Virgínia Rau: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 4: Línia 4:


== Biografia ==
== Biografia ==
Era filla de Luís Rau, d'ascendència [[Alemanys|alemanya]], i de Matilde de Bivar de Paula Robertes d'ascendència [[Espanyols|espanyola.]] Va acabar els seus estudis a l'escola mitjana el 1927, i es va matricular a la [http://www.fl.ul.pt/ Facultat de Lletres] de la [[Universitat de Lisboa]], però a partir de [[1927|1928]] se'n va anar a viure a l'estranger. El [[1939]], a causa de l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]], va tornar a [[Lisboa]], on va reprendre els estudis de Ciències Històriques i Filosòfiques, de la Facultat de Lletres. Va ser membre de l'Acadèmia Portuguesa d'Història.<ref>{{ref-web|url = http://memoria.ul.pt/index.php/Rau,_Virg%C3%ADnia_Roberts|títol= Rau, Virgínia Roberts|consulta= 8 de febrer de 2016|fecha = |obra = |llengua= portuguès|cita = }}</ref>
Era filla de Luís Rau, d'ascendència [[Alemanys|alemanya]], i de Matilde de Bivar de Paula Robertes d'ascendència [[Espanyols|espanyola.]] Va acabar els seus estudis a l'escola mitjana el 1927, i es va matricular a la [http://www.fl.ul.pt/ Facultat de Lletres] de la [[Universitat de Lisboa]], però a partir de [[1927|1928]] se'n va anar a viure a l'estranger. El [[1939]], a causa de l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]], va tornar a [[Lisboa]], on va reprendre els estudis de Ciències Històriques i Filosòfiques, de la Facultat de Lletres. Va ser membre de l'Acadèmia Portuguesa d'Història.<ref>{{ref-web|url = http://memoria.ul.pt/index.php/Rau,_Virg%C3%ADnia_Roberts|títol= Rau, Virgínia Roberts|consulta= 8 de febrer de 2016|data= |obra = |llengua= portuguès|cita = }}</ref>


El [[1943]], va concloure la seva llicenciatura i el [[1947]], va aconseguir el grau de doctora en Ciències Històriques. El 1951, va aprovar el concurs de proves públiques per a professorat extraordinari de la seva Facultat, i a l'any següent va arribar a catedràtica.<ref>{{ref-web|url = http://www.infopedia.pt/$virginia-rau|títol= Virgínia Rau. A Infopédia [en línia]|consulta= 8 de febrer de 2016|fecha = |obra = |llengua= portuguès|cita = }}</ref> Va fundar i dirigir el Centre d'Estudis Històrics (Institut d'Alta Cultura), annex a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa (actual [http://www.centrodehistoria-flul.com/ Centre d'Història de la Universitat de Lisboa]), entre [[1958]] i [[1973]], i va ser directora de la Facultat entre 1964 i [[1964|1969]].
El [[1943]], va concloure la seva llicenciatura i el [[1947]], va aconseguir el grau de doctora en Ciències Històriques. El 1951, va aprovar el concurs de proves públiques per a professorat extraordinari de la seva Facultat, i a l'any següent va arribar a catedràtica.<ref>{{ref-web|url = http://www.infopedia.pt/$virginia-rau|títol= Virgínia Rau. A Infopédia [en línia]|consulta= 8 de febrer de 2016|data= |obra = |llengua= portuguès|cita = }}</ref> Va fundar i dirigir el Centre d'Estudis Històrics (Institut d'Alta Cultura), annex a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa (actual [http://www.centrodehistoria-flul.com/ Centre d'Història de la Universitat de Lisboa]), entre [[1958]] i [[1973]], i va ser directora de la Facultat entre 1964 i [[1964|1969]].


Va publicar diverses obres d'[[Història medieval|Història Medieval]] i [[Edat moderna|Moderna]] a [[Portugal]], on destaquen les obres "Feiras medievais portuguesas: subsídios para o seu estudo", tesi que va defensar per a la [[llicenciatura]]; "''Sesmarias Medievais Portugueses''", [[Tesi|tesis]] de [[doctorat]], "''A Exploração e Comércio do Sal de Setúbal''"; tesi del seu concurs per a professorat; i, "''A Casa dos Contos''".<ref>{{ref-web|url = http://www.fcsh.unl.pt/cham/eve/content.php?printconceito=732|títol= Bibliografias, Virgínia|consulta= 8 de febrer de 2016|fecha = enero de 2011|obra = FCSH.pt|llengua= portuguès|cita = }}</ref>
Va publicar diverses obres d'[[Història medieval|Història Medieval]] i [[Edat moderna|Moderna]] a [[Portugal]], on destaquen les obres "Feiras medievais portuguesas: subsídios para o seu estudo", tesi que va defensar per a la [[llicenciatura]]; "''Sesmarias Medievais Portugueses''", [[Tesi|tesis]] de [[doctorat]], "''A Exploração e Comércio do Sal de Setúbal''"; tesi del seu concurs per a professorat; i, "''A Casa dos Contos''".<ref>{{ref-web|url = http://www.fcsh.unl.pt/cham/eve/content.php?printconceito=732|títol= Bibliografias, Virgínia|consulta= 8 de febrer de 2016|data= enero de 2011|obra = FCSH.pt|llengua= portuguès|cita = }}</ref>


