Conó (almirall): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
m Espais durs
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula persona}}
{{infotaula persona}}
'''Conó''' (''Conon'' Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC.
'''Conó''' (''Conon'' Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC.


El [[413 aC]] era a [[Naupacte]] al front de la flota atenenca per impedir a [[Corint]] enviar ajut a [[Siracusa]], i en el combat naval que va lliurar no hi va haver una victòria clara.
El [[413 aC]] era a [[Naupacte]] al front de la flota atenenca per impedir a [[Corint]] enviar ajut a [[Siracusa]], i en el combat naval que va lliurar no hi va haver una victòria clara.


El [[410&nbsp;aC]] fou nomenat [[estrateg]] i enviat a [[Còrcira]]. El [[409&nbsp;aC]] fou estrateg junt amb [[Trasibul d'Atenes|Trasibul]] i [[Alcibíades]]. El [[406&nbsp;aC]] fou nomenat com el primer de deu generals que havien de substituir a Alcibíades. Després d'algunes operacions militars es va haver de refugiar a [[Mitilene]] on fou bloquejat per [[Cal·licràtides]]. Després de la [[batalla de les Arginuses]] fou cridat a Atenes però mentre altres generals foren eliminats, ell va retenir el comandament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kagan |nom=Donald |títol=The Fall of the Athenian Empire |url=https://books.google.es/books?id=z9garz74CJ0C&pg=PA325&dq=Battle+of+Arginusae&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiQ7fbHgpvKAhXFNxQKHcgPC7gQ6AEILzAC#v=onepage&q=Battle%20of%20Arginusae&f=false |llengua=anglès |editorial=Cornell University Press |data=2013 |pàgines=349 |isbn=0801467268}}</ref>
El [[410 aC]] fou nomenat [[estrateg]] i enviat a [[Còrcira]]. El [[409 aC]] fou estrateg junt amb [[Trasibul d'Atenes|Trasibul]] i [[Alcibíades]]. El [[406 aC]] fou nomenat com el primer de deu generals que havien de substituir a Alcibíades. Després d'algunes operacions militars es va haver de refugiar a [[Mitilene]] on fou bloquejat per [[Cal·licràtides]]. Després de la [[batalla de les Arginuses]] fou cridat a Atenes però mentre altres generals foren eliminats, ell va retenir el comandament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kagan |nom=Donald |títol=The Fall of the Athenian Empire |url=https://books.google.es/books?id=z9garz74CJ0C&pg=PA325&dq=Battle+of+Arginusae&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiQ7fbHgpvKAhXFNxQKHcgPC7gQ6AEILzAC#v=onepage&q=Battle%20of%20Arginusae&f=false |llengua=anglès |editorial=Cornell University Press |data=2013 |pàgines=349 |isbn=0801467268}}</ref>


El [[405&nbsp;aC]] la flota atenenca fou derrotada a [[Egospòtams]] per [[Lisandre]]. Conó es va escapar amb 8 vaixells i va buscar asil a [[Xipre]] on governava el seu amic [[Evàgores I]].
El [[405 aC]] la flota atenenca fou derrotada a [[Egospòtams]] per [[Lisandre]]. Conó es va escapar amb 8 vaixells i va buscar asil a [[Xipre]] on governava el seu amic [[Evàgores I]].


Va romandre allí uns anys fins que la guerra entre [[Atenes]] i [[Esparta]] es va reprendre; fou llavors que va passar al servei de [[Pèrsia]] i fou nomenat cap de la flota persa ([[397&nbsp;aC]]). Va ser atacat per l'almirall espartà [[Fàrax]] a Caunus, però el va rebutjar, i després va aconseguir separar [[illa de Rodes | Rodes]] de l'aliança amb Esparta.
Va romandre allí uns anys fins que la guerra entre [[Atenes]] i [[Esparta]] es va reprendre; fou llavors que va passar al servei de [[Pèrsia]] i fou nomenat cap de la flota persa ([[397 aC]]). Va ser atacat per l'almirall espartà [[Fàrax]] a Caunus, però el va rebutjar, i després va aconseguir separar [[illa de Rodes | Rodes]] de l'aliança amb Esparta.


El [[395&nbsp;aC]] va estar a la cort persa on va obtenir el nomenament del seu aliat, el sàtrapa [[Farnabazos II]], com el seu col·lega en el comandament. Va guanyar una victòria decisiva sobre l'almirall esparta [[Pisandre d'Esparta]] a [[Cnidos]] i després, junt amb Farnabazos, va expulsar als governadors espartans de les ciutats asiàtiques i va donar la llibertat a les ciutats.
El [[395 aC]] va estar a la cort persa on va obtenir el nomenament del seu aliat, el sàtrapa [[Farnabazos II]], com el seu col·lega en el comandament. Va guanyar una victòria decisiva sobre l'almirall esparta [[Pisandre d'Esparta]] a [[Cnidos]] i després, junt amb Farnabazos, va expulsar als governadors espartans de les ciutats asiàtiques i va donar la llibertat a les ciutats.


