Elisenda Paluzie i Hernández: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 95.127.226.186. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
{{Viquidites}} |
{{Viquidites}} |
||
* [http://elisendapaluzie.wordpress.com Blog acadèmic d'Elisenda Paluzie]. |
* [http://elisendapaluzie.wordpress.com Blog acadèmic d'Elisenda Paluzie]. |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{Consell per la República}} |
|||
{{Procés independentista català}} |
{{Procés independentista català}} |
||
Revisió del 13:37, 22 des 2019
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 octubre 1969 (54 anys) Barcelona |
4a Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana | |
24 març 2018 – 21 maig 2022 ← Jordi Sànchez i Picanyol – Maria Dolors Feliu i Torrent → | |
Degana de la Facultat d'Economia i Empresa | |
18 febrer 2009 – 19 abril 2017 – Ramon Alemany Leira → | |
Dades personals | |
Formació | London School of Economics (1997–1998) Universitat de Barcelona - economia (–1999) Universitat Yale - economia internacional (–1996) École des ponts ParisTech |
Activitat | |
Ocupació | economista, activista política, professora d'universitat, política |
Ocupador | Universitat de Barcelona, professora d'universitat (2001–) |
Partit | Esquerra Republicana de Catalunya (2008–2012) |
Membre de | |
Participà en | |
28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 |
Família | |
Pare | Lluís Paluzie i Mir |
|
Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969) és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018.[1] Ha estat professora titular d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 2001, directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Yale University (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).
Biografia
Trajectòria acadèmica
Va obtenir una beca de "la Caixa" per fer recerca predoctoral a la London School of Economics (1997-1998). Va gaudir de beques postdoctorals (beques Batista i Roca i beques d'estades a l'estranger de la Generalitat de Catalunya i Research Training Network de la Comissió Europea) per cursar estades de recerca postdoctoral a la London School of Economics (2000-2001) i al CERAS, École des ponts-Paris Tech, París (2002-2003) (integrada posteriorment a la Paris School of Economics).
Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, Spanish Economic Review i Cliometrica, entre d'altres.[2] També ha publicat articles sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic en revistes com Idees,[3] en informes (III Informe IEB de Federalismo Fiscal),[4] i en diversos llibres. Ha escrit sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, en llibres com l'editat per Bosch, N., Espasa, M. i Solé-Ollé, A. (Eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants, and effects on country stability[5] o l'editat per Nagel, K-J. i Rixen, S. (Eds) Catalonia in Spain and Europe. Is There a Way to Independence. L'octubre de 2014 va publicar el llibre Podem! les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent, editat per Rosa dels Vents (Penguin-Random House).[6] L'obra va ser premiada amb el XIV Premi Catalunya d'Economia, concedit per la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el novembre de 2015.[7]
El 18 de febrer de 2009 fou elegida primera degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.[8] Va renovar el mandat de degana el març de 2013,[9] el qual va finalitzar el 19 d'abril de 2017. L'1 d'octubre de 2012 va ser nomenada col·legiada d'honor pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, per destacar la seva trajectòria en l'àmbit de la docència i la recerca, però també en reconeixement a la Facultat d'Economia i Empresa, hereva de l'antiga Escola d'Estudis Empresarials. És membre de la Junta de la Facultat d'Economia i Empresa en representació del professorat i ha estat representant en la Junta de Personal Docent i Investigador per la Intersindical-CSC.
Trajectòria política
En l'àmbit civicopolític, va ser secretària de finances de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (1989-1994) i membre del Claustre i la Junta de Govern de la UB en representació dels estudiants. També va ser secretària general del Club FNEC (Associació d'Antics Membres de la FNEC). En el procés d'aprovació de l'Estatut del 2006 va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. És impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés, creada l'octubre del 2006, i va ser membre de la comissió internacional de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència i de Barcelona Decideix. En el període 2008-2012 va militar en Esquerra Republicana de Catalunya, on impulsà el corrent crític Esquerra Independentista. En el congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya del juny de 2008 fou la consellera nacional més votada amb 1.324 vots, i en el de setembre de 2011, la cinquena més votada.
El 17 de març de 2018 va rebre 5.062 vots en les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, de manera que fou la candidata amb més suport.[10] El 24 de març va ser escollida pel secretariat nacional com a presidenta de l'entitat per substituir Jordi Sànchez.[1]
Vida privada
Elisenda Paluzie forma part d'una nissaga d'intel·lectuals catalans, entre els quals destaquen Esteve Paluzie i Cantalozella, Faustino Paluzie, Josep Paluzie i Lucena, Alfred Paluzie i Lucena, Lluís Paluzie i Lucena, Antoni Paluzie i Borrell, Jesús Paluzie i Borrell i Mercè Paluzie i Borrell (escriptora infantil amb el pseudònim Florencia de Arquer).[11] És filla de l'advocat Lluís Paluzie i Mir[12] i de Mercè Hernàndez.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Domingo, Alba. «Paluzie, nova presidenta de l'ANC per pràctica unanimitat». ElNacional.cat, 24-03-2018. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ «Articles a IDEAS-REPEC».
- ↑ «Article Idees».
- ↑ «Informe IEB Federalisme Fiscal 2011».
- ↑ «The costs and benefits of staying in Spain».
- ↑ «Paluzie: "El repartiment del deute públic és una gran arma per negociar la independència amb l'Estat"».
- ↑ «Premi Catalunya d'Economia».
- ↑ «Elisenda Paluzie, primera degana de la facultat d'economia i empresa de la UB». 324, 18-02-2009. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ «Elisenda Paluzie renova el mandat». Universitat de Barcelona, 20-03-2013. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ «Elisenda Paluzie, la més votada en les eleccions al secretariat de l'ANC». 324.cat, 17-03-2018.
- ↑ Inventari de documentació de la família Paluzíe Biblioteca de Catalunya [Consulta 09 desembre 2009]
- ↑ «Documentació de la família Paluzie» (en català). Biblioteca de Catalunya, 2004. [Consulta: 10 desembre 2015].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisenda Paluzie i Hernández |