Geraldine Farrar: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Itàliques i Lehman -> Lehmann
m Correccions
Línia 2: Línia 2:
{{IniciBio}} va ser una [[soprano]] i [[actriu]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]].
{{IniciBio}} va ser una [[soprano]] i [[actriu]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]].


El seu pare fou un famós jugador de [[beisbol]] que no s'oposà a la gran disposició de Geraldine vers la música permetent-li estudiar piano. A l'edat de 14 anys , la futura cantant donà un concert a Melnrose, i fou molt aplaudida. Va estudiar cant a [[Boston]], [[Nova York]], en aquesta última ciutat amb [[Emma Cecilia Thursby]] i [[París]] i [[Berlín]] amb la famosa [[soprano]] [[Lilli Lehmann]]. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any [[1901]], amb un gran èxit en el paper de Margarida en ''[[Faust (òpera)|Faust]]'' de [[Charles Gounod]], i després en els principals papers de ''[[Mignon]]'' de [[Ambroise Thomas]], ''[[Manon (òpera)|Manon]]'' de [[Jules Massenet]], i Julieta en ''[[Romeu i Julieta]]'' del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos al príncep hereu [[Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)|Guillem]], amb qui segons sembla va mantenir un idil·li l'any [[1903]].
El seu pare fou un famós jugador de [[beisbol]] que no s'oposà a la gran disposició de Geraldine vers la música i, així, estudià piano. A l'edat de 14 anys la futura cantant donà un concert a Melrose, i fou molt aplaudida. Va estudiar cant a [[Boston]], [[Nova York]], en aquesta última ciutat amb [[Emma Cecilia Thursby]], i [[París]] i [[Berlín]] amb la famosa [[soprano]] [[Lilli Lehmann]]. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any [[1901]], amb un gran èxit en el paper de Margarida de ''[[Faust (òpera)|Faust]],'' de [[Charles Gounod]], i després en els principals papers de ''[[Mignon]],'' d'[[Ambroise Thomas]], ''[[Manon (òpera)|Manon]],'' de [[Jules Massenet]], i Julieta de ''[[Romeu i Julieta]],'' del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos el príncep hereu [[Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)|Guillem]], amb qui segons sembla va mantenir un idil·li l'any [[1903]].


El 1904 a Montecarlo canta la ''[[La Bohème]]'' al costat de [[Enrico Caruso|Caruso]] el l905 prengué part en l'estrena d''[[Amica]]'' de [[Pietro Mascagni|Mascagni]], en substitució de la [[Emma Calvé|Calvé]] que havia emmalaltit. Des del 1906 el seu repertori es va estendre a òperes especialment difícils com (''[[Don Carlos (Verdi)]], [[Tannhäuser (Wagner)]], [[Le roi de Lahore]]'') i fou intèrpret a Varsòvia d'''[[L'Ancêtre]]'' de [[Camille Saint Saëns|Saint-Saëns]] la soprano Lehman la crida per a cantar el rol de Na Elvira a ''[[Don Giovanni]]'' a Salzburg, conquistant aquella fama que suposaria el seu passaport per al Metropolitan.
El 1904 a Montecarlo canta ''[[La Bohème]]'' al costat de [[Enrico Caruso|Caruso]] i el 1905 prengué part en l'estrena d'<nowiki/>''[[Amica]],'' de [[Pietro Mascagni|Mascagni]], en substitució de la [[Emma Calvé|Calvé]], que havia emmalaltit. Des del 1906 el seu repertori es va estendre a òperes especialment difícils com ''[[Don Carlos (Verdi)]], [[Tannhäuser (Wagner)]], [[Le roi de Lahore]] ([[Jules Massenet|Massenet]]'') i fou intèrpret a Varsòvia d'''[[L'Ancêtre]],'' de [[Camille Saint Saëns|Saint-Saëns]]. La soprano Lehman la crida per a cantar el rol de Na Elvira a ''[[Don Giovanni]]'' a Salzburg, conquistant aquella fama que suposaria el seu passaport per al Metropolitan.


