Plec

Diagrama d'un plec anticlinal amb les principals parts

Els plecs o plegaments en la geologia són ondulacions que s'originen en les roques de naturalesa plàstica en ser sotmeses a esforços de compressió. Els plecs es produeixen generalment quan una pila de superfícies originalment planes de sediments són doblats o corbats com a resultat de la deformació geològica abans que sigui litificada.australopitecusj

Els plecs s'originen per esforços de compressió sobre les roques que no arriben a trencar-les; en canvi quan sí que ho fan, es formen les falles geològiques. Generalment s'ubiquen a les vores de les plaques tectòniques i estan sotmeses a dos tipus de forces: laterals, originades per la mateixa interacció de les plaques (convergència) i forces verticals, que són el resultat de l'aixecament pel fenomen de la subducció al llarg d'una zona de subducció més o menys ampla i allargada on s'aixequen les serralades o relleus de plegament.

Els plecs en les roques varien en grandària des d'arrugues microscòpiques a plecs de la mida de muntanyes. Es produeixen per separat com plecs aïllats i en extenses trens de plegat de diferents mides i en una varietat d'escales.

Els plecs es formen sota condicions variades d'estrès, pressió hidroestàtica, de pressió de porus i de gradient de temperatura, com ho demostra la seva presència en suaus sediments, tot l'espectre de roques metamòrfiques, i fins i tot en estructures de flux primari en algunes roques ígnies.

Un conjunt de plecs distribuïts a escala regional constitueix un faixa plegada, una característica comuna de zones orogèniques. Els plecs es formen comunament per l'escurçament de les capes existents, però també es poden formar com a resultat del desplaçament en una falla no-planar (pec per falla corbada), a la punta d'una falla que es propaga (plec de propagació de falles), per diferència de compactació o a causa dels efectes d'un alt nivell d'intrusió ígnia, perexemple, per sobre d'un lacòlit.

Parts

Un plec està format per:

-Pla axial: És el pla que uneix totes les xarneres. Divideix el plec en dues parts o flancs. És el que determina el capbussament o angle d'inclinació del plec.

-Eix del plec: És la línia d'intersecció del pla axial amb la xarnera del plec.

-Nucli del plec: És la zona més interna del plec.

-Xarnera: És la zona de màxima curvatura.

-Flanc: Cada una de les parts en què el pla axial divideix el plec.

-Capbussament: És L'angle que forma el flanc amb l'horitzontal del sòl.

Tipologies

Segons l'edat relativa dels materials.

-Anticlinal: El plec és corbat cap amunt. En el nucli trobem els materials més antics.

-Sinclinal: El plec que té en el nucli els materials més moderns.

Segons el sentit de la curvatura:

-Antiforme, el plec és convex cap amunt, tot plec antiforme de primera generació és un anticlinal.

-Sinforme, el plec és còncau cap amunt o convex cap avall, tot plec sinforme de primera generació és un sinclinal.

Segons la posició del pla axial.

-Recte: El pla axial és perpendicular a la superfície terrestre.

-Inclinat: El pla axial està inclinat.

-Ajagut: El pla axial és paral·lel a la superfície terrestre.

-Invertit: El pla axial ha girat més de 90°.

Segons l'obertura entre els flancs:

-Suau, els flancs formen un angle obtús.

-Obert, els flancs formen un angle agut.

-Estret-tancat

-Isoclinal, els seus flancs són paral·lels.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plec