Xarrasclet: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Versaletes
Línia 5: Línia 5:
| imatge2 = Garganey I2 IMG 1122.jpg
| imatge2 = Garganey I2 IMG 1122.jpg
| peu2 = Una parella de xarrasclets [[mascle (biologia)|mascles]] fotografiats a [[Calcuta]] ([[Bengala Occidental]], [[Índia]]).
| peu2 = Una parella de xarrasclets [[mascle (biologia)|mascles]] fotografiats a [[Calcuta]] ([[Bengala Occidental]], [[Índia]]).
| autoritat = ([[Carl von Linné|Linnaeus]], [[1758]])
| autoritat = ({{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}}, [[1758]])
| sinonims = ''Spatula querquedula''
| sinonims = ''Spatula querquedula''
}}
}}

Revisió del 21:51, 18 gen 2020

Infotaula d'ésser viuXarrasclet
Spatula querquedula Modifica el valor a Wikidata

Viladecans, Catalunya.
Una parella de xarrasclets mascles fotografiats a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22680313 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereSpatula
EspècieSpatula querquedula Modifica el valor a Wikidata
((Linnaeus, 1758))
Nomenclatura
Sinònims
Spatula querquedula
ProtònimAnas querquedula Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Xarrasclets mascles i femelles fotografiats a l'estat indi d'Haryana.
Spatula querquedula - MHNT

El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta[1] a les Balears (Anas querquedula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú. És el símbol del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, on l'anomenen pel nom local d'ànec roncaire.[2] Modernament se l'ha inclòs en el gènere Spatula com S. querquedula.

Morfologia

  • Fa 38 cm de llargària.
  • El mascle pesa 250-600 g i la femella 250-550 g.
  • El bec mesura 3,5-4,5 cm.
  • Té una banda blanca que li va des de l'ull fins al clatell.
  • Són característiques les plomes llargues, amb bandes negres i blanques que li cauen sobre els costats grisos.

Reproducció

Condiciona un niu amb joncs, herba i plomissol i, pel maig o abans, a l'abril, hi pon 10 o 11 ous, que incuba durant 22 dies. Després de 30 dies, els polls, alimentats per la femella, surten del niu.

Alimentació

Es nodreix amb escarabats d'aigua, peixets i vegetació aquàtica.[3]

Hàbitat

Viu en aigües dolces.

Distribució geogràfica

Habita Europa entre els 64º de latitud nord i els Pirineus, la Itàlia central, Albània i Bulgària. Als Països Catalans, es troba entre la vegetació espessa dels Aiguamolls de l'Empordà, i és el símbol d'aquest parc natural. També es troba al Delta de l'Ebre, on nidifica a l'illa de Buda.

Costums

Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l'Àfrica tropical. Als Països Catalans és un ocell freqüent com a migrador, però no com a niador (entre altres raons, perquè les vies de migració, que el porten fins a l'Àfrica tropical, no passen exactament per territori català).

Referències

Enllaços externs