Diferència entre revisions de la pàgina «Panteó de Roma»

Salta a la navegació Salta a la cerca
(Retocs)
(→‎Història posterior: enllaç intern)
L'edifici es va salvar de la destrucció al principi de l'[[edat mitjana]], perquè ja l'any [[608]] l'[[emperador romà d'Orient]] [[Flavi Focas|Focas]] el va donar al papa [[Bonifaci IV]], que el va transformar en església cristiana (Santa Maria dels Màrtirs). És el primer cas d'un temple [[Paganisme|pagà]] convertit al culte cristià. Per aquesta raó va ser l'únic edifici de l'[[Antiga Roma]] que va romandre intacte i en ús ininterromput.
 
Al [[segle XV]], el panteó és enriquit amb [[fresc]]s: el més notable el de ''L'Anunciació'' de [[Melozzo da Forlì]], col·locat a la primera capella a la dreta de l'entrada. El [[1435]] es du a terme la [[demolició]] de les construccions medievals annexes. A partir del [[Renaixement]] el Panteó és utilitzat com a seu de l{{'}}''[[Acadèmia Pontifícia de les Belles Arts i de les Lletres dels Virtuosos al Panteó|Acadèmia dels Virtuosos de Roma]]''<ref>avui ''Insigne Acadèmia Pontifícia de Belles Arts i Lletres dels Virtuosos del Panteó''</ref> i servirà de [[sepulcre]] a grans artistes italians com [[Raffaello Sanzio|Rafael]] o [[Jacopo Barozzi da Vignola|Vignola]]. Al {{segle|XVII|s}} es van afegir als costats del frontó dos [[campanar]]s, obra de [[Gian Lorenzo Bernini]], batejats popularment com les ''orelles d'ase'', i eliminats l'any [[1893]].
 
El rei [[Víctor Manuel II d'Itàlia|Víctor Manuel II]], el seu fill [[Humbert I d'Itàlia|Humbert I]] i la seua esposa [[Margarida de Savoia-Gènova|Margarida]] reposen en una de les capelles del Panteó. Aquestes tombes són mantingudes per voluntaris d'organitzacions [[Monarquia|monàrquiques]]. Hi ha contínues polèmiques sobre si haurien de traslladar-se les restes, a causa del comportament de la [[Casa de Savoia]] en el curs de les dues guerres mundials.
8.731

modificacions

Menú de navegació

Espais de noms

Variants