Falcillot negre: diferència entre les revisions
al terra-->a terra / no provar--> no proveu / llençar-->llançar |
posa->PON |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
| peu_mapa_distribucio = Distribució del falciot negre. En vermell, temporada de cria (estiu de l'hemisferi nord), i en blau, temporada d'hivernada. |
| peu_mapa_distribucio = Distribució del falciot negre. En vermell, temporada de cria (estiu de l'hemisferi nord), i en blau, temporada d'hivernada. |
||
}} |
}} |
||
El '''falciot negre''', '''falcia'''<ref>Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de [[Puçol]] i [[Acció Ecologista - Agró]]. 2016</ref>o '''falcija,''' '''gingola''' o '''vinjola''' a les Balears i '''falcilla''' al Segrià i a la Noguera (''Apus apus'') és el [[Apus (gènere)|falciot]] més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. S'alimenta [[insectes|d'insectes]] que caça al vol i, com tots els falciots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l'aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s'aparella. Només |
El '''falciot negre''', '''falcia'''<ref>Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de [[Puçol]] i [[Acció Ecologista - Agró]]. 2016</ref>o '''falcija,''' '''gingola''' o '''vinjola''' a les Balears i '''falcilla''' al Segrià i a la Noguera (''Apus apus'') és el [[Apus (gènere)|falciot]] més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. S'alimenta [[insectes|d'insectes]] que caça al vol i, com tots els falciots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l'aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s'aparella. Només pon en l'època de reproducció, per fer el [[niu]] i criar els pollets. És migrant transsaharià. |
||
Té les [[ala (anatomia)|ales]] molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per a agafar-se quan aterra vora el [[niu]], que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per a mantenir-se a l'aire, li impedeix envolar-se per si sol si arriba a caure a terra. Si trobem un falciot a terra no proveu de llançar-lo a l'aire per veure si vola, doncs una caiguda li podria provocar danys irreparables. A Catalunya es pot trucar als Agents Rurals per a la seva recollida o portar-lo a un centre de recuperació. |
Té les [[ala (anatomia)|ales]] molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per a agafar-se quan aterra vora el [[niu]], que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per a mantenir-se a l'aire, li impedeix envolar-se per si sol si arriba a caure a terra. Si trobem un falciot a terra no proveu de llançar-lo a l'aire per veure si vola, doncs una caiguda li podria provocar danys irreparables. A Catalunya es pot trucar als Agents Rurals per a la seva recollida o portar-lo a un centre de recuperació. |
||
Revisió del 00:59, 10 gen 2020
Apus apus  | |
|---|---|
.jpg) | |
 Falciot negre; observeu la gola clara i les ales rectes i més llargues que el cos. Si volgués batre-les per envolar-se de terra, les ales toparien amb la superfície | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 3,5 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 0,4 m |
| Nombre de cries | 3 |
| Període d'incubació de l'ou | 20 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22686800 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Apodidae |
| Gènere | Apus |
| Espècie | Apus apus ((Linnaeus, 1758)) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Hirundo apus |
| Distribució | |
 Distribució del falciot negre. En vermell, temporada de cria (estiu de l'hemisferi nord), i en blau, temporada d'hivernada. | |
| Endèmic de | |
El falciot negre, falcia[1]o falcija, gingola o vinjola a les Balears i falcilla al Segrià i a la Noguera (Apus apus) és el falciot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. S'alimenta d'insectes que caça al vol i, com tots els falciots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l'aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s'aparella. Només pon en l'època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets. És migrant transsaharià.
Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per a agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per a mantenir-se a l'aire, li impedeix envolar-se per si sol si arriba a caure a terra. Si trobem un falciot a terra no proveu de llançar-lo a l'aire per veure si vola, doncs una caiguda li podria provocar danys irreparables. A Catalunya es pot trucar als Agents Rurals per a la seva recollida o portar-lo a un centre de recuperació.
És tot d'un color marró molt fosc, amb una taca clara a la gola, però observat contra el cel (que és on se'l sol observar sempre) sembla totalment negre. Sovint vola en grups, caçant i deixant anar crits aguts i sorollosos "xriiii".
És fàcil confondre'l amb el seu parent el ballester (Apus melba), menys freqüent, menys urbà i més gros (aproximadament 60 cm d'envergadura contra uns 40 del falciot negre), i que volant té un aire una mica més "encarcarat", ja que sovint el falciot negre fa vibrar les ales, mentre que el ballester té el batec més lent, com correspon a la seva mida més gran. A més, el ballester té el pit i la panxa clars, a diferència del falciot, que els té negres, però aquest detall no sempre és fàcil d'apreciar a simple vista en un ocell en vol.
Es podria confondre també els falciots amb les orenetes, però se'ls distingeix fàcilment perquè les orenetes, més petites, tenen les ales proporcionalment més curtes i amples i la cua més forcada (sobretot l'oreneta comuna) i una manera més "despenjada" de volar. A més, les orenetes, menys urbanes, solen volar més a la vora de terra i, de prop, tenen més àrees blanques o crema i colors menys foscos, i no solen niar en forats, sinó que fan nius de fang, visibles sovint sota els ràfecs.
A Catalunya està molt estès, excepte a les zones de muntanya.[2] A Menorca li diuen ginjola. "Mes feliç que un gínjol"
Referències
- ↑ Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
- ↑ SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Falciot negre (català)
