Aristó de Quios: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
referència |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Aristó de Quios''' va ser un filòsof grec que va florir vers el [[260 |
'''Aristó de Quios''', en [[grec antic]] Ἀρίστων ὁ Χῖος, va ser un filòsof grec que va florir vers el [[260 aC]] i fou contemporani d'[[Epicur]], [[Àratos de Sició]] i [[Antígon II Gònates]]. Nascut a [[Quios]], fou fill de Milcíades. |
||
Fou deixeble de [[Zenó de Cítion|Zenó]] a l'escola estoica i encara que va estudiar amb ell, segons [[Diògenes Laerci]] després va passar a l'escola de [[Polemó d'Atenes]]. Va rebre el sobrenom de Falantos. Va rebutjar totes les branques de la filosofia menys les ètiques. Director del [[Liceu (antiga Grècia)|Liceu]], es va dedicar a difondre la doctrina [[Aristòtil|Aristotèlica]] principalment. Aristó va fundar una petita escola oposada a la d'[[Heril·los]], de la que Diògenes Laerci esmenta a Difilos i Milcíades com deixebles. |
Fou deixeble de [[Zenó de Cítion|Zenó]] a l'[[escola estoica]] i encara que va estudiar amb ell, segons [[Diògenes Laerci]] després va passar a l'escola de [[Polemó d'Atenes]]. Va rebre el sobrenom de Falantos. Va rebutjar totes les branques de la filosofia menys les ètiques. Director del [[Liceu (antiga Grècia)|Liceu]], es va dedicar a difondre la doctrina [[Aristòtil|Aristotèlica]] principalment. Aristó va fundar una petita escola oposada a la d'[[Heril·los]], de la que Diògenes Laerci esmenta a Difilos i Milcíades com a deixebles. Hi ha una versió que diu que hauria mort d'un cop de sol o una [[insolació (patologia)|insolació]], ja que era calb. |
||
Afirmava que la finalitat de la vida era mantenir-se indiferent entre el vici i la virtut, sense fer distincions entre cap de les dues coses, perquè el savi sap com ha d'actuar en tots els casos. |
|||
| ⚫ | Diògenes Laerci dóna una llista completa de les seves obres però esmenta que [[Paneci de Rodes|Paneci]] (''Panetius'') i [[Sosícrates (historiador)|Sosícrates]] consideren aquestes obres el treball d'[[Aristó de Kéa]], excepte les cartes a [[Cleantes (filòsof)|Cleantes]].<ref>Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων ''([[Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres]])'' VII, 160-165</ref> |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
| ⚫ | |||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 09:52, 4 feb 2020
| Nom original | (grc) Αρίστων ο Χίος  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 300 aC Quios (Grècia) |
| Mort | segle III aC Atenes (Grècia) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof, escriptor |
| Període | Període hel·lenístic |
| Activitat | (Floruit: 300 aC ) |
| Moviment | Estoïcisme |
| Professors | Zenó de Cítion i Polemó d'Atenes |
| Alumnes | Eratòstenes, Dífil de Sinope i Apol·lòfanes d'Antioquia |
Aristó de Quios, en grec antic Ἀρίστων ὁ Χῖος, va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates. Nascut a Quios, fou fill de Milcíades.
Fou deixeble de Zenó a l'escola estoica i encara que va estudiar amb ell, segons Diògenes Laerci després va passar a l'escola de Polemó d'Atenes. Va rebre el sobrenom de Falantos. Va rebutjar totes les branques de la filosofia menys les ètiques. Director del Liceu, es va dedicar a difondre la doctrina Aristotèlica principalment. Aristó va fundar una petita escola oposada a la d'Heril·los, de la que Diògenes Laerci esmenta a Difilos i Milcíades com a deixebles. Hi ha una versió que diu que hauria mort d'un cop de sol o una insolació, ja que era calb.
Afirmava que la finalitat de la vida era mantenir-se indiferent entre el vici i la virtut, sense fer distincions entre cap de les dues coses, perquè el savi sap com ha d'actuar en tots els casos.
Diògenes Laerci dóna una llista completa de les seves obres però esmenta que Paneci (Panetius) i Sosícrates consideren aquestes obres el treball d'Aristó de Kéa, excepte les cartes a Cleantes.[1]
Referències
- ↑ Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) VII, 160-165