Debutà en el Gran teatre de Nova York el [[26 de novembre]] de 1906 amb ''[[Roméo et Juliette]]'' de [[Charles Gounod|Gounod]], iniciant així una col·laboració que s'allargà fins al 1922. El 1916 va contraure matrimoni amb l'actor [[Lou Tellegen]], al que tingué a més com a ''partenaire'' en moltes pel·lícules que la Farrar, en el cim de la popularitat, rodà a Hollywood entre 1915 i 1919. Més que les seves dots vocals (un xic limitades en el registre agut) la cantant es beneficià de la seva gran bellesa i d'un fort temperament que la portaren, a Amèrica, a una popularitat equivalent, en el terreny femení, al del mateix Caruso.
Debutà en el Gran Teatre de Nova York el [[26 de novembre]] de 1906 amb ''[[Roméo et Juliette]],'' de [[Charles Gounod|Gounod]], iniciant així una col·laboració que s'allargà fins al 1922. El 1916 va contraure matrimoni amb l'actor [[Lou Tellegen]], a qui tingué a més com a ''partenaire'' en moltes pel·lícules que la Farrar, en el cim de la popularitat, rodà a Hollywood entre 1915 i 1919. Més que les seves dots vocals (un xic limitades en el registre agut) la cantant es beneficià de la seva gran bellesa i d'un fort temperament que la portaren, a Amèrica, a una popularitat equivalent, en el terreny femení, a la del mateix Caruso.


Els grans recursos escènics del seu temperament estigueren en estreta connexió amb les seves eleccions de repertori: ''[[Tosca]], [[Carmen]], [[Manon]]'' de [[Jules Massenet|Massenet]], ''[[Madama Butterfly]], [[Suor Angelica]]''', fins a arribar a la ''[[Zazà]]'' de [[Ruggero Leoncavallo|Leoncavallo]], òpera en la que el [[22 d'abril]] de 1922, s'acomiadà dels escenaris en el Metropolitan.
Els grans recursos escènics del seu temperament estigueren en estreta connexió amb les seves eleccions de repertori: ''[[Tosca]], [[Carmen]], [[Manon]]'' de [[Jules Massenet|Massenet]], ''[[Madama Butterfly]], [[Suor Angelica]],'' fins a arribar a la ''[[Zazà]]'' de [[Ruggero Leoncavallo|Leoncavallo]], òpera en què el [[22 d'abril]] de 1922, s'acomiadà dels escenaris en el Metropolitan.


Geraldine Farrar amb la seva gran personalitat, desencadenà un fanatisme que anticipà el que posteriorment les grans masses reservarien als divos del cinema. Les seves seguidores (les ''Gerry-flappers'') adoptaren les seves ''posses'', el seu maquillatge, la seva manera de vestir. Tingué un ample repertori i fou de les primeres cantants que enregistraren discs. El 1915 fou la protagonista d'una versió cinematogràfica de ''[[Carmen]]'' a la que li seguiren unes quinze pel·lícules més, entre les quals destaca ''Jean the Woman'' de [[Cecil B. DeMille]], de 1916. El 1916 i 1938 publicà dos llibres de fons autobiogràfic.
Geraldine Farrar, amb la seva gran personalitat, desencadenà un fanatisme que anticipà el que posteriorment les grans masses reservarien als divos del cinema. Les seves seguidores (les ''Gerry-flappers'') adoptaren les seves ''posses'', el seu maquillatge, la seva manera de vestir. Tingué un ample repertori i fou de les primeres cantants que enregistraren discs. El 1915 fou la protagonista d'una versió cinematogràfica de ''[[Carmen]]'' a la qual seguiren unes quinze pel·lícules més, entre les quals destaca ''Jean the Woman,'' de [[Cecil B. DeMille]], de 1916. El 1916 i 1938 publicà dos llibres de fons autobiogràfic.


Va morir l'any 1967, d'un [[infart de miocardi]] als 85 anys. Està soterrada al [[cementeri Kensico]] de [[Valhalla (Nova York)|Valhalla]], en l'[[Estat de Nova York]].
Va morir l'any 1967, d'un [[infart de miocardi]] als 85 anys. Està soterrada al [[cementeri Kensico]] de [[Valhalla (Nova York)|Valhalla]], a l'[[Estat de Nova York]].
==Filmografia==
==Filmografia==
{{div col|cols=4}}
{{div col|cols=4}}

Revisió del 00:57, 21 des 2019

Infotaula de personaGeraldine Farrar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1882 Modifica el valor a Wikidata
Melrose (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1967 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Ridgefield (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Kensico Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, escriptora, cantant d'òpera, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1901 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeLou Tellegen Modifica el valor a Wikidata
ParesSid Farrar Modifica el valor a Wikidata  i Henrietta Barnes Farrar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0268125 Allocine: 145464 Allmovie: p22752 TCM: 919241 AFI: 60628 TMDB.org: 1036287
Musicbrainz: 30a5ad3b-33aa-4e79-8258-b9a1284f1ebd Discogs: 1233635 IMSLP: Category:Farrar,_Geraldine Allmusic: mn0001245334 Find a Grave: 6560 Project Gutenberg: 36071 Modifica el valor a Wikidata

Geraldine Farrar (Melrose, 28 de febrer de 1882 - Ridgefield, 11 de març de 1967) va ser una soprano i actriu estatunidenca.

