-Lázaro]]. |
||
El [[2003]], després de divorciar-se de [[Joan Llaneras (actor)|Joan Llaneras]], crea al costat del seu company el productor [[Albert Bori]] la companyia teatral Art Media Producciones amb la qual produeixen els seus propis espectacles. Un d'ells va ser ''[[Historia de una vida]]'' ([[2004]]), on es va retrobar amb la seva companya de ''[[Médico de familia]]'' [[Isabel Aboy]]. |
|||
En [[2007]] va tornar al teatre amb l'obra ''Como abejas atrapadas en la miel'', i protagonitzà la sèrie televisiva ''[[Desaparecida]]''. |
En [[2007]] va tornar al teatre amb l'obra ''Como abejas atrapadas en la miel'', i protagonitzà la sèrie televisiva ''[[Desaparecida]]''. |
Revisió del 18:43, 9 des 2019
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Luisa Martín 23 febrer 1960 (64 anys) Madrid |
Dades personals | |
Formació | Reial Escola Superior d'Art Dramàtic (–1980) |
Alçada | 166 cm |
Activitat | |
Ocupació | actriu |
Premis
| |
María Luisa Martín López (Madrid; 23 de febrer de 1960), es una actriu espanyola.
Biografia
Luisa encara conserva una fotografia que el seu pare José Luis li va fer als quatre anys i en la qual va escriure: «La meva còmica filla María Luisa tens fusta d'actriu, però serà bo això per a tu?».[1]
Anys més tard, quan Luisa tenia disset anys i va decidir que volia ser actriu, el seu pare va influir en ella perquè es formés com a tal i va ser llavors quan va ingressar a la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic en Madrid on es va graduar en 1980.
Posteriorment es va formar al Laboratori de William Layton i a l'Escuela de Teatro Clásico Nacional. Va començar la seva carrera professional en el teatre en la companyia Teatro estudio 80.
Durant la dècada dels 80 es va adobar en els escenaris amb obres de teatre com Los viajes de Pedro el afortunado, Los escándalos de un pueblo, Los balcones de Madrid, Fedra, El rinoceronte, Aquí no paga nadie.
El seu debut televisiu va ser el 1990 sl programa de Teresa Rabal La guardería. Després vindrien altres com Noche, noche amb Emilio Aragón, El Programa de Pedro Ruiz, i Un, dos, tres... responda otra vez, n setmanalment interpretava diferents personatges.
El seu primer paper reeixit en la televisió va ser en 1993 amb el personatge de la Chirla, la jove aprenenta a peixatera de ¿Quién da la vez?, una sèrie ideada per Vicente Escrivá .
Però va ser en 1995 quan va aconseguir la seva notorietat arran de la seva participació en la sèrie Médico de familia en interpretar l'assistenta domèstica Juani Ureña paper pel aconseguí en 1996 el Premi Unión de Actores i el 1997 el premi a la millor actriu del Festival Internacional de Cinema i Televisió de Cartagena de Indias.
Després d'aquest parèntesi televisiu en 1999 i al costat de l'actor Juan Echanove s'embarca de nou en un reeixit projecte teatral El verdugo de Luis García Berlanga i Rafael Azcona.[2] La seva interpretació en el paper de Carmen li va valer l'any 2000 el premi Miguel Mihura, SGAE, el Premi Ercilla de Teatre, Fotogramas de Plata i finalista dels Premis Max. En aquest mateix any 2000 debuta al cinema amb la pel·lícula Terca vida de Fernando Huertas. Més tard, en 2004 rodaria la pel·lícula Tiovivo c. 1950 de José Luis Garci i el 2006 Las 13 rosas d'Emilio Martínez-Lázaro.
El 2003, després de divorciar-se de Joan Llaneras, crea al costat del seu company el productor Albert Bori la companyia teatral Art Media Producciones amb la qual produeixen els seus propis espectacles. Un d'ells va ser Historia de una vida (2004), on es va retrobar amb la seva companya de Médico de familia Isabel Aboy.
