Diferència entre revisions de la pàgina «Rússia»

Salta a la navegació Salta a la cerca
6 bytes afegits ,  fa 9 mesos
m
Plantilla
m (Revertides les edicions de 81.34.205.176. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Plantilla)
}}</ref> Amb 142 milions d'habitants, és el novè país més poblat.
 
La història de Rússia comença amb els [[eslaus orientals]]. Els eslaus emergiren com a grup ètnic a [[Europa]] entre els segles III i IV dC.<ref name=britannica>{{ref-web |url= http://global.britannica.com/place/Russia |títol=Russia| editor=Encyclopedia Britannica}}</ref> Fundat i governat pels [[víking]]s i els seus descendents, el primer estat eslavooriental, la [[Rus de Kíev]], sorgí en el segle IX, i adoptà el cristianisme de l'[[Imperi Romà d'Orient]] el 988, donant inici a la síntesi de les cultures romana d'Orient i eslava que definiria la cultura russa dels següents mil anys.<ref name = Curtis>{{ref-web |cognom=excerpted from Glenn E. Curtis (ed.)|títol=Russia: A Country Study: Kievan Rus' and Mongol Periods| editor=Washington, DC: Federal Research Division of the Library of Congress|any=1998|url= http://www.shsu.edu/~his_ncp/Kievan.html| consulta=20 de juliol, 2007}}</ref> Rus de Kiev es desintegrà i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor més poderós fou el [[Gran Ducat de Moscou|gran ducat de Moscou]], que fou la força principal del procés de reunificació russa en la seva lluita d'independència en contra de l'[[Horda d'Or]]. Moscou reunificà, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment dominà el llegat cultural i polític de la Rus de Kíev. Al [[{{segle |XVIII]]|s}}, ja s'havia estès per mitjà de conquestes, annexions i exploracions, i es transformà en l'[[imperi Rus|Imperi rus]], que s'estenia des de [[Polònia]] cap a l'oest a l'[[oceà Pacífic]]. Rússia es convertí en el país constituent més gran de la [[Unió Soviètica]], l'[[estat socialista]] constitucional més gran del món i superpotència mundial, fins a la seva dissolució a la fi de la [[Guerra Freda|guerra freda]].
 
Amb la dissolució de la Unió soviètica el 1991, la Federació Russa fou fundada, però és reconeguda com la personalitat legal de continuïtat de la Unió Soviètica. Així doncs, Rússia és membre permanent del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] i membre principal de la [[Comunitat d'Estats Independents]]. Rússia és un país amb armament nuclear i té la reserva d'armes de destrucció massiva més gran del món.
El nom de ''Rússia'' es deriva de ''Rus'' (Русь, 'Rus'), nom que es referia a la [[Rus de Kíev]]. No hi ha una teoria generalment acceptada pel que fa a l'origen etimològic del mot. Segons la teoria normanista, que és la més acceptada a [[Occident]], el mot ''Rus'' va ser adoptat pels eslaus de l'arrel nòrdica ''roðr'' o ''roþs-'' en paraules compostes (''roths-''), de manera directa, o per mitjà del [[finès]] ''Ruotsi''. El terme nòrdic significava 'gent que rema', ja que remar era el principal mètode per a navegar els rius russos i que es relaciona amb l'àrea costanera sueca de [[Roslagen]] o Roden, d'on havien sortit els [[varegs]] segons la ''Crònica russa primària'', i que s'havien fusionat amb els eslaus, i formarien així el poble rus. Segons aquesta teoria el nom ''Rus'' hauria tingut el mateix origen que els noms finès i [[estonià]] per a referir-se a [[Suècia]]: ''Ruotsi'' i ''Rootsi''.
 
Les teories antinormanistes, que van sorgir des del [[{{segle |XVIII]]|s}} però que cobrarien més força en el [[segle XX]], suggereixen que, atès el nivell cultural dels varegs, la cultura avançada dels eslaus no els podia convidar pas. Així, els elsavicistes neguen o reinterpreten la ''Crònica primària russa'', que diu que els varegs foren "convidats". [[Borís Ribakov]], el principal proponent contemporani de la teoria, afirma que Nèstor, l'autor putatiu de la ''Crònica'', havia fet diverses manipulacions proescandinaves que revelaven la seva predilecció política i el seu antagonisme al partit progrec de [[Vladímir Monomakh]]. Les teories no normanistes suggereixen que el nom de ''Rus'' prové d'un nom eslau antic que significava 'poble del riu'. L'arrel russa s'ha preservat en les paraules eslava i russa modernes de ''ruslo'' i ''rusalka''. Per altra banda, altres teories suggereixen que es deriva de la paraula eslava ''rusi'', 'ros'.
 
== Història ==
 
[[Fitxer:Nowgorod 2005 Millenium Monument.jpg|miniatura|esquerra|Monument al mil·lenari de Rússia, a la ciutat de [[Nóvgorod]], obra de Mikhaïl Mikeixin i Víktor Gàrtman (1862) ]]
Després del [[segle XIII]], [[Moscòvia]] va arribar progressivament a dominar l'antic espai cultural. Arribat el [[{{segle |XVIII]]|s}}, el principat de Moscou havia arribat a convertir-se en el vast [[Imperi Rus|Imperi rus]], incloent-hi des de [[Polònia]] a l'est fins a l'[[oceà Pacífic]] a l'oest. L'expansió cap a l'oest va avivar la consciència russa de retard respecte als països europeus i va acabar amb l'aïllament dels primers temps. Els successius règims del {{segle|XIX}} van respondre a les esmentades pressions amb una combinació d'un tímid reformisme i fortes repressions. El [[feudalisme]] rus va ser abolit formalment el [[1861]], però en uns termes desfavorables per a la pagesia i va servir per a incrementar les pressions revolucionàries. Entre l'abolició de la [[servitud]] i el començament de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] el [[1914]], les reformes de [[Piotr Stolipin]], la [[constitució]] de [[1906]] i la [[duma]] estatal van introduir notables canvis en l'[[economia]] i la [[política]] del país; tanmateix, els [[tsar]]s no van estar a l'altura de les circumstàncies per a cedir poder autoritari. L'últim [[monarca]], el [[tsar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], va regnar fins al [[1917]].
 
La derrota militar en la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] i l'escassetat de menjar va aplanar el camí de la [[Revolució russa]] de [[1917]], que va col·locar en el poder els [[bolxevics]] dirigits per [[Vladímir Lenin]]. Entre [[1922]] i [[1991]], la història de Rússia és essencialment la història de la Unió Soviètica, un [[estat federal]] que va ocupar una extensió territorial similar a la de l'antic Imperi rus. La [[Unió Soviètica]] es va configurar com un estat [[socialista]] de partit únic sota la direcció del [[partit comunista|Partit Comunista]], abolint-se la propietat privada dels mitjans de producció i instaurant-se un sistema d'economia planificada. A finals dels anys 80, sent crítica la debilitat de la seva estructura econòmica i política, certs canvis en l'executiva del partit i en l'economia van marcar el final de la Unió Soviètica.
695.996

modificacions

Menú de navegació