== Algunes publicacions ==
== Algunes publicacions ==
Línia 47: Línia 47:


=== Eponímia ===
=== Eponímia ===
* Carrer ''Professora Virgínia Rau'', Freguesia de Lumiar, Concelho de Lisboa, Districte de Lisboa. GPS: 38.762093, -9.165315<ref>{{ref-web|url = http://www.portugalio.com/lisboa/rua-professora-virginia-rau/|títol= Rua Professora Virgínia Rau|consulta= 8 de febrer de 2016|fecha = abril de 2013|obra = Portugalio|llengua= portugués|cita = }}</ref>
* Carrer ''Professora Virgínia Rau'', Freguesia de Lumiar, Concelho de Lisboa, Districte de Lisboa. GPS: 38.762093, -9.165315<ref>{{ref-web|url = http://www.portugalio.com/lisboa/rua-professora-virginia-rau/|títol= Rua Professora Virgínia Rau|consulta= 8 de febrer de 2016|data= abril de 2013|obra = Portugalio|llengua= portugués|cita = }}</ref>


* Plazoleta ''Professora Virgínia Rau'', Freguesia de São Sebastião, Concelho de Setúbal, Districte de Setúbal. GPS: 38.530701, -8.867513<ref>{{ref-web|url = http://www.portugalio.com/setubal/praceta-professora-virginia-rau/|títol= Praceta Professora Virgínia Rau|consulta= 8 de febrer de 2016|fecha = abril de 2013|obra = Portugalio|llengua= portuguès|cita = }}</ref>
* Plazoleta ''Professora Virgínia Rau'', Freguesia de São Sebastião, Concelho de Setúbal, Districte de Setúbal. GPS: 38.530701, -8.867513<ref>{{ref-web|url = http://www.portugalio.com/setubal/praceta-professora-virginia-rau/|títol= Praceta Professora Virgínia Rau|consulta= 8 de febrer de 2016|data= abril de 2013|obra = Portugalio|llengua= portuguès|cita = }}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 63: Línia 63:
* {{Link||2 = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2684408|3 = Virginia Rau and the Economic History of Portugal.|4 = - en Dialnet}} (en castellà) 
* {{Link||2 = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2684408|3 = Virginia Rau and the Economic History of Portugal.|4 = - en Dialnet}} (en castellà) 


* {{ref-web|url = http://marcasdasciencias.fc.ul.pt/pagina/fichas/objectos/freguesia?id=1143&sid=v4dha5ev1o1h6blf1vmtvhmcm3|títol= Profesora Virgínia Rau|consulta= |fecha = marzo de 2013|obra = Marcas das Ciencias|llengua= portugués|cita = }}
* {{ref-web|url = http://marcasdasciencias.fc.ul.pt/pagina/fichas/objectos/freguesia?id=1143&sid=v4dha5ev1o1h6blf1vmtvhmcm3|títol= Profesora Virgínia Rau|consulta= |data= marzo de 2013|obra = Marcas das Ciencias|llengua= portugués|cita = }}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}



Revisió del 21:00, 28 des 2019

Infotaula de personaVirgínia Rau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, historiadora, arqueòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Virgínia de Bivar Robertes Rau (Anjos, Lisboa, 4/9 de desembre de 1907Lisboa, 2 de novembre de 1973) va ser una arqueòloga i historiadora portuguesa.

