Arthur Cravan: diferència entre les revisions
m Corregit: "posseïr" |
→Biografia: galeria |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
De ''Manteinant'' eixiren cinc números entre 1912 i 1915, escrits, editats, autopublicats i venuts per ell mateix per tot París amb un carret de verdures: entre els continguts de la revista n'hi hagueren crítiques ferotges al [[Saló dels Independents]], a l'escriptor [[André Gide]] —aparentment com a venjança pel seu desdeny cap a Wilde; la crítica hauria afectat notablement a Gide— o a la pintora [[Marie Laurencin]], el marit de la qual, [[Guillaume Apollinaire]], el reptà a un dol per haver escrit d'ella que «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran… en algun lloc per a ensenyar-li que l'art no és una pose davant de l'espill», una afirmació que concretà en un appèndix titulat "Primera clausura d'un incident": «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran astronomia en el teatre de varietats.»<ref name="curioso">{{ref-web |url=https://www.miraquecurioso.com/temas/arthur-cravan-el-poeta-boxeador/ |consulta=21 febrer 2020 |títol=''Arthur Cravan: el poeta boxeador'' |obra=Mira qué curioso |llengua=castellà}}</ref> |
De ''Manteinant'' eixiren cinc números entre 1912 i 1915, escrits, editats, autopublicats i venuts per ell mateix per tot París amb un carret de verdures: entre els continguts de la revista n'hi hagueren crítiques ferotges al [[Saló dels Independents]], a l'escriptor [[André Gide]] —aparentment com a venjança pel seu desdeny cap a Wilde; la crítica hauria afectat notablement a Gide— o a la pintora [[Marie Laurencin]], el marit de la qual, [[Guillaume Apollinaire]], el reptà a un dol per haver escrit d'ella que «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran… en algun lloc per a ensenyar-li que l'art no és una pose davant de l'espill», una afirmació que concretà en un appèndix titulat "Primera clausura d'un incident": «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran astronomia en el teatre de varietats.»<ref name="curioso">{{ref-web |url=https://www.miraquecurioso.com/temas/arthur-cravan-el-poeta-boxeador/ |consulta=21 febrer 2020 |títol=''Arthur Cravan: el poeta boxeador'' |obra=Mira qué curioso |llengua=castellà}}</ref> |
||
<gallery> |
|||
Maintenant issue 01.png|''Maintenant'' núm. 1 |
|||
Arthur Cravan-Jack Johnson.JPG|cartell del combat |
|||
</gallery> |
|||
El 1916, Cravan s'enfrontà en un combat de boxeig a l'ex campió Jack Johnson, a la plaça de bous de Barcelona: Johnson guanyà per KO al sext round, encara que segons els testimonis allò va ser una xarlotada i que, si haguera volgut, l'hauria noquejat molt abans. |
El 1916, Cravan s'enfrontà en un combat de boxeig a l'ex campió Jack Johnson, a la plaça de bous de Barcelona: Johnson guanyà per KO al sext round, encara que segons els testimonis allò va ser una xarlotada i que, si haguera volgut, l'hauria noquejat molt abans. |
||
El novembre del 1918, Cravan desaparegué després de fer-se a la mar amb una barqueta restaurada per ell mateix: Loy el buscà durant anys i, en entrevistes posteriors a la desaparició, reconegué que els seus millors records foren els del temps amb Cravan; encara que la hipòtesi més segura és que morira ofegat, la seua figura donà lloc a tota classe d'especulacions, entre les quals l'aparició a París d'un personatge anomenat Fabian Hope que assegurava posseir manuscrits inèdits d'Oscar Wilde.<ref name="troll">{{ref-web |url=https://www.theparisreview.org/blog/2018/01/05/arthur-cravan-original-troll/ |consulta=12 febrer 2020 |títol=''Arthur Cravan, the Original Troll'' |obra=The Paris Review |autor=Edward White |data=5 gener 2018 |llengua=anglés}}</ref> |
