Operació Judes: diferència entre les revisions
m alliberament progressiu dels acusats |
sortida últims 2 detinguts |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
Segons aquestes filtracions, part del pla dels acusats era un tancament indefinit al [[Parlament de Catalunya]] amb la connivència del President [[Joaquim Torra i Pla|Quim Torra]].<ref name="Ref"/> |
Segons aquestes filtracions, part del pla dels acusats era un tancament indefinit al [[Parlament de Catalunya]] amb la connivència del President [[Joaquim Torra i Pla|Quim Torra]].<ref name="Ref"/> |
||
A partir del 20 de desembre es van anar decretant llibertat amb fiances d'entre 5.000 i 10.000 euros pels acusats, ja que segons la pròpia investigació qüestionava que les substàncies trobades es poguessin considerar explosius. |
A partir del 20 de desembre es van anar decretant llibertat amb fiances d'entre 5.000 i 10.000 euros pels acusats, ja que segons la pròpia investigació qüestionava que les substàncies trobades es poguessin considerar explosius. Finalment, els dos últims detinguts van ser alliberats amb càrrecs sota fiança el dia 10 de gener de 2020.<ref>{{Ref-web|títol=L’Audiència esmena ara tota la instrucció contra els CDR|url=https://www.ara.cat/politica/Llibertat-fianca-euros-CDR-detinguts_0_2369163072.html|data=2019-12-26|consulta=2019-12-27|llengua=ca-ES|nom=Antoni|cognom=Bassas}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Ferran Jolis i Alexis Codina passen una nit més a Soto del Real a l'espera de les fiances|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/audiencia-ferran-jolis-23-s-cdr/|consulta=2019-12-27|llengua=ca}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Surten en llibertat sota fiança els dos membres dels CDR que encara eren a la presó|url=https://www.ara.cat/politica/Llibertat-fianca-membres-CDR-estaven_0_2378162262.html|data=2020-01-10|consulta=2020-01-10|llengua=ca-ES}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
;Irregularitats |
|||
* [https://www.elnacional.cat/ca/politica/oficina-drets-civils-irregularitats-cas-cdr_448329_102.html L'Oficina de Drets Civils denuncia irregularitats en el cas dels CDR i en demana l'alliberament], [[El Nacional (publicació digital)|El Nacional]]. 4 de desembre de 2019. |
* [https://www.elnacional.cat/ca/politica/oficina-drets-civils-irregularitats-cas-cdr_448329_102.html L'Oficina de Drets Civils denuncia irregularitats en el cas dels CDR i en demana l'alliberament], [[El Nacional (publicació digital)|El Nacional]]. 4 de desembre de 2019. |
||
*[https://www.rubitv.cat/noticia/4381/alerta/solidaria/presenta/querella/vulneracio/drets/dos/dels/detinguts/23-s Alerta Solidària presenta una querella per la vulneració de drets a dos dels detinguts el 23-S],Rubi TV 5 de desembre de 2019. |
*[https://www.rubitv.cat/noticia/4381/alerta/solidaria/presenta/querella/vulneracio/drets/dos/dels/detinguts/23-s Alerta Solidària presenta una querella per la vulneració de drets a dos dels detinguts el 23-S],Rubi TV 5 de desembre de 2019. |
||
Revisió del 00:19, 11 gen 2020
| ||||
| Tipus | operació policial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | procés independentista català | |||
| Interval de temps | 23 setembre 2019 - | |||
| Localització | Vallès Occidental (Catalunya) Vallès Oriental (Catalunya) Osona (Catalunya) | |||
| Estat | Espanya | |||
| Participant | ||||
   | ||||
Operació Judes va ser el nom que va rebre una operació de la Guàrdia Civil actuant a les ordres del Jutjat d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional el setembre del 2019 on es van detenir diverses persones vinculades als Comitès de Defensa de la República (CDRs).[1]
Les primeres investigacions es van iniciar un any abans de les detencions. Dos dels investigats i detinguts pertanyien al grup conegut com "els 9 de Lladoners" i ja estaven sent processats per aquells fets.[2]
Les detencions van començar la matinada del 23 de setembre de 2019 quan uns 500 agents de la Guàrdia Civil es van desplegar simultàniament a Mollet del Vallès, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Pere de Torelló, Sant Fost de Campsentelles i Gurb, on es van registrar diverses domicilis i vivendes. En total es van detenir 9 persones, tot i que dues van ser alliberades la mateixa tarda. Les set restants van ser traslladades a Madrid per prestar declaració davant el jutge.[3]