Biografia

Era filla de Luís Rau, d'ascendència alemanya, i de Matilde de Bivar de Paula Robertes d'ascendència espanyola. Va acabar els seus estudis a l'escola mitjana el 1927, i es va matricular a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa, però a partir de 1928 se'n va anar a viure a l'estranger. El 1939, a causa de l'inici de la Segona Guerra Mundial, va tornar a Lisboa, on va reprendre els estudis de Ciències Històriques i Filosòfiques, de la Facultat de Lletres. Va ser membre de l'Acadèmia Portuguesa d'Història.[1]

El 1943, va concloure la seva llicenciatura i el 1947, va aconseguir el grau de doctora en Ciències Històriques. El 1951, va aprovar el concurs de proves públiques per a professorat extraordinari de la seva Facultat, i a l'any següent va arribar a catedràtica.[2] Va fundar i dirigir el Centre d'Estudis Històrics (Institut d'Alta Cultura), annex a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa (actual Centre d'Història de la Universitat de Lisboa), entre 1958 i 1973, i va ser directora de la Facultat entre 1964 i 1969.

Va publicar diverses obres d'Història Medieval i Moderna a Portugal, on destaquen les obres "Feiras medievais portuguesas: subsídios para o seu estudo", tesi que va defensar per a la llicenciatura; "Sesmarias Medievais Portugueses", tesis de doctorat, "A Exploração e Comércio do Sal de Setúbal"; tesi del seu concurs per a professorat; i, "A Casa dos Contos".[3]

Algunes publicacions

  • 1985. Estudos de história medieval. Lisboa, Ed. Presença.
  • 1984. “Fortunas ultramarinas e a nobreza portuguesa no século XVII,” a Estudos sobre história económica e social do antigo regime. Ed. Virgínia Rau i Editorial Presença, 29–33.
  • 1969. Livro De Cartas. Ed. Instituto Alta Cultura. 273 p.
  • 1969. Inventario post mortem del Rei D. Pedro II. Amb Eduardo Borges Nunes. Instituto de Alta Cultura. Centro de Estudos Históricos. Universidad de Lisboa. Folio. 167 p.
  • 1968. Estudos de Historia: Virginia Rau. Ed. Verbo.
  • 1965. Feitores e feitorias, "instrumentos" do comércio internacional português no século XVI. Comunicació presentada en francès al Congresso Internacional de História Económica a Munic del 25 al 27 d'agost de 1965. Edició reimpresa d'Edições Brotéria, 66 p.
  • 1960. "Large Scale Agricultural Enterprise in Post-Medieval Portugal," contribució en la First International Conference of Economic History (Estocolm) (París: Mouton) p. 430.
  • 1951. A explotado e o comercio do sal di Setubal. Estudo de Historia Económica. Lisboa.
  • 1946. Uma tentativa de colonização da Serra Leôa no século XVII. Amb Bartolomeu André. Editor Virgínia Rau i C. Bermejo, impressor, 631 p.
  • 1946. Sesmarias medievais portuguesas. Editor Univ. de Lisboa. 214 p.
  • 1945. Da originalidade do paleolitico inferior no litoral português. 10 p.
  • 1943. Subśidios para o estudo das feiras medievais portuguesas. Editor Bertrand, 180 p.
  • 1943. “A British hermitage at Mouriscas? Annual Report & Review, Lisbon Branch, Historical Association, 7, s.l. p. 480-483
  • 1943. “An English charter-party in the Torre do Tombo (Portuguese Archives), 1566-1567. Annual Report & Review, Lisbon Branch, Historical Association, 7, s.l. p. 442-452
  • 1941. “Dona Catarina de Bragança, rainha de Inglaterra. Sep. de O Instituto 98. Coimbra Editora

Honors

El 2 de juliol de 1969 se li va concedir el grau de Gran Oficial de l'Orde de la instrucció Pública.[4]

Eponímia

  • Carrer Professora Virgínia Rau, Freguesia de Lumiar, Concelho de Lisboa, Districte de Lisboa. GPS: 38.762093, -9.165315[5]
  • Plazoleta Professora Virgínia Rau, Freguesia de São Sebastião, Concelho de Setúbal, Districte de Setúbal. GPS: 38.530701, -8.867513[6]

Referències

  1. «Rau, Virgínia Roberts» (en portuguès). [Consulta: 8 febrer 2016].
  2. «Virgínia Rau. A Infopédia [en línia]» (en portuguès). [Consulta: 8 febrer 2016].
  3. «Bibliografias, Virgínia» (en portuguès). FCSH.pt, enero 2011. [Consulta: 8 febrer 2016].
  4. http://www.ordens.presidencia.pt/
  5. «Rua Professora Virgínia Rau» (en portugués). Portugalio, abril 2013. [Consulta: 8 febrer 2016].
  6. «Praceta Professora Virgínia Rau» (en portuguès). Portugalio, abril 2013. [Consulta: 8 febrer 2016].

Enllaços externs

  • Virgínia Rau al catàleg de l'Institut Iberoamericà de Patrimoni Cultural Prussià.