En 2007 va tornar al teatre amb l'obra Como abejas atrapadas en la miel, i protagonitzà la sèrie televisiva Desaparecida.
En 2008 va tornar a la televisió amb la minisèrie de dos capítols El caso Wanninkhof, en la qual va donar vida a Dolores Vázquez. El repartiment el completen, entre altres, Juanjo Puigcorbé, Frank Feys i Belén Constenla, En 2010 s'uneix a la nova producció de Televisió Espanyola Gran Reserva en la qual dóna vida a una agent de policia.
El 27 i 28 de desembre de 2011, Telecinco va emetre dos capítols sobre la vida de Rocío Dúrcal, sota el títol de Rocío Dúrcal, volver a verte. Luisa interpreta la mare de Rocío, María Ortiz.
El setembre de 2013, s'anuncia el seu fitxatge per la sèrie B&b, de boca en boca de la cadena Telecinco, després del final de la sèrie de la mateixa cadena Frágiles i que s'estrenarà el 2014. En 2015 apareix de manera esporàdica en el serial juvenil Yo quisiera interpretant a Sol durant uns capítols de la primera temporada de la sèrie.
En 2016 fitxa per la segona temporada de Bajo sospecha interpretant Lidia Abad, la cap d'infermeres del Poliniclínic de Madrid, un hospital ple de crims i misteris.
En 2017 s'incorpora a la nova sèrie diària de Servir y proteger interpretant la inspectora de policia Claudia Miralles com a protagonista de la serie al costat d'Andrea del Río. Aquest mateix any apareix al telefilm La princesa Paca de La 1 amb el paper de Juana.
Vida personal
Luisa Martín col·labora des de 1986 amb l'organització Metges Sense Fronteres, amb qui s'ha desplaçat a Kenya, l'Equador i Kosovo, entre altres països, i col·labora en diverses activitats de l'organització a Espanya.
Està separada de l'actor Joan Llaneras, amb el qual va conviure diversos anys i és parella de Albert Bori. Tenen un fill, Bruno.[3]
Filmografia
Cinema
Any | Títol | Personatge | Director |
---|---|---|---|
2000 | Terca vida | Julia | Fernando Huertas |
2004 | Tiovivo c. 1950 | Laurita | José Luis Garci |
2007 | Las 13 rosas | Dolores | Emilio Martínez Lázaro |
2010 | Entrelobos | Isabel | Gerardo Olivares |
2015 | Matar el tiempo | Señora | Antonio Hernández |
2016 | El futuro ya no es lo que era | Cristina | Pedro Barbero |
Curtmetratges
Any | Títol | Personatge | Director |
---|---|---|---|
2002 | El sueño de la maestra | Eloísa | Luis García Berlanga |
2006 | Pactum | Maruja | Juan Padrón |
Sèries de televisió
Programes de televisió
Any | Títol | Personatge | Cadena |
---|---|---|---|
1990 | La guardería | Col·laboradora | Antena 3 |
1993 | Noche, noche | Col·laboradora | Antena 3 |
1993-1994 | Un, dos, tres... responda otra vez | Col·laboradora | TVE |
2006 | El club de Flo | Col·laboradora | Antena 3 |
2012; 2016 | ¡Qué tiempo tan feliz! | Invitada | Telecinco |
2013 | Hay una cosa que te quiero decir | Invitada | Telecinco |
2017 | Hora punta | Invitada | TVE |
2018 | Mi casa es la tuya | Invitada | Telecinco |
Referències
- ↑ Redacción. «La crisis hace que el teatro apueste por formatos más pequeños», 25-02-2011. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ El verdugo sube a escena, El País, 22 de gener de 2000
- ↑ Revista Unión de Actores Arxivat 2010-desembre-11 a la Wayback Machine.
Enllaços externs
- Notícies sobre Luisa Martín a El País