Nepal: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 213.0.87.203. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Plantilla |
||
| Línia 33: | Línia 33: | ||
{{principal|Història del Nepal}} |
{{principal|Història del Nepal}} |
||
Els [[kirati]] van ser un dels primers grups nepalesos coneguts pels historiadors, que emigraren des de l'est en els segles VIII o VII aC. [[Siddharta Gautama]] va néixer a [[Kapilavistu]] ([[Lumbini]]) el [[566 aC]], fet que convertí el Nepal en el centre [[búdic]] asiàtic. El [[100 aC]] l'[[emperador]] Asoka va crear un gran imperi que incloïa el nord de l'[[Índia]] i el [[Tarai (Nepal)|Terai]] (actual sud del Nepal). L'any [[200]] l'imperi Budista va resultar desplaçat pel domini hindú amb la dinastia [[Licchavi]], que al |
Els [[kirati]] van ser un dels primers grups nepalesos coneguts pels historiadors, que emigraren des de l'est en els segles VIII o VII aC. [[Siddharta Gautama]] va néixer a [[Kapilavistu]] ([[Lumbini]]) el [[566 aC]], fet que convertí el Nepal en el centre [[búdic]] asiàtic. El [[100 aC]] l'[[emperador]] Asoka va crear un gran imperi que incloïa el nord de l'[[Índia]] i el [[Tarai (Nepal)|Terai]] (actual sud del Nepal). L'any [[200]] l'imperi Budista va resultar desplaçat pel domini hindú amb la dinastia [[Licchavi]], que al {{segle|X|s}}, va ser substituïda per la Thakuri i després per la Malla. Al {{segle|V}} existia una relació molt intensa entre el Nepal i el [[Tibet]] i l'[[Índia]]. |
||
El Nepal modern va ser creat el [[21 de desembre]] de [[1768]], quan el rei del petit [[principat]] de [[Gorkha]], [[Prithvi Narayan Shah]], va conquerir [[Katmandú]], i unificà altres estats independents dels contraforts de l'[[Himàlaia]], però aquesta situació no va durar, i al {{segle|XIX|s}} els seus hereus varen ser incapaços de mantenir el control polític efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un període d'agitació que va culminar amb la [[Guerra Anglonepalesa]] ([[1814]]-[[1816]]), amb la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]]. La guerra va acabar amb el [[Sugauli Treaty]], amb el qual Nepal perdia el [[Sikkim]] i el sud del Terai a favor dels britànics. |
El Nepal modern va ser creat el [[21 de desembre]] de [[1768]], quan el rei del petit [[principat]] de [[Gorkha]], [[Prithvi Narayan Shah]], va conquerir [[Katmandú]], i unificà altres estats independents dels contraforts de l'[[Himàlaia]], però aquesta situació no va durar, i al {{segle|XIX|s}} els seus hereus varen ser incapaços de mantenir el control polític efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un període d'agitació que va culminar amb la [[Guerra Anglonepalesa]] ([[1814]]-[[1816]]), amb la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]]. La guerra va acabar amb el [[Sugauli Treaty]], amb el qual Nepal perdia el [[Sikkim]] i el sud del Terai a favor dels britànics. |
||
Revisió del 10:37, 19 gen 2020
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.svg&lang=ca)
La República Federal Democràtica del Nepal o simplement el Nepal és un estat a l'Àsia, entre l'Índia i el Tibet, al vessant sud de l'Himàlaia.
Geografia
El nord és molt muntanyós, i té alguns dels cims més alts de l'Himàlaia i del món, entre ells l'Everest (8.848 m) entre el Nepal i el Tibet i el Kanchenjunga (8.598) entre el Nepal i l'Índia. La zona sud, fronterera amb l'Índia és més plana, i de clima subtropical.