El [[394&nbsp;aC]] va cobrar taxes a les ciutats de l'[[Hel·lespont]] i el [[393&nbsp;aC]] junt amb Farnabazos, va anar amb la flota a la costa de [[Lacònia]] i va assolar la vall del Pamisos i es va apoderar de l'illa de [[Citera]] (''Cythera''). Llavors es va dirigir a [[Corint]] mentre Farnabazos va tornar a la seva satrapia.
El [[394 aC]] va cobrar taxes a les ciutats de l'[[Hel·lespont]] i el [[393 aC]] junt amb Farnabazos, va anar amb la flota a la costa de [[Lacònia]] i va assolar la vall del Pamisos i es va apoderar de l'illa de [[Citera]] (''Cythera''). Llavors es va dirigir a [[Corint]] mentre Farnabazos va tornar a la seva satrapia.


Poc després Conó va tornar a Atenes on fou rebut amb entusiasme i va restaurar les [[Llargues muralles]] del [[Pireu]]. Les negociacions iniciades per Esparta amb el sàtrapa [[Tirabazos]], i les intrigues d'[[Antàlcides]], van aconsellar a Atenes d'enviar a Conó, però aquest fou empresonat per Tirabazos i segons alguns se'l va enviar a l'interior essent executat pel camí, i segons altres es va escapar a [[Xipre]] on va morir deixant hereu al seu fill [[Timoteu d'Anaflistos|Timoteu]]. La seva tomba i la del seu fill encara les va veure [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]].
Poc després Conó va tornar a Atenes on fou rebut amb entusiasme i va restaurar les [[Llargues muralles]] del [[Pireu]]. Les negociacions iniciades per Esparta amb el sàtrapa [[Tirabazos]], i les intrigues d'[[Antàlcides]], van aconsellar a Atenes d'enviar a Conó, però aquest fou empresonat per Tirabazos i segons alguns se'l va enviar a l'interior essent executat pel camí, i segons altres es va escapar a [[Xipre]] on va morir deixant hereu al seu fill [[Timoteu d'Anaflistos|Timoteu]]. La seva tomba i la del seu fill encara les va veure [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]].
Línia 24: Línia 24:
[[Categoria:Almiralls atenencs]]
[[Categoria:Almiralls atenencs]]
[[Categoria:Generals atenencs]]
[[Categoria:Generals atenencs]]
[[Categoria:Militars atenencs del segle IV&nbsp;aC]]
[[Categoria:Militars atenencs del segle IV aC]]
[[Categoria:Militars atenencs del segle V&nbsp;aC]]
[[Categoria:Militars atenencs del segle V aC]]

Revisió del 16:55, 14 gen 2020

Infotaula de personaConó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort390 aC Modifica el valor a Wikidata
Xipre Modifica el valor a Wikidata
Estrateg
413 aC – 412 aC
Estrateg
405 aC – 404 aC
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall
estrateg Modifica el valor a Wikidata
ConflicteBattle of Mytilene (en) Tradueix, batalla d'Egospòtam i batalla de Cnidos Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsTimoteu d'Anaflist Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 984885

Conó (Conon Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC.

El 413 aC era a Naupacte al front de la flota atenenca per impedir a Corint enviar ajut a Siracusa, i en el combat naval que va lliurar no hi va haver una victòria clara.

El 410 aC fou nomenat estrateg i enviat a Còrcira. El 409 aC fou estrateg junt amb Trasibul i Alcibíades. El 406 aC fou nomenat com el primer de deu generals que havien de substituir a Alcibíades. Després d'algunes operacions militars es va haver de refugiar a Mitilene on fou bloquejat per Cal·licràtides. Després de la batalla de les Arginuses fou cridat a Atenes però mentre altres generals foren eliminats, ell va retenir el comandament.[1]

El 405 aC la flota atenenca fou derrotada a Egospòtams per Lisandre. Conó es va escapar amb 8 vaixells i va buscar asil a Xipre on governava el seu amic Evàgores I.

Va romandre allí uns anys fins que la guerra entre Atenes i Esparta es va reprendre; fou llavors que va passar al servei de Pèrsia i fou nomenat cap de la flota persa (397 aC). Va ser atacat per l'almirall espartà Fàrax a Caunus, però el va rebutjar, i després va aconseguir separar Rodes de l'aliança amb Esparta.

El 395 aC va estar a la cort persa on va obtenir el nomenament del seu aliat, el sàtrapa Farnabazos II, com el seu col·lega en el comandament. Va guanyar una victòria decisiva sobre l'almirall esparta Pisandre d'Esparta a Cnidos i després, junt amb Farnabazos, va expulsar als governadors espartans de les ciutats asiàtiques i va donar la llibertat a les ciutats.

El 394 aC va cobrar taxes a les ciutats de l'Hel·lespont i el 393 aC junt amb Farnabazos, va anar amb la flota a la costa de Lacònia i va assolar la vall del Pamisos i es va apoderar de l'illa de Citera (Cythera). Llavors es va dirigir a Corint mentre Farnabazos va tornar a la seva satrapia.

Poc després Conó va tornar a Atenes on fou rebut amb entusiasme i va restaurar les Llargues muralles del Pireu. Les negociacions iniciades per Esparta amb el sàtrapa Tirabazos, i les intrigues d'Antàlcides, van aconsellar a Atenes d'enviar a Conó, però aquest fou empresonat per Tirabazos i segons alguns se'l va enviar a l'interior essent executat pel camí, i segons altres es va escapar a Xipre on va morir deixant hereu al seu fill Timoteu. La seva tomba i la del seu fill encara les va veure Pausànies.

Referències

  1. Kagan, Donald. The Fall of the Athenian Empire (en anglès). Cornell University Press, 2013, p. 349. ISBN 0801467268.