El seu pare fou un famós jugador de beisbol que no s'oposà a la gran disposició de Geraldine vers la música i, així, estudià piano. A l'edat de 14 anys la futura cantant donà un concert a Melrose, i fou molt aplaudida. Va estudiar cant a Boston, Nova York, en aquesta última ciutat amb Emma Cecilia Thursby, i París i Berlín amb la famosa soprano Lilli Lehmann. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any 1901, amb un gran èxit en el paper de Margarida de Faust, de Charles Gounod, i després en els principals papers de Mignon, d'Ambroise Thomas, Manon, de Jules Massenet, i Julieta de Romeu i Julieta, del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos el príncep hereu Guillem, amb qui segons sembla va mantenir un idil·li l'any 1903.

El 1904 a Montecarlo canta La Bohème al costat de Caruso i el 1905 prengué part en l'estrena d'Amica, de Mascagni, en substitució de la Calvé, que havia emmalaltit. Des del 1906 el seu repertori es va estendre a òperes especialment difícils com Don Carlos (Verdi), Tannhäuser (Wagner), Le roi de Lahore (Massenet) i fou intèrpret a Varsòvia d'L'Ancêtre, de Saint-Saëns. La soprano Lehman la crida per a cantar el rol de Na Elvira a Don Giovanni a Salzburg, conquistant aquella fama que suposaria el seu passaport per al Metropolitan.

Debutà en el Gran Teatre de Nova York el 26 de novembre de 1906 amb Roméo et Juliette, de Gounod, iniciant així una col·laboració que s'allargà fins al 1922. El 1916 va contraure matrimoni amb l'actor Lou Tellegen, a qui tingué a més com a partenaire en moltes pel·lícules que la Farrar, en el cim de la popularitat, rodà a Hollywood entre 1915 i 1919. Més que les seves dots vocals (un xic limitades en el registre agut) la cantant es beneficià de la seva gran bellesa i d'un fort temperament que la portaren, a Amèrica, a una popularitat equivalent, en el terreny femení, a la del mateix Caruso.

Els grans recursos escènics del seu temperament estigueren en estreta connexió amb les seves eleccions de repertori: Tosca, Carmen, Manon de Massenet, Madama Butterfly, Suor Angelica, fins a arribar a la Zazà de Leoncavallo, òpera en què el 22 d'abril de 1922, s'acomiadà dels escenaris en el Metropolitan.

Geraldine Farrar, amb la seva gran personalitat, desencadenà un fanatisme que anticipà el que posteriorment les grans masses reservarien als divos del cinema. Les seves seguidores (les Gerry-flappers) adoptaren les seves posses, el seu maquillatge, la seva manera de vestir. Tingué un ample repertori i fou de les primeres cantants que enregistraren discs. El 1915 fou la protagonista d'una versió cinematogràfica de Carmen a la qual seguiren unes quinze pel·lícules més, entre les quals destaca Jean the Woman, de Cecil B. DeMille, de 1916. El 1916 i 1938 publicà dos llibres de fons autobiogràfic.

Va morir l'any 1967, d'un infart de miocardi als 85 anys. Està soterrada al cementeri Kensico de Valhalla, a l'Estat de Nova York.

Filmografia

  • Carmen (1915)
  • Temptation (1915)
  • Maria Rosa (1916)
  • Joan the Woman (1916)
  • The Woman God Forgot (1917)
  • The Devil-Stone (1917)
  • The Turn of Wheel (1918)
  • The Bonds That Tie (1918)
  • The Hell Cat (1918)
  • Shadows (1919)
  • The Stronger Vow (1919)
  • The World and Its Woman (1919)
  • Flame of the Desert (1919)
  • The Woman and the Puppet (1920)
  • The Riddle: Woman (1920)

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geraldine Farrar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geraldine_Farrar&oldid=22488246»