Termoplàstic: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref> |
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref>{{ref-publicació |cognom=Baeurle |nom=Stephan A. |enllaçautor= |cognom2=Hotta |nom2=Atsushi |enllaçautor2= |cognom3=Gusev |nom3=Andrei A. |enllaçautor3= |article=On the glassy state of multiphase and pure polymer materials |url= |format= |llengua=[[anglès]] |consulta= |publicació=Polymer |editorial= |lloc= |volum=vol. 47 |exemplar=núm. 17 |data= |mes= |any=[[2006]] |pàgina= |pàgines=6243-6253 |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref >Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels [[plàstic termostable|plàstics termoestables]] que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. |
||
== Estructura química == |
|||
La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada. Per sobre de la seva [[temperatura de transició vítria]], i per sota del seu [[punt de fusió]], les propietats físiques d'un termoplàsic canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de [[carboni]] que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable. |
|||
== Exemples == |
|||
Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats]](PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonat]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET). |
|||
== Articles relacionats== |
== Articles relacionats== |
||
Revisió del 16:26, 14 des 2019
Els termoplàstics a temperatura ambient són plàstics rígids, que en augmentar la temperatura es tornen tous i mal·leables, retornant a un estat sòlid al refredar-se.[1]Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels plàstics termoestables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar.
Estructura química
La majoria dels termoplàstics tenen una massa molecular elevada. Per sobre de la seva temperatura de transició vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàsic canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de carboni que presenten forces de Van der Waals entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.
Exemples
Els més coneguts són: el polietilè (PE), el poliestirè (PS), el polimetilmetacrilats(PMMA), el clorur de polivinil (PVC), el tefló o politetrafluoretilè (PTFE), polipropilè (PP), policarbonat (PC) i el politereftalat d'etilè (PET).
Articles relacionats
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termoplàstic |