El territori del Nepal està dividit en tres parts naturals: el Terai o Tarai (les terres baixes), el Dhun (les valls) i les muntanyes Himàlaia. Les serralades es caracteritzen pels seus pics més alts: Nanda Devi, Dhaulagiri, Gosainthan,Kanchenjunga:que formen quatre derivacions paral·leles. Hi ha tres divisions naturals d'oest a est anomenades pels rius principals de cadascuna: l'Occidental o conca del Kauriala (Karnali) o Gogra; la Central o conca del Gandak; i l'Oriental o conca del Kosi. La divisió natural Occidental està dividida en dos part pel riu Kali o Sarda que forma el límit amb l'Índia i deixa la part occidental en territori indi. Els afluents del Kauriala són el Kali, el Babai i el Rapti Oriental. La part central és anomenada tradicionalment Sapt Gandaki, o País dels seta Gandaks, dels set rius que formen el principal, destacant el riu Trisulganga. I l'oriental és anomenada Sapt Kosi, o País dels set Kosis, pels set rius que formen aquest, dels que el principal és el San Kosi. A part d'aquestes tres divisions natural hi ha una quarta: la vall del Nepal pròpia amb la vall de Katmandú rodejada de muntanyes i regada pel riu Baghmati, que ve de la muntanya Sheopuri, la més alta del nord, i per altres rius entre els quals el Vishnumati.
Demografia
Nepal és un veritable mosaic de races de diferents cultures que conviuen en pau, ja que el respecte és una característica essencial dels nepalesos. Ningú intenta que s'adopti la seva manera de viure, però sí que espera que es respectin les seves tradicions i costums.
Aquest mosaic es divideix en diferents àrees geogràfiques: a les zones més altes de muntanya habiten els sherpes, habituals guies i transportadors, per explorar la zona, que practiquen el budisme tàntric i parlen un dialecte del tibetà, els el-pas, molt influenciats per la màgia del xamanisme bon i els myeshang, de raça gurung.
En les altures mitjanes habiten els kirat, d'origen indi, practiquen diferents religions; els newars que es regeixen pel sistema de castes; els chepang de trets mongols; els guruns, els magars, molt nombrosos; els tamangs; els panchgauns, actualment només són uns cinquanta; els sun wars i els thakalis.
En la part baixa del Nepal viuen els satars que parlen el seu propi dialecte, els tharus, els aborígens de Terai, els dhangars, dràvides i els rajbansi; hindús amb una minoria musulmana.
A la zona mitjana i baixa del Nepal a més d'aquestes ètnies, conviuen musulmans, kxatrsies i brahmines.
La vida al Nepal és molt dura. Les zones rurals són veritablement pobres i es lluita contra la mortalitat prematura. Només hi ha tres metges per cada 100.000 habitants i un per cada cent mil a la Vall de Katmandú. Un de cada cinc nens mor durant les primeres setmanes de vida i 35 de cada 1.000 entre els primers quatre anys d'edat. Les causes no són unes altres que la greu desnutrició.
Potser per l'extrema duresa de les seves vides, els nepalesos són solidaris, conviuen en pau i gaudeixen amb el poc que tenen. Tracten a l'estrany amb respecte i cortesia i somriuen amb freqüència, mentre els seus ulls romanen serens, plens de saviesa.
Divisió administrativa
Nepal es divideix en 5 Regions de Desenvolupament o Bikāsakṣeṭra (विकास क्षेत्र en nepalès), que se subdivideixen en 14 zones administratives,[1] i aquestes, al seu torn, en 75 districtes.
Les 5 regions, anomenades segons la seva ubicació en direcció d'est a oest, són |Regió de Desenvolupament de l'Extrem Occidental ((Sudura Paścimāñcala - सुदुर पश्चिमाञ्चल), Regió de Desenvolupament del Mig Occidental (Madhya Paścimāñcala - मध्य पश्चिमाञ्चल), Regió de Desenvolupament Occidental (Paścimāñcala - पश्चिमाञ्चल), Regió de Desenvolupament Central (Madhyamāñcala - मध्यमाञ्चल), i Regió de Desenvolupament Oriental (Purvāñcala - पुर्वाञ्चल).
