Pegalajar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de geografia política |
m Plantilla |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Una part del seu territori municipal es troba dins del [[Parc Natural]] de Serra Mágina.<ref>{{ref-publicació|cognom= Turismo de Andalucía |títol= Parque Natural de Sierra Mágina |pàgines=págs: 4|publicació= EPGTDA, Consejería de Turismo y Deporte de la Junta de Andalucía |volum= 2011 |url= http://www.andalucia.org/es/espacios-naturales/parque-natural/sierra-magina/ | llengua= castellà| consulta= 4 maig 2019|}}</ref> |
Una part del seu territori municipal es troba dins del [[Parc Natural]] de Serra Mágina.<ref>{{ref-publicació|cognom= Turismo de Andalucía |títol= Parque Natural de Sierra Mágina |pàgines=págs: 4|publicació= EPGTDA, Consejería de Turismo y Deporte de la Junta de Andalucía |volum= 2011 |url= http://www.andalucia.org/es/espacios-naturales/parque-natural/sierra-magina/ | llengua= castellà| consulta= 4 maig 2019|}}</ref> |
||
En la localitat del mateix nom i capital del [[terme municipal]], es troben l'arc de l'Encarnació,<ref>{{ref-publicació|cognom= CastillosNet |títol= Arco de la Encarnación |pàgines=págs: 1|publicació= Castillos de Jaén |volum= 2019 Gen 5; J-CAS-146-ENC (rev) |url= https://www.castillosnet.org/espana/informacion.php?ref=J-CAS-146-ENC | llengua= castellà| consulta= 4 maig 2019|}}</ref> que és una estructura [[arquitectura gòtica|gòtica]] del [[segle XV]], antiga porta principal d'entrada al [[castell]] de Pegalajar<ref>{{ref-publicació|cognom= AEAC |títol= Pegalajar, Castillo de |pàgines=págs: 3|publicació= Inventario de Castillos |volum= 2013 |url= https://www.castillosdeespaña.es/es/content/pegalajar-castillo-de | llengua= castellà| consulta= 5 maig 2019|}}</ref> declarada [[bé d'interès cultural]] l'any 1985, i l'església dedicada a la Santa Creu, temple [[renaixement|renaixentista]] del [[segle XVI]] que va sofrir grans danys en la [[guerra civil espanyola]], construït per Pedro Barba sobre la primitiva església del castell que substituí a mitjans del [[segle XIII]] l'anterior [[mesquita]] musulmana, i de la qual podem destacar la seva torre [[campanar]], una resta de la [[torre de l'homenatge]] de la [[fortalesa]] cristiana, a més del [[retaule]] [[barroc]] del |
En la localitat del mateix nom i capital del [[terme municipal]], es troben l'arc de l'Encarnació,<ref>{{ref-publicació|cognom= CastillosNet |títol= Arco de la Encarnación |pàgines=págs: 1|publicació= Castillos de Jaén |volum= 2019 Gen 5; J-CAS-146-ENC (rev) |url= https://www.castillosnet.org/espana/informacion.php?ref=J-CAS-146-ENC | llengua= castellà| consulta= 4 maig 2019|}}</ref> que és una estructura [[arquitectura gòtica|gòtica]] del [[segle XV]], antiga porta principal d'entrada al [[castell]] de Pegalajar<ref>{{ref-publicació|cognom= AEAC |títol= Pegalajar, Castillo de |pàgines=págs: 3|publicació= Inventario de Castillos |volum= 2013 |url= https://www.castillosdeespaña.es/es/content/pegalajar-castillo-de | llengua= castellà| consulta= 5 maig 2019|}}</ref> declarada [[bé d'interès cultural]] l'any 1985, i l'església dedicada a la Santa Creu, temple [[renaixement|renaixentista]] del [[segle XVI]] que va sofrir grans danys en la [[guerra civil espanyola]], construït per Pedro Barba sobre la primitiva església del castell que substituí a mitjans del [[segle XIII]] l'anterior [[mesquita]] musulmana, i de la qual podem destacar la seva torre [[campanar]], una resta de la [[torre de l'homenatge]] de la [[fortalesa]] cristiana, a més del [[retaule]] [[barroc]] del {{segle|XVIII|s}} de l'[[altar major]].<ref>{{ref-publicació|cognom= López Cordero, JA |títol= Iglesia Parroquial de la Santa Cruz (Pegalajar) |pàgines=págs: 24|publicació= Ficha diagnóstico. Asociación Colectivo de Investigación de Sierra Mágina |volum= 2010; Gen |url=https://www.pegalajar.org/articulos/ficha_iglesia_santa_cruz.pdf | llengua= castellà| consulta= 5 maig 2019|}}</ref> |
||
Al municipi es troba un ampli espai de gran valor [[etnològic]], ''La Huerta de Pegalajar'',<ref>{{ref-publicació|cognom= Junta de Andalucía |títol= Paisaje agrario de Pegalajar (Jáen) |pàgines=págs: 18|publicació= Activos Digitales IAPH |volum= 2017; Des (rev) |url= https://repositorio.iaph.es/handle/11532/324839 | llengua= castellà| consulta= 31 maig 2019|}}</ref> catalogat [[bé d'interès cultural]] i que s'ha mantingut des de època d'[[Al-Àndalus]]. Està configurat per un especial sistema hidràulic, agrícola i ecológic, basat en l'aprofitament de l'aigua i que es considera únic en l'arc mediterrani de la [[península Ibèrica]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Escalera, J; Polo, D |títol= El agua como seña de identidad: el caso de Pegalajar |pàgines=pp: 534-543. {{ISBN|978-84-92807-48-2}}|publicació= A: El agua domesticada. El paisaje de los regadíos de montaña en Andalucía: Nuevas propuestas para viejas estructuras. Agencia Andaluza del Agua, Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía |volum= 2010 |url= https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/servicios_generales/doc_tecnicos/2010/agua_domesticada/parte_3/EAD55.pdf | llengua= castellà| consulta= 31 maig 2019|}}</ref> |
