Fortunatae insulae: diferència entre les revisions
m Corregit: - en el [[Atlàntic + en l'[[Atlàntic |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Fortunatae Insulae''' (Illes Afortunades, en grec ''Haiton Makaron nesoi''), també anomenades Illes dels Benaventurats o '''Illes de la Benedicció''' (''makarôn nêsoi''), eren en les llegendes clàssiques el meravellós [[paradís]] |
'''Fortunatae Insulae''' (Illes Afortunades, en grec ''Haiton Makaron nesoi''), també anomenades Illes dels Benaventurats o '''Illes de la Benedicció''' (''makarôn nêsoi''), eren en les llegendes clàssiques el meravellós [[paradís]] al qual els mortals que ho mereixien eren rebuts pels [[déus]]. Es pensava que aquestes illes estaven situades a l'[[Atlàntic Nord|Oceà Atlàntic]], més enllà de les [[Columnes d'Hèrcules]], a la regió de la [[Macaronèsia]]. Era el nom mític des del temps dels romans dels arxipèlags de [[Madeira]], [[Canàries]], [[Illes Salvatges]], [[Cap Verd]] i [[Açores]]. Totes aquestes illes des de llavors han estat batejades històricament com Illes Afortunades, canviant d'un arxipèlag a l'altre segons el moment històric. |
||
Els romans les esmenten el [[82 aC]] quan [[Quint Sertori]], després de la guerra civil, va estar a [[Gades]] i va trobar algun mariner que retornava de les illes, que va dir que eren dues separades per un estret, de clima esplèndid i llunyanes de la costa de l'Àfrica (uns 1.500 o 2.000 km, el que era una exageració), on plovia poc, refrescava pels vents de l'oest, i produïen el menjar espontàniament per nodrir als seus indolents habitants; la temperatura era agradable tot l'any. Sertori va decidir apoderar-se de les illes, però els seus pirates [[cilicis]] van preferir el saqueig en zones més conegudes i va haver de desistir. |
Els romans les esmenten el [[82 aC]] quan [[Quint Sertori]], després de la guerra civil, va estar a [[Gades]] i va trobar algun mariner que retornava de les illes, que va dir que eren dues separades per un estret, de clima esplèndid i llunyanes de la costa de l'Àfrica (uns 1.500 o 2.000 km, el que era una exageració), on plovia poc, refrescava pels vents de l'oest, i produïen el menjar espontàniament per nodrir als seus indolents habitants; la temperatura era agradable tot l'any. Sertori va decidir apoderar-se de les illes, però els seus pirates [[cilicis]] van preferir el saqueig en zones més conegudes i va haver de desistir. |
||
Revisió del 01:37, 2 gen 2020
Fortunatae Insulae (Illes Afortunades, en grec Haiton Makaron nesoi), també anomenades Illes dels Benaventurats o Illes de la Benedicció (makarôn nêsoi), eren en les llegendes clàssiques el meravellós paradís al qual els mortals que ho mereixien eren rebuts pels déus. Es pensava que aquestes illes estaven situades a l'Oceà Atlàntic, més enllà de les Columnes d'Hèrcules, a la regió de la Macaronèsia. Era el nom mític des del temps dels romans dels arxipèlags de Madeira, Canàries, Illes Salvatges, Cap Verd i Açores. Totes aquestes illes des de llavors han estat batejades històricament com Illes Afortunades, canviant d'un arxipèlag a l'altre segons el moment històric.
Els romans les esmenten el 82 aC quan Quint Sertori, després de la guerra civil, va estar a Gades i va trobar algun mariner que retornava de les illes, que va dir que eren dues separades per un estret, de clima esplèndid i llunyanes de la costa de l'Àfrica (uns 1.500 o 2.000 km, el que era una exageració), on plovia poc, refrescava pels vents de l'oest, i produïen el menjar espontàniament per nodrir als seus indolents habitants; la temperatura era agradable tot l'any. Sertori va decidir apoderar-se de les illes, però els seus pirates cilicis van preferir el saqueig en zones més conegudes i va haver de desistir.
Tot i així alguns romans les van visitar o van escoltar relats i apareixen en alguns escrits i fins i tot es donen els noms de cada illa en el que els autors divergeixen tant en nombre com en la seva denominació. La següent llista marca els noms dels tres autors romans que les esmenten i el seu nom actual. Sebosus només esmenta quatre illes més la de Madeira; i Juba i Claudi Ptolemeu sis més la de Madeira.
Sebosus esmenta Junonia (Madeira), Planaria, Convallis, Capraria i Pluvialia (Gran Canària, Tenerife, La Gomera i El Hierro)
Juba esmenta Purpurariae (Madeira) Junonia Minor, Junonia, Canària, Nivaria, Capraria i Ombrios (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera i El Hierro).
I Ptolemeu Heras Autolala (Madeira), Aprositos, Heras, Kanaria, Pintonaria (Kentouria), Kaspeiri i Plouïtala (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera i El Hierro)
L'illa de La Palma no és esmentada per cap dels tres. L'illa de la Gran Canària diu Ptolemeu que portava aquest nom pel gran nombre de gossos (cani) que hi havia.
En la mitologia grega, les Illes dels Benaventurats (en grec antic: μακάρων νῆσοι/makárôn nễsoi), constituïen una part de l'inframón on les ànimes virtuoses gaudien d'un repòs perfecte després de la seva mort. Estaven situades als confins occidentals de Líbia (en l'Oceà Atlàntic).
La seva funció i les seves característiques eren similars a les dels Camps Elisis, que són, probablement, una representació tardana d'aquell suposat paradís. Píndar les va descriure amb precisió en els seus Odes olímpiques.
Segons la tradició antiga, registrada per Suides i Joan Tzetzes, el nom, en singular, s'aplica, inicialment, a l'antic acròpolis de Tebes, la Cadmea. Dit més concretament, makaron Nesos, que designa el lloc on Sèmele va ser fulminada pel raig diví de Zeus. Per tant, l'etimologia de camps Elisis és, igualment, llocs santificats pel raig.