Pompeu Gener i Babot: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit |
Afegir documentació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
'''Pompeu Gener i Babot''', conegut de vegades com '''''Peius''''' ([[Barcelona]], [[23 de juny]] de [[1846]] <ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5C9F-79?i=1901&wc=QZ7W-F3J%3A335015101%2C335015102%2C335446301&cc=2015324|títol=Naixements.1846.Llibre 2.Registre núm.175|consulta=19 de juliol de 2019|llengua=|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona|data=23 de juny de 1846}}</ref> - Barcelona, [[1920]]), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a [[París]]. |
'''Pompeu Gener i Babot''', conegut de vegades com '''''Peius''''' ([[Barcelona]], [[23 de juny]] de [[1846]] <ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5C9F-79?i=1901&wc=QZ7W-F3J%3A335015101%2C335015102%2C335446301&cc=2015324|títol=Naixements.1846.Llibre 2.Registre núm.175|consulta=19 de juliol de 2019|llengua=|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona|data=23 de juny de 1846}}</ref> - Barcelona, [[1920]]), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a [[París]]. |
||
Fill de Ramon Jané i Parell, farmacèutic natural de [[Cambrils]], i de Magdalena Babot, natural de [[Beseit]], va néixer a la plaça del Pi, 2, de Barcelona. Personatge cosmopolita molt conegut dins el moviment [[modernisme català|modernista]], viatjà sovint per diversos països d'Europa, una vegada amb [[Apel·les Mestres]] (1874), per l'[[Àsia]] i [[Àfrica]]. A París entrà en contacte amb corrents positivistes que va |
Fill de Ramon Jané i Parell, farmacèutic natural de [[Cambrils]], i de Magdalena Babot, natural de [[Beseit]], va néixer a la plaça del Pi, 2, de Barcelona. Personatge cosmopolita molt conegut dins el moviment [[modernisme català|modernista]], viatjà sovint per diversos països d'Europa, una vegada amb [[Apel·les Mestres]] (1874), per l'[[Àsia]] i [[Àfrica]]. A París entrà en contacte amb corrents positivistes i vitalistes que va difondre a Catalunya i Espanya.<ref>{{ref-llibre|cognom=Maspoch|nom=Mònica|títol=Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona|lloc=Barcelona|editorial=Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida|any=2008|isbn=978-84-96696-02-0|consulta=14 d'agost 2013|pàgina=|edició=1a ed.}}</ref> Va contribuir a la gestació del modernisme. <ref>{{Ref-tesi|títol=Pompeu Gener i el nacionalisme regeneracionista (1887-1906): La intel·lectualitat, la nació i el poder a Catalunya.|url=http://www.tdx.cat/handle/10803/310401|universitat=Universitat Autònoma de Barcelona|tipus=Ph.D. Thesis|data=2012-10-03|nom=Xavier|cognom=Vall i Ontiveros}}</ref> [[Víctor Balaguer]] li va encarregar que guiés el seu bibliotecari [[Joan Oliva i Milà]] per les biblioteques de França per aprendre l'ofici.<ref name=comas07>{{ref-llibre|cognom=Comas i Güell|nom=Montserrat|títol=La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català|lloc=Barcelona|editorial=[[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]]|any=2007|isbn=978-84-8415-882-0|consulta=21 maig 2015|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell|pàgines=56|format=paper|ref=DL B-3.581-2007}}</ref> |
||
Molt actiu políticament, va estar vinculat a la ideologia [[republicana]] i es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà en el [[Primer Congrés Catalanista]] de [[Valentí Almirall]] del 1880. En alguna obra de joventut (especialment a l'obra ''Heretgies'' del 1887), intentà aportar barroerament algun argument etnicista a la seva visió del catalanisme estètic tan habitual després en alguns pensadors noucentistes. |
Molt actiu políticament, va estar vinculat a la ideologia [[republicana]] i es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà en el [[Primer Congrés Catalanista]] de [[Valentí Almirall]] del 1880. En alguna obra de joventut (especialment a l'obra ''Heretgies'' del 1887), intentà aportar barroerament algun argument etnicista a la seva visió del catalanisme estètic tan habitual després en alguns pensadors noucentistes. |
||
Revisió del 20:14, 10 des 2019
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Pompeyo Gener Babot 23 juny 1846 Barcelona |
| Mort | 15 novembre 1920 (74 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Positivisme i catalanisme |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, assagista |
| Nom de ploma | Peius J.M. Buscaengrunas |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Pompeu Gener i Babot, conegut de vegades com Peius (Barcelona, 23 de juny de 1846 [1] - Barcelona, 1920), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a París.
Fill de Ramon Jané i Parell, farmacèutic natural de Cambrils, i de Magdalena Babot, natural de Beseit, va néixer a la plaça del Pi, 2, de Barcelona. Personatge cosmopolita molt conegut dins el moviment modernista, viatjà sovint per diversos països d'Europa, una vegada amb Apel·les Mestres (1874), per l'Àsia i Àfrica. A París entrà en contacte amb corrents positivistes i vitalistes que va difondre a Catalunya i Espanya.[2] Va contribuir a la gestació del modernisme. [3] Víctor Balaguer li va encarregar que guiés el seu bibliotecari Joan Oliva i Milà per les biblioteques de França per aprendre l'ofici.[4]
Molt actiu políticament, va estar vinculat a la ideologia republicana i es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall del 1880. En alguna obra de joventut (especialment a l'obra Heretgies del 1887), intentà aportar barroerament algun argument etnicista a la seva visió del catalanisme estètic tan habitual després en alguns pensadors noucentistes.
Com a periodista, va col·laborar en diverses revistes com L'Esquella de la Torratxa i, sobretot, Joventut.[5]
Fons personal
Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per retrats de Pompeu Gener i de personatges del món de la cultura i l'espectacle. Les fotografies estan dedicades i mostren la relació que Peius, nom amb què es coneixia Pompeu Gener, mantingué amb el moviment cultural del seu temps.[6]
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva, també, una part del fons personal de Pompeu Gener, en aquest cas integrat per documentació per a les seves memòries, treballs periodístics, manuscrits de teatre i correspondència.[7]
Referències
- ↑ «Naixements.1846.Llibre 2.Registre núm.175». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-06-1846. [Consulta: 19 juliol 2019].
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Vall i Ontiveros, Xavier. Pompeu Gener i el nacionalisme regeneracionista (1887-1906): La intel·lectualitat, la nació i el poder a Catalunya. (Tesi: Doctorat). Universitat Autònoma de Barcelona, 2012-10-03.
- ↑ Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 56. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ Revista Coup de fouet
- ↑ Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 266. ISBN 978-84-9850-029-5.
- ↑ Inventari del Fons personal de Pompeu Gener. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Bibliografia
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
Enllaços externs
- Fons Pompeu Gener de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Catàleg en línia
- Pompeu Gener i Babot a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès
- ‘Peius’ Gener.per JORDI LLOVET .l Diari Ara el