Grupo Godó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Eliminar Veranda TV de la llista d'empreses propietat o participades per Grupo Godó
Cap resum de modificació
Línia 93: Línia 93:
*[[RAC 105]]
*[[RAC 105]]
*[[PRISA RADIO]] (20%)
*[[PRISA RADIO]] (20%)
*[[Radiocat XXI]] (93%)


== Notes ==
== Notes ==

Revisió del 23:24, 27 gen 2020

Infotaula d'organitzacióGrupo Godó
(es) Grupo Godó de Comunicación, SA Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaperiodisme Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació31 desembre 1956, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ProdueixLa Vanguardia, El Mundo Deportivo, RAC1 i RAC 105 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaXavier de Godó i Muntanyola (1987–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capCarles de Godó i Valls (2005–) Modifica el valor a Wikidata
Filial

Lloc webgrupogodo.com Modifica el valor a Wikidata

Grupo Godó de Comunicación[a], o simplement Grupo Godó,[2] és una empresa que està present en diverses àrees de la comunicació. El seu origen està vinculat al diari La Vanguardia, fundat l'any 1881 pels germans Carles i Bartomeu Godó, i el diari El Mundo Deportivo, fundat el 1906. Participa en mitjans de comunicació en castellà i en català, com els canals de ràdio RAC 1 i RAC 105 i els canals de televisió 8tv i RAC 105 TV. També participa en diverses empreses de serveis.

El seu president és Javier Godó, el conseller delegat Carlos Godó i el director general de presidència Josep Caminal.

Història

Nissaga familiar

Els Godó són una família d'empresaris i polítics catalans activa des del segle XVIII. El primer membre destacat de la dinastia familiar, originària de Valldellou (Llitera), fou Ramon Godó (Valldellou, 1717 - Igualada, 1798), d'ofici paraire, que es traslladà a Igualada juntament amb el seu fill Ramon Godó i Mas (Valldellou, 1742 - Igualada, 1813), el qual s'establí com a teixidor. El fill d'aquest darrer, Antoni Godó i Domingo (1777-1830), exercí com a fabricant d'indianes.[3]

Durant la primera meitat del segle XIX, el creixement de la indústria tèxtil va permetre a la família Godó assolir un alt nivell econòmic i de participació en la política municipal d'Igualada. La vinculació amb el tèxtil va continuar amb Ramon Godó i Llucià (1801-1865), el qual va exercir d'alcalde d'Igualada. Ramon Godó i Llucià va tenir nou fills. El tercer, i hereu, Ramon Godó i Pié (1825-1883), no va intervenir en política i va ser el qui, l'any 1881, va adquirir la fàbrica de la Igualadina Cotonera, en la qual el seu pare ja tenia una participació des de l'inici.

Per contra, els seus germans Carles Godó i Pié (Igualada, 1834 - Teià, 1897) i Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 1839 - Barcelona, 1894) s'instal·laren a Barcelona l'any 1856[4] per posteriorment traslladar-se a Bilbao i Oviedo, on establiren delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar, però la crisi prèvia a la Tercera guerra carlina (1872-1876), els obligà a tancar-les i a retornar a Barcelona.[4] Juntament amb Pere Milà i Pi fundaren Godó Hermanos y Cía, compraren una fàbrica de filats de jute i en constituïren una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es mantingué activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, l'any 1898, però la de filats continuà funcionant, malgrat no disposar dels principals proveïdors de matèries primeres, amb el nom de Godó y Trías. La fàbrica de jute construïda el 1882 al Poblenou fou coneguda amb el nom d'El Cànem.

Ambdós germans foren membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta i ocuparen diversos càrrecs polítics nivell local i nacional. L'any 1881 fundaren el diari La Vanguardia amb l'objectiu inicial de difondre les seves doctrines polítiques.[5][6] La celebració de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 significà un important canvi per al diari, que passà a ser un mitjà independent, amb col·laboradors de renom i una àmplia xarxa de corresponsals.[4] El fill de Carles, Ramon de Godó i Lallana (Bilbao, 1864 - Barcelona, 1931), mantingué la línia política dels seus predecessors, impulsà el creixement de la publicació periòdica i creà una indústria paperera, Papelera Godó, que aportava al diari el paper necessari per a la seva publicació. L'any 1916 fou nomenat primer Comte de Godó.

