Terrades: diferència entre les revisions
→Història: trec foto redundant |
→Pou de Can Cerdó: no es troba en aquest municipi |
||
Línia 26: | Línia 26: | ||
* El [[castell de la Terrades]] o de la Roca. Documentat el [[1272]]. En sobreviuen algunes parets i la torre de l'homenatge o de guaita. |
* El [[castell de la Terrades]] o de la Roca. Documentat el [[1272]]. En sobreviuen algunes parets i la torre de l'homenatge o de guaita. |
||
<br /> |
|||
===Pou de Can Cerdó=== |
|||
El Pou de Can Cerdó o del Beat Gaspar, que també s'ha anomenat pou des Carreró, pou de sa Placeta i pou des Pancaritats, és un pou comú situat a la [[possessió]] de [[Can Cerdó]] a [[Santa Maria del Camí]], en el Camí de [[Terrades (Mallorca)|Terrades]] a [[Son Llaüt]], no lluny del Camí de [[Muro (Mallorca)|Muro]] i de sa Quintana. És un pou circular, de 110 cm. de diàmetre i uns 15 metres de profunditat, sense paredar, amb trams picats a la roca. Externament presenta un coll quadrangular cobert amb una capelleta de fang i pedres, rematada amb sostre piramidal.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ordinas i Marcé|nom=Gabriel|títol=Els pous de Santa Maria del Camí i Santa Eugènia|publicació=II Jornades d'estudis locals|data=2000|pàgines=169-182|volum=Ajuntament de Santa Maria del Camí|exemplar=Santa Maria del Camí}}</ref> |
|||
A l'interior de la capelleta es pot llegir la data de la reforma de 1929. Presenta dues piques, una encastada dins la paret i l'altre de grans dimensions procedent de les cases de Son Llaüt. Segons la tradició, recollida per [[Joan Vich i Salom]] s'hi aturava a beure aigua el Beat [[Gaspar de Bono]] (1530-1604), frare [[Orde dels Mínims|mínim]], quan anava a Muro, des del [[Convent de la Soledat de Santa Maria del Camí]]. La marca de les seves ditades encara es pot veure sobre la pedra de la rebranca del pou.<ref>Ordinas Marcé, Gabriel El pou de Can Cerdó Coanegra 115(1994)</ref> A l'inventari de béns municipals de Santa Maria del Camí consta com ''Pou de Can Cerdó'' nª 22-15. |
|||
==Tradicions i cultura== |
==Tradicions i cultura== |
Revisió del 12:07, 9 gen 2020
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Alt Empordà | ||||
Població humana | |||||
Població | 346 (2023) (16,48 hab./km²) | ||||
Llars | 34 (1553) | ||||
Gentilici | Terradenc, terradenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 21 km² | ||||
Banyat per | Muga | ||||
Altitud | 228 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Isidre Felip Isern | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17731 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17196 | ||||
Codi IDESCAT | 171962 | ||||
Lloc web | terrades.cat |
Terrades és un municipi de les Garrotxes d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa. Limita al nord amb els pobles de Darnius i Boadella i les Escaules; amb Llers a l'est; amb Cistella i Vilanant al sud; i amb Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga a l'oest. El poble queda encaixat al centre d'una vall reduïda entre les muntanyes que conformen el sector nord-oriental de la serra de la Mare de Déu del Mont (la Penya, 484 m; Santa Magdalena, 527 m; els Avalls, 347 m), a la conca de les rieres Rissec i Murga, afluents del riu Manol.
La dita diu: A Terrades tots són lladres i a Lledó fins el rector.
Història
La parròquia de Santa Cecília de Terrades s'esmenta el 982, quan el clergue Guiu (o Guigó) deixa al monestir de Sant Pere i Sant Prim de Besalú dos masos situats en aquest lloc. L'església romànica dedicada a Santa Cecília, de tres absis i tres naus, s'esmenta el 1115, quan Ricard de Terrades empenyora a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia en aquesta parròquia, que va ser del tot destruïda al final de la Guerra civil espanyola, el febrer del 1939. L'actual església es va construir el 1954. El Castell de Terrades, les ruïnes del qual són a la Roca, va ser lliurat per l'Infant Pere, en nom de Jaume I, als vescomtes de Rocabertí, el 1272.
Demografia
Entitat de població | Habitants (2007) |
---|---|
la Guàrdia | 15 |
Palau-surroca | 25 |
Terrades | 226 |
Font: Idescat |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Monuments
Terrades compta amb els següents monuments:
- El santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades, fundat per mossèn Felip Olivet el 1681.
- L’ermita de santa Magdalena (alt. 570 m).
- L'església parroquial de santa Cecília. Reconstruïda el 1954 en substitució de l'antiga església romànica del segle XII.
- L’ermita de sant Sebastià, probablement del segle xvii i restaurada recentment.
- El castell de Palau-Surroca. Fundat per Berenguer de Palau, és documentat el 1225. De ben segur l'església és encara més antiga, ja que en un document del 1337 es descriu com a vetustíssima. Actualment forma part d'una explotació agrícola, de propietat privada.
- El castell de la Terrades o de la Roca. Documentat el 1272. En sobreviuen algunes parets i la torre de l'homenatge o de guaita.
Tradicions i cultura
Les festes de Terrades són:
- Festa Major de Terrades. 22 de novembre, per Santa Cecília, patrona dels músics.
- Fira-Mercat de la Cirera. El primer diumenge de juny.
- Les Quines de Terrades. Els diumenges i festius de desembre i primers de gener de cada any.
Les cireres de Terrades són molt apreciades per la seva gran qualitat, realitzant la seva Fira-Mercat cada any des de 1996, el primer diumenge de juny, en què les famílies propietàries, venen la seva millor qualitat de cirera. No hi ha cooperativa.
Els cirerers poden observar ja a cada costat de la carretera, arribant des de Llers. El seu període de floració sol començar a mitjans-finals d'abril. El cirerer i la seva floració és tan abundant, que fins i tot és motiu de reunió del col·lectiu japonès pròxim a la zona, per realitzar la seva tradicional Festa Hanami.
La qualitat de la cirera d'aquesta terra, va crear fins i tot un recorregut de mes i mig aproximadament (fins que acaba la seva temporada), durant el qual una sèrie de restaurants i els seus municipis, van embastar un viatge al voltant del món del gust, de la retina i del record, preservant els valors tradicionals de l'Alt Empordà.
El seu municipi de caràcter rural està format per cases de pedra dels segles XVI i XVII.
Fills i filles del poble
- Joan Bonal Gràcia (1769-1829), capellà, fundador el 1804 de la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna a Saragossa.[1]