Història
Els kirati van ser un dels primers grups nepalesos coneguts pels historiadors, que emigraren des de l'est en els segles VIII o VII aC. Siddharta Gautama va néixer a Kapilavistu (Lumbini) el 566 aC, fet que convertí el Nepal en el centre búdic asiàtic. El 100 aC l'emperador Asoka va crear un gran imperi que incloïa el nord de l'Índia i el Terai (actual sud del Nepal). L'any 200 l'imperi Budista va resultar desplaçat pel domini hindú amb la dinastia Licchavi, que al segle x, va ser substituïda per la Thakuri i després per la Malla. Al segle v existia una relació molt intensa entre el Nepal i el Tibet i l'Índia.
El Nepal modern va ser creat el 21 de desembre de 1768, quan el rei del petit principat de Gorkha, Prithvi Narayan Shah, va conquerir Katmandú, i unificà altres estats independents dels contraforts de l'Himàlaia, però aquesta situació no va durar, i al segle xix els seus hereus varen ser incapaços de mantenir el control polític efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un període d'agitació que va culminar amb la Guerra Anglonepalesa (1814-1816), amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals. La guerra va acabar amb el Sugauli Treaty, amb el qual Nepal perdia el Sikkim i el sud del Terai a favor dels britànics.
Després de l'actuació dels Gurkhas durant la Rebel·lió índia de 1857, part del Terai es va retornar al Nepal.
La dinastia Shah es va acabar el 1846, quan en Jung Bahadur Rana agafà el control del país després d'assassinar a diversos prínceps i centenars d'altres persones significatives a Kathmandu (Kot Massacre). Aleshores, els rana es convertiren en primers ministres hereditaris, amb un poder molt centralitzat, relegant al rei a un paper representatiu i aplicant una política aïllacionista que va mantenir al país fora de les guerres colonials i lliure de les influències estrangeres, però que al mateix temps impedí el seu desenvolupament econòmic.
El règim dels Rana s'acabà el 1948 quan la colònia britànica de l'Índia aconseguí la independència. Aleshores, el rei Tribhuvan, descendent directe de Prithvi Narayan Shah, s'escapà de la seva presó daurada per a anar a l'Índia i amb l'ajuda de Jawaharlal Nehru, recuperà el poder i nomenà un Primer ministre aliè a la família Rana.
Durant els anys 1950, es va preparar un projecte de constitució instituint un sistema parlamentari basat en el model britànic i a partir de 1951 l'Índia va recolzar el Partit del Congrés del Nepal.
A començament de 1959, el rei Mahendra, fill i successor del rei Tribhuvan, promulga la nova constitució, i s'organitzaren les primeres eleccions legislatives democràtiques. El Partit del Congrés Nepalès, socialista moderat, guanyà les eleccions per majoria i el seu cap de files Bishweshwar Prasad Koirala formà govern i es convertí en Primer ministre.
Divuit mesos després, amb l'excusa de què el sistema parlamentari havia fracassat, el rei Mahendra dissol el govern de Koirala i el parlament, i el 16 de desembre de 1962 promulgà una nova constitució que establia el sistema sense partits del panchayat (consells) que Mahendra considerava com una forma democràtica de govern més propera a les tradicions nepaleses.
Com a estructura piramidal que partia dels pobles per arribar al Rastriya Panchayat (Parlament nacional), el sistema del panchayat instaurà una monarquia absoluta i va instal·lar al rei al front de l'estat amb una autoritat completa damunt totes les instàncies governamentals, inclosos el Consell de Ministres i el Parlament.
El seu fill i successor, el rei Birendra va heretar el tron el 1972 i va continuar amb el sistema panchayat fins que el 1989 el Jana Andolan (Moviment del poble) va forçar la monarquia a acceptar reformes constitucionals. Al maig de 1991, el Nepal va celebrar les primeres eleccions en 50 anys.
