Oreneta: diferència entre les revisions
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com ''nereta'', ''ogroneta'', ''gruneta'', ''urinella'', ''runella/ronella'', ''olendra'', etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques ''oreneta i ''orenella''. |
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com ''nereta'', ''ogroneta'', ''gruneta'', ''urinella'', ''runella/ronella'', ''olendra'', etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques ''oreneta i ''orenella''. |
||
''orenella'' o ''orenella'' és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants ''aurenella'', ''orinella'', ''aronella'', ''runella'', ''urenella'', ''anorella'', ''anonella'', ''nonella''). També hi ha ''oroneta'' |
''orenella'' o ''orenella'' és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants ''aurenella'', ''orinella'', ''aronella'', ''runella'', ''urenella'', ''anorella'', ''anonella'', ''nonella''). També hi ha ''oroneta''. ''vinjolita'' o ''ginjolita'' designa l'[[oreneta cuablanca]].<ref>Noms de l'oreneta al programa de televisió [[téntol]] https://ms-my.facebook.com/IB3org/videos/1481531688678722/</ref> |
||
A la [[Catalunya del Nord]] domina ''orendola''. També es diu ''arendola'', ''arandola'' i també ''olendra'' i ''orendra'' (variants: ''aulendra'', ''orenda'', ''orèndol'' o ''abrèndol'', ''a(u)rendola''; ''(i)rendola''-''randola'') i ''(a)rondella'' (Vallespir); ''rondola'' ([[capcinès]], [[conflentí]] i nord del Rosselló), alundra ([[parlar cerdà]]), ''(g)irondela'' o ''girondel(l)a'' ([[gal·licisme]] o [[occitanisme]]). |
A la [[Catalunya del Nord]] domina ''orendola''. També es diu ''arendola'', ''arandola'' i també ''olendra'' i ''orendra'' (variants: ''aulendra'', ''orenda'', ''orèndol'' o ''abrèndol'', ''a(u)rendola''; ''(i)rendola''-''randola'') i ''(a)rondella'' (Vallespir); ''rondola'' ([[capcinès]], [[conflentí]] i nord del Rosselló), alundra ([[parlar cerdà]]), ''(g)irondela'' o ''girondel(l)a'' ([[gal·licisme]] o [[occitanisme]]). |
||
Revisió del 21:30, 3 feb 2020
Hirundo rustica  | |
|---|---|
 Oreneta | |
 Orenetes al niu | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,32 m |
| Nombre de cries | 4,25 |
| Període d'incubació de l'ou | 13,5 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22712252 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Hirundinidae |
| Gènere | Hirundo |
| Espècie | Hirundo rustica Linnaeus (1758) |
| Tipus taxonòmic | Hirundo |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Hirundo rustica savignii |
| Distribució | |
 Zona de cria Resident Zona d'hivernada
| |
L'oreneta comuna o vulgar[1][2] (Hirundo rustica), oronell,[3][4] oronella,[5][6] oroneta[7][8], orenola[9] o orendella[10] són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre.
Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[11]
Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.
Noms dialectals
Oreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogroneta, groneta, gruneta, nereta, orineta...
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella/ronella, olendra, etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.
orenella o orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, orinella, aronella, runella, urenella, anorella, anonella, nonella). També hi ha oroneta. vinjolita o ginjolita designa l'oreneta cuablanca.[12]
A la Catalunya del Nord domina orendola. També es diu arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola; (i)rendola-randola) i (a)rondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), (g)irondela o girondel(l)a (gal·licisme o occitanisme).
Al País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'oronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s’estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab orandella (oondarella per metàtesi) viu a la zona sud amb variantsorondella i orandilla (orandella (Vila Joiosa) i orondella (Alacant); també orandella, orendella iorandilla en diverses poblacions de la Marina Baixa), i així ocupa al costat d'oronella i oreneta un territori limitat.
Orandeta o volandreta al Pallars.
Orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.
Referències
- ↑ «oreneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oreneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «oronell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oronell» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «oronella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oronella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «oroneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oroneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «oroneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «orendella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005.
- ↑ Noms de l'oreneta al programa de televisió téntol https://ms-my.facebook.com/IB3org/videos/1481531688678722/
Enllaços externs
- Vídeos, fotografies i gravacions d'orenetes a Internet Bird Collection (en anglès).
- Noms dialectals de l'oreneta a l'atles ALDC .