Palau Reial de Madrid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Plantilla
Línia 17: Línia 17:
S'ubica al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient, a la part occidental del centre històric de Madrid, i els seus jardins arriben fins a la riba est del riu Manzanares.
S'ubica al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient, a la part occidental del centre històric de Madrid, i els seus jardins arriben fins a la riba est del riu Manzanares.


Ja al [[segle X]] una antiga fortalesa d'origen musulmà s'erigia a l'actual emplaçament del Palau. La fortalesa fou construïda per [[Mohamed I]], emir de Còrdova, i posteriorment fou ocupada pel regne independent de la [[taifa de Toledo]].
Ja al {{segle|X|s}} una antiga fortalesa d'origen musulmà s'erigia a l'actual emplaçament del Palau. La fortalesa fou construïda per [[Mohamed I]], emir de Còrdova, i posteriorment fou ocupada pel regne independent de la [[taifa de Toledo]].


Amb l'ocupació cristiana de la ciutat per part del Rei [[Alfons VI de Castella]] l'any [[1085]], l'edifici perdé gran part de les funcions oficials exercides a l'època de la taifa de Toledo i no fou fins a l'any [[1329]] que el Rei [[Ferran V de Castella]] emprà la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevància, les Corts de Madrid de [[1329]].
Amb l'ocupació cristiana de la ciutat per part del Rei [[Alfons VI de Castella]] l'any [[1085]], l'edifici perdé gran part de les funcions oficials exercides a l'època de la taifa de Toledo i no fou fins a l'any [[1329]] que el Rei [[Ferran V de Castella]] emprà la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevància, les Corts de Madrid de [[1329]].

Revisió del 10:01, 19 gen 2020

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Reial de Madrid
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Vista hivernal
Imatge
Façana principal del Palau Reial i plaça de l'Armeria.
Nom en la llengua original(es) Palacio Real de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau reial
ArquitecteJuan Bautista Sachetti
Ventura Rodríguez
Francesco Sabatini
Construcció1738 - 
Data de dissolució o abolició1755
Úsresidència oficial Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1735 inici de construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicBarroc i Classicisme
Superfície135.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMadrid Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMadrid
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 25′ 05″ N, 3° 42′ 52″ O / 40.417955°N,3.714312°O / 40.417955; -3.714312
Format perMain Staircase (Royal Palace of Madrid) (en) Tradueix
Saleta de Porcellana del Palau Reial de Madrid
Saló del Tron del Palau Reial de Madrid
Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid
Saló d'Alabarders del Palau Reial de Madrid
Real Capilla de Madrid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
Data3 juny 1931
IdentificadorRI-51-0001061
Activitat
Propietat dePatrimoni Nacional Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpatrimonionacional.es… Modifica el valor a Wikidata

El Palau Reial de Madrid és, amb 135.000 m² de superfície i més de 3.418 habitacions, el palau més gran d'Europa.

Va ser residència privada fins al regnat d'Alfons XIII, tot i que també Manuel Azaña, president de la Segona República, va residir al palau, sent per tant, l'últim Cap d'Estat que ho féu. Durant aquell període fou conegut com a Palau Nacional. Encara hi ha una sala que es coneix amb el nom de "despatx d'Azaña". Una altra de les denominacions que s'utilitzen per a referir-se a l'edifici és la de Palau d'Orient, en relació a la plaça en què recau una façana de l'edifici, la plaça d'Orient, on també es troba el Teatre Reial. Els actuals Reis Felip VI i Letícia Ortiz resideixen al Palau de la Zarzuela, als afores de Madrid. El Palau Reial de Madrid allotja bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentació de credencials dels ambaixadors estrangers, celebració de concerts, audiències o els banquets d'Estat. El 12 de juny de 1985, al Saló de Columnes del palau se celebrà la signatura del Tractat d'adhesió del Regne d'Espanya a les Comunitats Europees.

L'escalinata principal.
El Palau Reial de Madrid i els Jardins del Campo del Moro.

S'ubica al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient, a la part occidental del centre històric de Madrid, i els seus jardins arriben fins a la riba est del riu Manzanares.

Ja al segle x una antiga fortalesa d'origen musulmà s'erigia a l'actual emplaçament del Palau. La fortalesa fou construïda per Mohamed I, emir de Còrdova, i posteriorment fou ocupada pel regne independent de la taifa de Toledo.

Amb l'ocupació cristiana de la ciutat per part del Rei Alfons VI de Castella l'any 1085, l'edifici perdé gran part de les funcions oficials exercides a l'època de la taifa de Toledo i no fou fins a l'any 1329 que el Rei Ferran V de Castella emprà la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevància, les Corts de Madrid de 1329.

L'any 1561, el Rei Felip II d'Espanya traslladà la cort de Toledo a Madrid i s'erigí un alcàsser que ocupava l'antiga superfície de la fortalesa musulmana. El Reial Alcàsser dels àustries es cremà el 24 de desembre de 1734 durant el regnat de Felip V d'Espanya.

El 4 d'agost de 1706, durant l'ocupació austriacista es va produir una revolta a Madrid, i les poques tropes austriacistes de la capital, consistents en una companyia d'uns centenars de miquelets catalans i dos esquadrons de cavalleria van haver de refugiar-se al Palau Reial, fet que provocà la retirada austriacista a València.[1] quan el conjunt d'Espanya ja estava en armes i Felip d'Anjou havia aconseguit bastir un exèrcit de 30.000 homes[1] El Rei Felip V, que ja havia fet construir el Palau de La Granja de Sant Ildefons, ordenà la construcció d'un nou palau que substituís l'antic alcàsser austriac. La construcció s'inicià l'any 1738 i no es conclogué fins a l'any 1755 i fou realitzada a través dels dissenys de Juan Bautista Sachetti, Ventura Rodríguez, Francesco Sabatini i Scrimento.

El nou Palau Reial no pogué ser ocupat per la Cort fins a l'any 1764 durant el regnat del Rei Carles III d'Espanya. El Palau és el més gran d'Europa occidental ocupant una superfície de 135.000 m². Ricament decorat per artistes com Diego Velázquez, Tiepolo, Mengs, Caravaggio, Goya o Gasparini reuneix gran part de la rica col·lecció de mobles, rellotges i obres d'art dels fons de la Família Reial espanyola i la col·lecció dels stradivarius palatins, la més important del món d'aquests instruments.

Les principals col·leccions ubicades al Palau són: d'una banda l'Armeria Reial que posseeix gran quantitat d'objectes relacionats amb el món militar des de l'edat mitjana fins a l'època moderna. D'altra banda la col·lecció més important del món d'instruments de música realitzats al taller del mestre Stradivarius. Finalment, també és destacable, la important col·lecció de tapissos, porcellanes i mobles, així com objectes d'art de gran importància històrica, que el Palau albergà a les seues sales.

Les principals sales que es conserven són: El Saló del Tron, la Cambra del Rei o Saló Gasparini i la Sala de Porcellana de la Fàbrica del Buen Retiro, totes tres sales del regnat de Carles III d'Espanya. El Saló dels Espills és la principal peça arranjada en temps de Carles IV d'Espanya, i el Gran Menjador de Gala data del regnat d'Alfons XII d'Espanya.

A l'eix del Palau es va construir la Catedral de l'Almudena, i a l'entorn es troben el Teatre Reial i els Jardins del Campo del Moro.

Galeria d'imatges

Referències

  1. 1,0 1,1 Mata, 1984, p. 19.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Reial de Madrid
  • Mata, Jordi «Els catalans "entren" a Madrid». Serra d'Or, 558, juny 2006 [Consulta: 6 juliol 2014].