El 13 de febrer de 1996, el Partit Comunista del Nepal (Maoista) començà una revolta, que acabà amb la Guerra Civil del Nepal, per derrocar la monarquia i convertir el Nepal en una república socialista no democràtica. Aquesta guerra no es donà per acabada fins al 21 de novembre de 2006, hi van morir 12,700 persones aproximadament.
L'1 de juny de 2001, el germà de Birendra que es diu Gyanendra Shah va matar a tota la família del seu germà. Però alguns ministres van declarar que el fill de Birendra (Dipendra Shah) va matar els seus pares i altres membres de la família. Deien que ell volia casar-se amb una noia però els seus pares no li deixaven. Totes aquestes coses eren els plans de Gyanendra per ser rei del Nepal.
El 4 d'octubre de 2002, el rei Gyanendra, proclamà la llei marcial i va dissoldre el govern. El rei desplegà l'exèrcit nepalès, perquè la guerrilla maoista ja controlava el 80% del territori. Però l'11 d'octubre de 2002 tornà a demanar la formació d'un govern, presidit pel monàrquic i conservador, Lokendra Bahadur Chand.
L'1 de febrer de 2005 el rei Gyanendra, tornà a proclamar la llei marcial i tornà a dissoldre el govern, i exercí tot el poder executiu per combatre contra els maoistes. Els set partits parlamentaris, inclosos els maoistes, van organitzar un alçament massiu del poble contra el rei Gyanendra. La gent va sortir al carrer i va inundar de manifestacions demanant la renúncia del rei, en les concentracions moriren 21 persones. Finalment el 25 d'abril de 2006 el rei abolí la llei marcial i convocà als set partits per a elegir un nou primer ministre, aquest seria el socialdemòcrata Girija Prasad Koirala.
El 18 de maig de 2006 el govern declarà el Nepal era un estat secular. El 21 de novembre de 2006, gràcies a un acord amb els maoistes, es donà per acabada la guerra civil. L'1 d'abril de 2007, Girija Prasad Koirala fou reelegit pel primer ministre pel govern, aquest govern comptava amb la coalició de set partits i el Partit Comunista del Nepal (Maoista). El 23 d'agost de 2007 el govern nacionalitzà els palaus reials. El 18 de setembre de 2007 els maoistes sortiren del govern, perquè no se'ls concedien les promeses. El 24 de desembre de 2007 el govern anuncià que havia arribat a un segon acord amb els maoistes, per abolir la monarquia abans de les eleccions que se celebraren el 10 d'abril de 2008. Aquestes eleccions donaren la victòria al Partit Comunista del Nepal (Maoista), amb una majoria simple de 220 diputats, el Partit del Congrés del Nepal n'obtingué 110 i el Partit Comunista del Nepal (Unificat-Marxista-Leninista), 103 diputats.
El 28 de maig, el parlament votà a favor de la república, i es destituí al rei Gyanendra, i es posà a Girija Prasad Koirala, com a nou President de la República i Primer Ministre en funcions interines, fins a la redacció d'una nova constitució.
El 23 de juliol, el parlament votà a favor de la investidura de Ram Baran Yadav i Parmanand Jha com a President i Vicepresident. El 15 d'agost, l'ex-guerriller maoista, Pushpa Kamal Dahal (àlies Pratxanda), prengué possessió del càrrec com a nou Primer Ministre.
Articles relacionats
- Regne de Mustang
- Pandai
- Llista de peixos del Nepal
- Organització Nacional Mongol
- Llista de partits comunistes del Nepal
- Chhanga
- Escultura del Nepal
Referències
- ↑ Shakya, Martina. Risk, Vulnerability and Tourism in Developing Countries: The Case of Nepal (en anglès). Logos Verlag Berlin GmbH, 2009, p. 217. ISBN 3832522751.
|  | |
| Dependències: | ||