La fiscalia va emetre un comunicat on qualificava els detinguts com "grup terrorista de caràcter secessionista" i que s'havia procedit a la seva detenció per "avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables" i els acusava de delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius..[4]
El dijous següent van prestar declaració davant el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón i aquest va decretar presó sense fiança comunicada per tots 7 acusats i va mantenir la causa sota secret de sumari.[5]
Els advocats dels acusats van denunciar des del primer moment diverses irregularitats en el procés, ja que alguns dels registres s'havien fet sense l'advocat defensor present, alguns dels acusats havien estat privats de son durant més de 24 hores, se'ls havia interrogat ininterrompudament durant més de 6 hores i sotmesos a coaccions i amenaces.[6] Els advocats també van criticar que part del sumari, tot i ser secret s'havia filtrat a la premsa, inclús alguns vídeos de la declaració davant del jutge d'algun dels acusats, provocant així indefensió dels seus clients.[7][8]
Segons aquestes filtracions, part del pla dels acusats era un tancament indefinit al Parlament de Catalunya amb la connivència del President Quim Torra.[8]
A partir del 20 de desembre es van anar decretant llibertat amb fiances d'entre 5.000 i 10.000 euros pels acusats, ja que segons la pròpia investigació qüestionava que les substàncies trobades es poguessin considerar explosius. Finalment, els dos últims detinguts van ser alliberats amb càrrecs sota fiança el dia 10 de gener de 2020.[9][10][11]
Referències
- ↑ Pérez, Fernando J.; López-Fonseca, Óscar «El juez encarcela a siete CDR y les acusa de formar parte de un nuevo grupo terrorista» (en castellà). El País [Madrid], 27-09-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Sànchez, Ángeles Vázquez / Juan José Fernández / Antonio Baquero / Guillem. «Detinguts nou membres dels CDR acusats de voler atemptar amb explosius», 23-09-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 324cat. «9 detinguts vinculats als CDR, investigats per terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius», 23-09-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 324cat. «Fiscalia de l'Audiència Nacional: els 9 detinguts són membres d'un "grup terrorista"», 23-09-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 324cat. «El jutge envia a presó sense fiança els set detinguts per terrorisme en l'operació Judes», 26-09-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 324cat. «Cronologia de l'operació Judes a Catalunya amb 7 acusats de terrorisme», 25-09-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ NacióDigital. «L'advocada d'un dels CDR detinguts denuncia una «filtració massiva als mitjans» | NacióDigital». [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 8,0 8,1 «Alerta Solidària "no dona valor" al sumari de l'operació Judes». [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ Bassas, Antoni. «L’Audiència esmena ara tota la instrucció contra els CDR», 26-12-2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Ferran Jolis i Alexis Codina passen una nit més a Soto del Real a l'espera de les fiances». [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Surten en llibertat sota fiança els dos membres dels CDR que encara eren a la presó», 10-01-2020. [Consulta: 10 gener 2020].
Enllaços externs
- L'Oficina de Drets Civils denuncia irregularitats en el cas dels CDR i en demana l'alliberament, El Nacional. 4 de desembre de 2019.
- Alerta Solidària presenta una querella per la vulneració de drets a dos dels detinguts el 23-S,Rubi TV 5 de desembre de 2019.
- JxCat, ERC y la CUP piden la liberación de los CDR detenidos el 23S en una resolución conjunta, La Vanguardia, 29 de novembre de 2019.
- Comunicat arran de la notícia sobre la imputació de diverses periodistes per les filtracions en el cas del 23S, Alerta Solidària, 20 de Novembre de 2019.