Escombra: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
== Escombres tradicionals a Catalunya == |
== Escombres tradicionals a Catalunya == |
||
Els principals centres productors eren [[Ginestar]], [[Pinell de Brai]], [[Rasquera]] i [[Miravet]].<ref name="SEGARRA1862">{{ |
Els principals centres productors eren [[Ginestar]], [[Pinell de Brai]], [[Rasquera]] i [[Miravet]].<ref name="SEGARRA1862">{{ref-llibre|autor=Tomas SEGARRA|títol=Poesias Populares colegidas por T. Segarra. [With the music.]|url=https://books.google.com/books?id=NOlXZ4iajPwC&pg=PA281|any=1862|editorial=Brockaus|pàgines=281–}}</ref><ref name="Reus1950">{{ref-llibre|autor=Francisco Cortada Reus|títol=Geografía económica de Cataluña.Pàgina 245.|url=https://books.google.com/books?id=GggJAQAAIAAJ|any=1950|editorial=M. Arimany}}</ref> |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 22:00, 24 des 2019
Una escombra o granera és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc. (dit palmes d'una granera), lligat generalment al cap d'un bastó o canya (dit mànec), que s'utilitza per a arreplegar i llevar la brossa, la pols o la brutícia d'una superfície.[1] En el català occidental i balear hom diu agranar (tanmateix s'hi escombren els forns).
Menes d'escombres
- Escampa: escombra de palma, i mànec curt que serveix per a collir la farina de la pastera, del taulell, etc.
- Escombra de jardí: escombra consistent en un feix de brins o pues, de material metàl·lic o plàstic, lligat en forma de ventall, que serveix especialment per a llevar la brossa del jardí.
- Escombreta: escombra petita que no té mànec o amb mànec (molt) curt, manejables amb una sola mà, destinada a netejar recipients, objectes, espais petits, llocs amb raconades, emblanquinar, escurar la pastera, espolsar els fogons, etc.
- Ramàs, raspall, escampa, escampall, escampill, escombrall o escobàs : escombra rudimentària amb mànec llarg o sense, feta de branquillons o branques d'arbust com ara el bedoll, el bàlec, el bruc (amb els brins), etc. (o un drap o feix de draps) que serveix per a escombrar superfícies planes, com l'era o el forn per a llevar-ne la cendra abans d'enfornar. S'ha confeccionat tradicionalment els raspalls o ramassos emprant les tiges de la planta dita raspallera o herba granera (Centaurea salmantica) o la cornera.
- Baleja o baleig : escombra feta de branques de corner o d'altra planta verda, que s'empra per a balejar, ço és llevar amb els baleigs del munt de blat ventat o ererat, agranant per damunt.
-
Menes de graneres -
El granerer, 1967 -
Escombra de boix en una porta de la Sagrada Família
.jpg)
Escombra en l'Edat Mitjana
Les escombres eren fetes amb un feix de branques, de palma o margalló. Quan es feia inventaris de les cases no se citaven les escombres, devien ser objectes de poc valor que ni s'esmenten; probablement es confeccionaven a la llar mateixa amb branques de boix, de bruc, amb fulles de palma o altres vegetals. Un inventari d'una botiga de Barcelona ens illustra sobre la venda de materials que es podien utilitzar per fabricar a casa escombres i altres estris de neteja: hi havia manolls de bruc i de farigola, tupelles, és a dir flocs, d'espart, manades de cèrcols d'espart, cordes de cànem, de palma, de pell..[2]
La iconografia antiga presenta alguna escombra formada per unes branquetes lligades al capdamunt amb un cordill, així veiem una dona que escombra al Livre des propriétés des choses del s.XV[3] i també a les Lleis Palatines.[4] del rei de Mallorca veiem els escombradors relais amb dues escombres molt flexibles que semblen fetes de palma. Cap d'aquestes escombres no té mànec de fusta o de canya, sinó que el mànec està format pel lligat del feix de branques del cap d'amunt.
L'escombra a la cultura
De temps antics, és tradició associar les bruixes amb l'escombra, ja que es pensava que, untada amb segons quins ungüents, les bruixes l'encavalcaven com a mitjà de transport per a enlairar-se i volar. Aquesta associació es manté en obres modernes de fantasia.
Les escombres fan un paper clau en els embolics de Mickey a Fantasia (pel·lícula) i també en ridiculitzar els romans a la historieta Astèrix als Jocs Olímpics.
Les escombres són un estri bàsic del treball domèstic, per això apareixen associades a santes presentades com a mestresses de casa, com Marta de Betània. Igualment tenen aquesta connotació en històries com el conte popular La rateta que escombrava l'escaleta.
Escombres tradicionals a Catalunya
Els principals centres productors eren Ginestar, Pinell de Brai, Rasquera i Miravet.[5][6]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ L'utillatge de la llar ais darrers segles medievals. Teresa Vinyoles i Vidal. Universitat de Barcelona.
- ↑ Livre des propriétés dels choses, Biblioteca Nacional de París, MS Fr. 9140 f. 107 publicat en La dona medieval, Llibre d'hores il·luminat, Madrid, Mondadori Espana, 1988
- ↑ Leges Palatinae, Palma de Mallorca, Govern Balear, 1991 p. 68.
- ↑ Tomas SEGARRA. Poesias Populares colegidas por T. Segarra. [With the music.]. Brockaus, 1862, p. 281–.
- ↑ Francisco Cortada Reus. Geografía económica de Cataluña.Pàgina 245.. M. Arimany, 1950.
Bibliografia
- Dundes, A. "Jumping the Broom": On the origin and meaning of an African American Wedding Custom (en anglès). núm. 109 (433). The Journal of American Folklore, 1996, pàgs. 324-329.
- Gabriel Dumont Institute. (2001). Broom Dance, Metisfest 2001.The Virtual Museum of Metis History and Culture. Gabriel Dumont Institute of Native Studies and Applied Research. Es pot consultar en línia: http://www.metismuseum.ca (anglès)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escombra |
- Història de l'ús de la granera com a instrument de bruixeria. (anglès)
- Paraules nostres: Escombrall, Joan Albert Ribas