Al municipi es troba un ampli espai de gran valor [[etnològic]], ''La Huerta de Pegalajar'',<ref>{{ref-publicació|cognom= Junta de Andalucía |títol= Paisaje agrario de Pegalajar (Jáen) |pàgines=págs: 18|publicació= Activos Digitales IAPH |volum= 2017; Des (rev) |url= https://repositorio.iaph.es/handle/11532/324839 | llengua= castellà| consulta= 31 maig 2019|}}</ref> catalogat [[bé d'interès cultural]] i que s'ha mantingut des de època d'[[Al-Àndalus]]. Està configurat per un especial sistema hidràulic, agrícola i ecológic, basat en l'aprofitament de l'aigua i que es considera únic en l'arc mediterrani de la [[península Ibèrica]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Escalera, J; Polo, D |títol= El agua como seña de identidad: el caso de Pegalajar |pàgines=pp: 534-543. {{ISBN|978-84-92807-48-2}}|publicació= A: El agua domesticada. El paisaje de los regadíos de montaña en Andalucía: Nuevas propuestas para viejas estructuras. Agencia Andaluza del Agua, Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía |volum= 2010 |url= https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/servicios_generales/doc_tecnicos/2010/agua_domesticada/parte_3/EAD55.pdf | llengua= castellà| consulta= 31 maig 2019|}}</ref> |
||
Revisió del 10:41, 10 feb 2020
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Andalusia | ||||
| Província | Província de Jaén  | ||||
| Capital | Pegalajar | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.822 (2023) (35,72 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 79 km² | ||||
| Altitud | 818 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Juan Cordero Garrido | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 23110 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 23067 | ||||
| Lloc web | ayto-pegalajar.org | ||||
.svg)
.svg)
.jpg)
Pegalajar és un municipi de la comarca de Sierra Mágina, en la província de Jaén, Andalusia i ubicat a la vall del riu Guadalbullón (afluent del curs mig del Guadalquivir). Una part del seu territori municipal es troba dins del Parc Natural de Serra Mágina.[1]
En la localitat del mateix nom i capital del terme municipal, es troben l'arc de l'Encarnació,[2] que és una estructura gòtica del segle XV, antiga porta principal d'entrada al castell de Pegalajar[3] declarada bé d'interès cultural l'any 1985, i l'església dedicada a la Santa Creu, temple renaixentista del segle XVI que va sofrir grans danys en la guerra civil espanyola, construït per Pedro Barba sobre la primitiva església del castell que substituí a mitjans del segle XIII l'anterior mesquita musulmana, i de la qual podem destacar la seva torre campanar, una resta de la torre de l'homenatge de la fortalesa cristiana, a més del retaule barroc del segle xviii de l'altar major.[4]
Al municipi es troba un ampli espai de gran valor etnològic, La Huerta de Pegalajar,[5] catalogat bé d'interès cultural i que s'ha mantingut des de època d'Al-Àndalus. Està configurat per un especial sistema hidràulic, agrícola i ecológic, basat en l'aprofitament de l'aigua i que es considera únic en l'arc mediterrani de la península Ibèrica.[6]
Referències
- ↑ Turismo de Andalucía «Parque Natural de Sierra Mágina» (en castellà). EPGTDA, Consejería de Turismo y Deporte de la Junta de Andalucía, 2011, págs: 4 [Consulta: 4 maig 2019].
- ↑ CastillosNet «Arco de la Encarnación» (en castellà). Castillos de Jaén, 2019 Gen 5; J-CAS-146-ENC (rev), págs: 1 [Consulta: 4 maig 2019].
- ↑ AEAC «Pegalajar, Castillo de» (en castellà). Inventario de Castillos, 2013, págs: 3 [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ López Cordero, JA «Iglesia Parroquial de la Santa Cruz (Pegalajar)» (en castellà). Ficha diagnóstico. Asociación Colectivo de Investigación de Sierra Mágina, 2010; Gen, págs: 24 [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Junta de Andalucía «Paisaje agrario de Pegalajar (Jáen)» (en castellà). Activos Digitales IAPH, 2017; Des (rev), págs: 18 [Consulta: 31 maig 2019].
- ↑ Escalera, J; Polo, D «El agua como seña de identidad: el caso de Pegalajar» (en castellà). A: El agua domesticada. El paisaje de los regadíos de montaña en Andalucía: Nuevas propuestas para viejas estructuras. Agencia Andaluza del Agua, Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía, 2010, pp: 534-543. ISBN 978-84-92807-48-2 [Consulta: 31 maig 2019].
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pegalajar |
- López Cordero, Juan Antonio. Patrimonio histórico-cultural de la villa de Pegalajar (en castellà). Revista Sumuntán, CISMA, 1997; 8, pp: 27-44 [Consulta: 5 maig 2019].