El seu successor, Carlos Godó Valls (Barcelona, 1899-1987), segon Comte de Godó, amplià l'empresa periodística i consolidà un important grup editorial, amb activitats diversificades en els sectors de la radiodifusió i la televisió. Fou procurador a les Corts Espanyoles, per designació del general Franco, i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[7]

El seu fill, Javier Godó Muntañola (Barcelona, 1941), tercer Comte de Godó, manté la mateixa línia empresarial. Presideix La Vanguardia i El Mundo Deportivo i fou membre fundador i president d'Antena 3.

Creació del grup

El Grup Godó fou constituït com empresa l'any 1998. L'any 2004 adquirí una participació del 40% en el diari Avui, que vengué l'any 2009. L'any 2005 Josep Caminal fou nomenat director general de presidència.

Organització

Consell d'administració

  • President: Javier Godó.
  • Conseller delegat: Carlos Godó.
  • Vocal: Ana Godó.
  • Secretari no conseller: Juan Pablo Tornos.
  • Membres del consell assessor: Josep Caminal, Luis Conde, Enric Lacalle i Bartolomé Masoliver.

Consell d'administració

  • Director general de presidència i Director de comunicació: Ramon Rovira.
  • Editora de Vanguardia Dossier i Libros de Vanguardia: Ana Godó.
  • Director general corporatiu - negoci premsa: Jaume Gurt.
  • Director general comercial: Pere G. Guardiola.
  • Director general de negoci audiovisual: Jaume Peral .
  • Director general de negoci digital: David Cerqueda.

Edifici

Grup Godó

El Grup Godó té la seva seu central a la Torre Godó, al 477 de l'Avinguda Diagonal de Barcelona, en un edifici de 24 plantes projectat per l'arquitecte municipal Emili Bordoy Alcántara i construït entre el 1968 i el 1970 que inicialment acollia la seu central a la capital catalana del Banco de Madrid, ubicat entre els magatzems Sears i la seu corporativa de Winthertur, a tocar de la llavors anomenada Plaça Calvo Sotelo (actual plaça Francesc Macià). Quan va ser adquirit pel Grup, en van remodelar la façana, fins a donar-li la fesomia que té actualment.

Empreses del grup

Aquesta és la llista de les principals empreses o organitzacions vinculades al grup, a data 2016.

  • La Vanguardia Ediciones, SLU
  • El Mundo Deportivo, SAU
  • Publipress Media, SLU
  • Yaencontre-Jahetrobat, SL
  • Actividades Digital Media, SLU
  • Emissions Digitals de Catalunya, SA
  • Radiocat XXI, SL
  • Marina BCN Distribucions, SL
  • Cre-a Impresiones de Catalunya, SLU
  • Summa Servicios 21, SLU
  • Distribución y Reparto, SLU
  • Barcelona Suscripciones Press Media, SLU
  • Catalunya Comunicació, SLU
  • Mundo Revistas, SLU
  • LV Magazine, SA
  • Sede Digital Local, SLU
  • Gda Pro, SLU
  • Fundació Privada Comte de Barcelona[8]

Mitjans

Diaris

Llibres

Revistes

Audiovisual

Notes

  1. antigament Talleres de imprenta, S.A. (TISA)[1]

Referències

  1. «Grupo Godo de Comunicación». eInforma [Consulta: 19 agost 2016].
  2. «Grup Godó». Gran Enciclopèdia Catalana.
  3. Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier
  4. 4,0 4,1 4,2 La Vanguardia, 24 d'abril de 2001, 125 años de Barcelona (castellà)
  5. Sinopsi del llibre "Los Godó: vida y leyenda", escrit per Vis Molina,
  6. Primer número de La Vanguardia(castellà)
  7. Carlos de Godó y Valls, conde de Godó, propietario de 'La Vanguardia' (castellà)
  8. «Vocento compra el diario gratuito 'Qué!' por 132 millones de euros» (en castellà). El País, 02-08-2007. [Consulta: 15 març 2015].

Vegeu també

Enllaços externs