Gorgònies: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
retocs |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Nom comú|inclou= subordres [[Calcaxonia]], [[Holaxonia]] i [[Scleraxonia]]}} |
|||
{{Nom comú}} |
|||
Les '''gorgònies''', també conegudes com a '''ventalls de mar''', és el nom comú que reben diverses espècies d'[[antozous]] [[octocoral·lis]], repartits en tres dels sis [[Ordre|subordres]] de l'[[ordre]] [[Alcyonaria|Alcyonacea]], concretament [[Calcaxonia]], [[Holaxonia]] i [[Scleraxonia]]. Formen colònies arborescents [[sèssil]]s que es troben en tots els oceans del món, especialment en els tròpics i subtròpics. Les colònies de gorgònies, com les dels [[corall]]s, estan formades per petits [[pòlip]]s. Normalment tenen una posició erecta, plana i embrancada: semblen un ventall, però poden tenir altres formes.<ref name="Borneman">{{ref-llibre |
Les '''gorgònies''', també conegudes com a '''ventalls de mar''', és el nom comú que reben diverses espècies d'[[antozous]] [[octocoral·lis]], repartits en tres dels sis [[Ordre|subordres]] de l'[[ordre]] [[Alcyonaria|Alcyonacea]], concretament [[Calcaxonia]], [[Holaxonia]] i [[Scleraxonia]]. Formen colònies arborescents [[sèssil]]s que es troben en tots els oceans del món, especialment en els tròpics i subtròpics. Les colònies de gorgònies, com les dels [[corall]]s, estan formades per petits [[pòlip]]s. Normalment tenen una posició erecta, plana i embrancada: semblen un ventall, però poden tenir altres formes.<ref name="Borneman">{{ref-llibre |
||
Línia 10: | Línia 10: | ||
| isbn = 1-890087-47-5 |
| isbn = 1-890087-47-5 |
||
| pàgina = 464}}</ref> Una colònia pot fer alguns decímetres d’alt i ample, però amb només pocs centímetres de gruix. Poden tenir diversos colors, sovint porpra, vermell o groc. Hi ha gorgònies que fan la fotosíntesi, que es poden mantenir en aquaris.<ref>{{ref-web|url=http://aquadaily.com/2009/01/14/photosynthetic-gorgonian-faqs/|títol=Photosynthetic gorgonian FAQs|editor=AquaDaily|consulta=2009-01-31}}</ref> |
| pàgina = 464}}</ref> Una colònia pot fer alguns decímetres d’alt i ample, però amb només pocs centímetres de gruix. Poden tenir diversos colors, sovint porpra, vermell o groc. Hi ha gorgònies que fan la fotosíntesi, que es poden mantenir en aquaris.<ref>{{ref-web|url=http://aquadaily.com/2009/01/14/photosynthetic-gorgonian-faqs/|títol=Photosynthetic gorgonian FAQs|editor=AquaDaily|consulta=2009-01-31}}</ref> |
||
== Ecologia == |
== Ecologia == |
Revisió del 13:58, 20 feb 2020
Nom comú sense valor taxonòmic | |
---|---|
Organismes amb aquest nom | |
subordres Calcaxonia, Holaxonia i Scleraxonia |
Les gorgònies, també conegudes com a ventalls de mar, és el nom comú que reben diverses espècies d'antozous octocoral·lis, repartits en tres dels sis subordres de l'ordre Alcyonacea, concretament Calcaxonia, Holaxonia i Scleraxonia. Formen colònies arborescents sèssils que es troben en tots els oceans del món, especialment en els tròpics i subtròpics. Les colònies de gorgònies, com les dels coralls, estan formades per petits pòlips. Normalment tenen una posició erecta, plana i embrancada: semblen un ventall, però poden tenir altres formes.[1] Una colònia pot fer alguns decímetres d’alt i ample, però amb només pocs centímetres de gruix. Poden tenir diversos colors, sovint porpra, vermell o groc. Hi ha gorgònies que fan la fotosíntesi, que es poden mantenir en aquaris.[2]
Ecologia
Cada pòlip de gorgònia té vuit tentacles amb els quals captura plàncton i altres partícules comestibles. Algunes gorgònies tenen algues simbiòtiques o zooxanthellae, que fan la fotosíntesi. Les gorgònies normalment es troben en aigües superficials, però també se’n troben a alguns milers de metres de fondària.
Altres animals com hydrozoa, bryozoa, i estrelles de mar prosperen entre les gorgònies.[3]
Galeria
-
Gorgònia en mars profunds
-
Gorgònia fòssil del Miocè a Txèquia
Notes
- ↑ Borneman, Eric H. Aquarium Corals: Selection, Husbandry, and Natural History. Neptune City, NJ 07753: T.F.H. Publications, 2001, p. 464. ISBN 1-890087-47-5.
- ↑ «Photosynthetic gorgonian FAQs». AquaDaily. [Consulta: 31 gener 2009].
- ↑ Haywood, Martyn; Sue Wells. The Manual of Marine Invertebrates. Morris Plains, NJ: Tetra Press:Salamander Books Ltd., 1989, p. 208. ISBN 3-89356-033-5.
Referències
- Sprung & Delbeek (1997), The Reef Aquarium, p. 31-32
Enllaços externs