Merindades de Navarra: diferència entre les revisions
m |350px|thumb -> |miniatura |
m Plantilla |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Navarra - Mapa municipal Merindades.svg|miniatura|La [[Comunitat Foral de Navarra]] dividida en les cinc ''merindades'' històriques amb els respectius caps de merindad.]] |
[[Fitxer:Navarra - Mapa municipal Merindades.svg|miniatura|La [[Comunitat Foral de Navarra]] dividida en les cinc ''merindades'' històriques amb els respectius caps de merindad.]] |
||
Les '''merindades''' són territoris que estaven sota la jurisdicció del ''[[merino]]'', un oficial públic encarregat de l'administració econòmica, financera i judicial d'un territori.<ref>{{GEC|0122898|merindad}}</ref> Es van establir després de la [[Conquesta de Navarra|conquesta del territori occidental del regne de Navarra]] ([[Duranguesat]], [[senyoriu de Biscaia]], [[Àlaba]] i [[Guipúscoa]]) l'any 1200, per establir un sistema defensiu de la resta del territori. Cada ''merino'' mantenia els castells en perfecte estat i controlava l'activitat militar.<ref>[http://www.noticiasdenavarra.com/ediciones/2008/11/30/mirarte/cultura/d30cul72.1433917.php Iñaki Sagredo. Elaboración y explicación histórica del mapa. Tenencias y merindades.] (en castellà)</ref> Ja en el |
Les '''merindades''' són territoris que estaven sota la jurisdicció del ''[[merino]]'', un oficial públic encarregat de l'administració econòmica, financera i judicial d'un territori.<ref>{{GEC|0122898|merindad}}</ref> Es van establir després de la [[Conquesta de Navarra|conquesta del territori occidental del regne de Navarra]] ([[Duranguesat]], [[senyoriu de Biscaia]], [[Àlaba]] i [[Guipúscoa]]) l'any 1200, per establir un sistema defensiu de la resta del territori. Cada ''merino'' mantenia els castells en perfecte estat i controlava l'activitat militar.<ref>[http://www.noticiasdenavarra.com/ediciones/2008/11/30/mirarte/cultura/d30cul72.1433917.php Iñaki Sagredo. Elaboración y explicación histórica del mapa. Tenencias y merindades.] (en castellà)</ref> Ja en el {{segle|XIII|s}}, en temps del rei [[Teobald II de Navarra|Teobald II]] (1253-1270), es van delimitar quatre merindades: [[Merindad de Pamplona|Muntanya o Pamplona]], [[Sangüesa]], [[Merindad d'Estella|Terra Estella]] i [[Merindad de Tudela|Ribera o Tudela]], i se'ls va dotar d'una organització més racional i eficaç. El 1407 es va crear la [[merindad d'Olite]], composta per diferents localitats anteriorment situades a [[Merindad de Sangüesa|Sangüesa]], [[Merindad de Tudela|Tudela]] i [[Merindad d'Estella|Estella]]. |
||
Cada merindad establia un centre urbà principal: [[Pamplona]] a la muntanya, [[Sangüesa]] i [[Estella]] a les seves respectives merindades, [[Tudela]] a la [[Merindad de Tudela|Ribera]] i [[Olite]] a la ''[[Merindad d'Olite|merindad]]'' del seu nom. La importància de cadascuna tenia a veure amb la suma de diversos factors: la seva activitat econòmica com a centre artesà i comercial, la seva [[densitat demogràfica]], la seva situació estratègica i els seus castells i muralles.<ref name=atlas>Atlas de Navarra, Geografía e Historia, edita: 2006, Departament d'Educació del Govern de Navarra i EGN Comunicación, {{ISBN|84-934512-1-5}} (en castellà)</ref> |
Cada merindad establia un centre urbà principal: [[Pamplona]] a la muntanya, [[Sangüesa]] i [[Estella]] a les seves respectives merindades, [[Tudela]] a la [[Merindad de Tudela|Ribera]] i [[Olite]] a la ''[[Merindad d'Olite|merindad]]'' del seu nom. La importància de cadascuna tenia a veure amb la suma de diversos factors: la seva activitat econòmica com a centre artesà i comercial, la seva [[densitat demogràfica]], la seva situació estratègica i els seus castells i muralles.<ref name=atlas>Atlas de Navarra, Geografía e Historia, edita: 2006, Departament d'Educació del Govern de Navarra i EGN Comunicación, {{ISBN|84-934512-1-5}} (en castellà)</ref> |
||
Revisió del 16:01, 27 feb 2020
Les merindades són territoris que estaven sota la jurisdicció del merino, un oficial públic encarregat de l'administració econòmica, financera i judicial d'un territori.[1] Es van establir després de la conquesta del territori occidental del regne de Navarra (Duranguesat, senyoriu de Biscaia, Àlaba i Guipúscoa) l'any 1200, per establir un sistema defensiu de la resta del territori. Cada merino mantenia els castells en perfecte estat i controlava l'activitat militar.[2] Ja en el segle xiii, en temps del rei Teobald II (1253-1270), es van delimitar quatre merindades: Muntanya o Pamplona, Sangüesa, Terra Estella i Ribera o Tudela, i se'ls va dotar d'una organització més racional i eficaç. El 1407 es va crear la merindad d'Olite, composta per diferents localitats anteriorment situades a Sangüesa, Tudela i Estella.
Cada merindad establia un centre urbà principal: Pamplona a la muntanya, Sangüesa i Estella a les seves respectives merindades, Tudela a la Ribera i Olite a la merindad del seu nom. La importància de cadascuna tenia a veure amb la suma de diversos factors: la seva activitat econòmica com a centre artesà i comercial, la seva densitat demogràfica, la seva situació estratègica i els seus castells i muralles.[3]
Els partits judicials actuals abasten el mateix territori que les merindades i en tres casos les capitals són les mateixes (Pamplona, Tudela i Estella). Els partits judicials d'Aoiz i Tafalla corresponen a les merindades de Sangüesa i Olite, respectivament.[3]
Referències
- ↑ «Merindades de Navarra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Iñaki Sagredo. Elaboración y explicación histórica del mapa. Tenencias y merindades. (en castellà)
- ↑ 3,0 3,1 Atlas de Navarra, Geografía e Historia, edita: 2006, Departament d'Educació del Govern de Navarra i EGN Comunicación, ISBN 84-934512-1-5 (en castellà)
Enllaços externs
- (castellà) Mapa de les merindades
