Goràs: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Palma de Mallorca -> Palma
Cap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:
*''Sparus centrodontus'' {{mida|1=(Delaroche, [[1809]])}}<ref>[http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=127059 MarineSpecies.org] {{en}}</ref>
*''Sparus centrodontus'' {{mida|1=(Delaroche, [[1809]])}}<ref>[http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=127059 MarineSpecies.org] {{en}}</ref>
}}
}}
El '''goràs''', '''besuc de fonera''', '''besuc de la taca''', '''besuc de l'ull gros''', '''boga-ravell''', '''calet de la piga''', '''patxano''', '''quelet''',<ref>{{GEC|0136127|quelet}}</ref> '''besuc de la piga'''<ref>Toni Llobet i François. Presència. Juliol 2009.</ref> o '''pitxell''' (''Pagellus bogaraveo'') és un [[peix]] [[teleosti]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[espàrids]] i de l'[[ordre]] dels [[perciformes]].<ref>[http://www.unep-wcmc.org/isdb/Taxonomy/tax-species-result.cfm?displaylanguage=CAT&Genus=Pagellus&Species=bogaraveo&source=animals&Country= UNEP-WCMC Species Database ] {{en}}</ref><ref>[http://taxonomicon.taxonomy.nl/TaxonTree.aspx?id=182487&tree=0.1 The Taxonomicon] {{en}}</ref>
El '''goràs''', '''besuc de fonera''', '''besuc de la taca''', '''besuc de l'ull gros''', '''ullot'''<ref> http://agroxerxa.menorca.es/documents/documents/2815docpub.pdf?fbclid=IwAR22ZN4B4wjn9NRsoF_vLTVzyy2uymd3z2FOcee8u1EImrDWNe6axGo2Jgo</ref>, '''boga-ravell''', '''calet de la piga''', '''patxano''', '''quelet''',<ref>{{GEC|0136127|quelet}}</ref> '''besuc de la piga'''<ref>Toni Llobet i François. Presència. Juliol 2009.</ref> o '''pitxell''' (''Pagellus bogaraveo'') és un [[peix]] [[teleosti]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[espàrids]] i de l'[[ordre]] dels [[perciformes]].<ref>[http://www.unep-wcmc.org/isdb/Taxonomy/tax-species-result.cfm?displaylanguage=CAT&Genus=Pagellus&Species=bogaraveo&source=animals&Country= UNEP-WCMC Species Database ] {{en}}</ref><ref>[http://taxonomicon.taxonomy.nl/TaxonTree.aspx?id=182487&tree=0.1 The Taxonomicon] {{en}}</ref>
==Morfologia==
==Morfologia==
* Pot arribar als 70&nbsp;cm de llargària total.
* Pot arribar als 70&nbsp;cm de llargària total.

Revisió del 20:33, 16 gen 2020

Infotaula d'ésser viuGoràs
Pagellus bogaraveo Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN170244 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènerePagellus
EspèciePagellus bogaraveo Modifica el valor a Wikidata
(Brünnich, 1768)
Nomenclatura
Sinònims
  • Pagellus cantabricus (Asso, 1801)
  • Pagellus centrodontus (Delaroche, 1809)
  • Sparus bogaraveo (Brünnich, 1768)
  • Sparus centrodontus (Delaroche, 1809)[1]

El goràs, besuc de fonera, besuc de la taca, besuc de l'ull gros, ullot[2], boga-ravell, calet de la piga, patxano, quelet,[3] besuc de la piga[4] o pitxell (Pagellus bogaraveo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[5][6]

Morfologia

  • Pot arribar als 70 cm de llargària total.
  • El cos és ovalat i comprimit lateralment.
  • El perfil cefàlic és convex.
  • La boca és petita i els ulls són grossos.
  • L'aleta dorsal es troba inserida dins un solc. Les pectorals són llargues. Les pèlviques tenen una espina dura i l'anal té tres espines fortes.
  • El dors és gris rosat i els costats són platejats. Té una taca negra darrere el cap, absent en els joves. Les aletes són rosades.[7][8]

Reproducció

La maduresa sexual arriba als 2 anys amb 15-20 cm. És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix entre juny i setembre en el Mediterrani occidental.[9]

Alimentació

És un carnívor voraç de crustacis. També s'alimenta d'altres invertebrats i petits peixos.[7]

Hàbitat

Viu a fons rocallosos i fangosos entre els 40 i els 400 (a la Mediterrània) o 700 m (a l'Atlàntic). Els joves apareixen més a prop de la costa, a la plataforma, i els adults al talús.[7]

Distribució geogràfica

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de Noruega i l'Estret de Gibraltar fins a Mauritània, Illa de Madeira i les Illes Canàries) i a la Mediterrània occidental (es torna rar més enllà de Sicília).[7]

Interès pesquer

Es pesca amb arts d'arrossegament, palangre i volantí a la fonera.[9]

Referències

  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. http://agroxerxa.menorca.es/documents/documents/2815docpub.pdf?fbclid=IwAR22ZN4B4wjn9NRsoF_vLTVzyy2uymd3z2FOcee8u1EImrDWNe6axGo2Jgo
  3. «Goràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Toni Llobet i François. Presència. Juliol 2009.
  5. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 185.
  9. 9,0 9,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 185.

Bibliografia

  • Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
  • Brünnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Goràs