Terrades: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
→‎Història: trec foto redundant
Línia 7: Línia 7:


== Història ==
== Història ==
[[Fitxer:Terrades (21) Vista des de Sant Sebastià.jpg|miniatura|esquerra|El poble de Terrades]]

La parròquia de Santa Cecília de Terrades s'esmenta el [[982]], quan el clergue Guiu (o Guigó) deixa al monestir de Sant Pere i Sant Prim de [[Besalú]] dos masos situats en aquest lloc. L'església romànica dedicada a [[Santa Cecília]], de tres absis i tres naus, s'esmenta el [[1115]], quan Ricard de Terrades empenyora a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia en aquesta parròquia, que va ser del tot destruïda al final de la [[Guerra civil espanyola]], el febrer del [[1939]]. L'actual església es va construir el [[1954]]. El Castell de Terrades, les ruïnes del qual són a la Roca, va ser lliurat per l'Infant [[Pere el Gran|Pere]], en nom de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], als vescomtes de Rocabertí, el [[1272]].
La parròquia de Santa Cecília de Terrades s'esmenta el [[982]], quan el clergue Guiu (o Guigó) deixa al monestir de Sant Pere i Sant Prim de [[Besalú]] dos masos situats en aquest lloc. L'església romànica dedicada a [[Santa Cecília]], de tres absis i tres naus, s'esmenta el [[1115]], quan Ricard de Terrades empenyora a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia en aquesta parròquia, que va ser del tot destruïda al final de la [[Guerra civil espanyola]], el febrer del [[1939]]. L'actual església es va construir el [[1954]]. El Castell de Terrades, les ruïnes del qual són a la Roca, va ser lliurat per l'Infant [[Pere el Gran|Pere]], en nom de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], als vescomtes de Rocabertí, el [[1272]].



Revisió del 23:03, 3 gen 2020

Per a altres significats, vegeu «Terrades (Mallorca)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaTerrades
Imatge
Terrades des de l'ermita de Sant Sebastià

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 18′ 43″ N, 2° 50′ 24″ E / 42.3119°N,2.84°E / 42.3119; 2.84
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població346 (2023) Modifica el valor a Wikidata (16,48 hab./km²)
Llars34 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciTerradenc, terradenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície21 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud228 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataIsidre Felip Isern Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17731 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17196 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171962 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webterrades.cat Modifica el valor a Wikidata


Terrades és un municipi de les Garrotxes d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa. Limita al nord amb els pobles de Darnius i Boadella i les Escaules; amb Llers a l'est; amb Cistella i Vilanant al sud; i amb Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga a l'oest. El poble queda encaixat al centre d'una vall reduïda entre les muntanyes que conformen el sector nord-oriental de la serra de la Mare de Déu del Mont (la Penya, 484 m; Santa Magdalena, 527 m; els Avalls, 347 m), a la conca de les rieres Rissec i Murga, afluents del riu Manol.

La dita diu: A Terrades tots són lladres i a Lledó fins el rector.

Història

La parròquia de Santa Cecília de Terrades s'esmenta el 982, quan el clergue Guiu (o Guigó) deixa al monestir de Sant Pere i Sant Prim de Besalú dos masos situats en aquest lloc. L'església romànica dedicada a Santa Cecília, de tres absis i tres naus, s'esmenta el 1115, quan Ricard de Terrades empenyora a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia en aquesta parròquia, que va ser del tot destruïda al final de la Guerra civil espanyola, el febrer del 1939. L'actual església es va construir el 1954. El Castell de Terrades, les ruïnes del qual són a la Roca, va ser lliurat per l'Infant Pere, en nom de Jaume I, als vescomtes de Rocabertí, el 1272.

Demografia

Entitat de població Habitants (2007)
la Guàrdia 15
Palau-surroca 25
Terrades 226
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 25 34 187 486 860 740 705 717 726

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
641 554 411 448 376 239 194 179 182 182

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
192 183 200 182 167 146 254 317 311
288

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
285
314
338
345 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Monuments

Terrades compta amb els següents monuments:

Pou de Can Cerdó

El Pou de Can Cerdó o del Beat Gaspar, que també s'ha anomenat pou des Carreró, pou de sa Placeta i pou des Pancaritats, és un pou comú situat a la possessió de Can Cerdó a Santa Maria del Camí, en el Camí de Terrades a Son Llaüt, no lluny del Camí de Muro i de sa Quintana. És un pou circular, de 110 cm. de diàmetre i uns 15 metres de profunditat, sense paredar, amb trams picats a la roca. Externament presenta un coll quadrangular cobert amb una capelleta de fang i pedres, rematada amb sostre piramidal.[1]

A l'interior de la capelleta es pot llegir la data de la reforma de 1929. Presenta dues piques, una encastada dins la paret i l'altre de grans dimensions procedent de les cases de Son Llaüt. Segons la tradició, recollida per Joan Vich i Salom s'hi aturava a beure aigua el Beat Gaspar de Bono (1530-1604), frare mínim, quan anava a Muro, des del Convent de la Soledat de Santa Maria del Camí. La marca de les seves ditades encara es pot veure sobre la pedra de la rebranca del pou.[2] A l'inventari de béns municipals de Santa Maria del Camí consta com Pou de Can Cerdó nª 22-15.

Tradicions i cultura

Les festes de Terrades són:

  • Festa Major de Terrades. 22 de novembre, per Santa Cecília, patrona dels músics.
  • Fira-Mercat de la Cirera. El primer diumenge de juny.
  • Les Quines de Terrades. Els diumenges i festius de desembre i primers de gener de cada any.

Les cireres de Terrades són molt apreciades per la seva gran qualitat, realitzant la seva Fira-Mercat cada any des de 1996, el primer diumenge de juny, en què les famílies propietàries, venen la seva millor qualitat de cirera. No hi ha cooperativa.

Els cirerers poden observar ja a cada costat de la carretera, arribant des de Llers. El seu període de floració sol començar a mitjans-finals d'abril. El cirerer i la seva floració és tan abundant, que fins i tot és motiu de reunió del col·lectiu japonès pròxim a la zona, per realitzar la seva tradicional Festa Hanami.

La qualitat de la cirera d'aquesta terra, va crear fins i tot un recorregut de mes i mig aproximadament (fins que acaba la seva temporada), durant el qual una sèrie de restaurants i els seus municipis, van embastar un viatge al voltant del món del gust, de la retina i del record, preservant els valors tradicionals de l'Alt Empordà.

El seu municipi de caràcter rural està format per cases de pedra dels segles XVI i XVII.

Fills i filles del poble

Referències

  1. Ordinas i Marcé, Gabriel «Els pous de Santa Maria del Camí i Santa Eugènia». II Jornades d'estudis locals, Ajuntament de Santa Maria del Camí, Santa Maria del Camí, 2000, pàg. 169-182.
  2. Ordinas Marcé, Gabriel El pou de Can Cerdó Coanegra 115(1994)
  3. http://www.chcsa.org

Enllaços externs