El novembre del 1918, Cravan desaparegué després de fer-se a la mar amb una barqueta restaurada per ell mateix: Loy el buscà durant anys i, en entrevistes posteriors a la desaparició, reconegué que els seus millors records foren els del temps amb Cravan; encara que la hipòtesi més segura és que morira ofegat, la seua figura donà lloc a tota classe d'especulacions, entre les quals l'aparició a París d'un personatge anomenat Fabian Hope que assegurava posseir manuscrits inèdits d'Oscar Wilde.<ref name="troll">{{ref-web |url=https://www.theparisreview.org/blog/2018/01/05/arthur-cravan-original-troll/ |consulta=12 febrer 2020 |títol=''Arthur Cravan, the Original Troll'' |obra=The Paris Review |autor=Edward White |data=5 gener 2018 |llengua=anglés}}</ref> |
||
Revisió del 23:23, 2 març 2020
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Arnandis hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Fabian Avenarius Lloyd 22 maig 1887 Lausana (Suïssa) |
| Desaparició | novembre 1918 |
| Mort | 1918 (30/31 anys) Río Bravo |
| Causa de mort | Mort accidental (Ofegament ) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | boxador, poeta, escriptor |
| Nom de ploma | Arthur Cravan |
| Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
| Esport | boxa |
| Família | |
| Cònjuge | Mina Loy |
| Fills | [Jemima] Fabienne Cravan (en)  |
| Pares | Otho Holland Lloyd (en) i Clara St. Clair Hutchinson (en) |
| Germans | Otho Saint Clair Lloyd |
Arthur Cravan (Lausana, 22 de maig de 1887 - Río Bravo, 1918) fon un artiste multidisciplinar, considerat un precursor del dadaisme: nebot patern d'Oscar Wilde, fill d'expatriats britànics, germà d'Otho Lloyd, coetani de Jack Johnson (boxejador) i marit de la poeta Mina Loy, la seua trajectòria artística tingué lloc sobretot a París i Nova York, abans de desaparéixer en circumstàncies estranyes.[1]
Biografia
Nascut Fabian Avenarius Lloyd, sos pares eren Otho Holland Lloyd i Clara St. Clair-Hutchinson, ambdós de bona casa; el seu avi patern, Horace Lloyd, va ser conseller de la reina Victòria I del Regne Unit i sa tia, Constance Lloyd, estigué casada amb Wilde; com a ciutadà anglés estudià a un col·legi britànic, del qual l'expulsaren per agredir a un professor.[2] Lloyd adoptà el nom artístic d'Arthur Cravan en arribar a París el 1909, en homenatge al poeta Arthur Rimbaud i referència al municipi de Cravans, lloc de procedència de la seua companya; Cravan utilitzà altres heterònims en la seua «revista» Maintentant, i també se l'ha identificat amb el pintor Édouard Archinard, del qual només se sap que expongué quaranta obres entre el 16 i el 28 de març del 1914 en la galeria Bernheim-Jeune.[3]
De Manteinant eixiren cinc números entre 1912 i 1915, escrits, editats, autopublicats i venuts per ell mateix per tot París amb un carret de verdures: entre els continguts de la revista n'hi hagueren crítiques ferotges al Saló dels Independents, a l'escriptor André Gide —aparentment com a venjança pel seu desdeny cap a Wilde; la crítica hauria afectat notablement a Gide— o a la pintora Marie Laurencin, el marit de la qual, Guillaume Apollinaire, el reptà a un dol per haver escrit d'ella que «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran… en algun lloc per a ensenyar-li que l'art no és una pose davant de l'espill», una afirmació que concretà en un appèndix titulat "Primera clausura d'un incident": «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran astronomia en el teatre de varietats.»[4]
-
Maintenant núm. 1 -
cartell del combat
El 1916, Cravan s'enfrontà en un combat de boxeig a l'ex campió Jack Johnson, a la plaça de bous de Barcelona: Johnson guanyà per KO al sext round, encara que segons els testimonis allò va ser una xarlotada i que, si haguera volgut, l'hauria noquejat molt abans. El novembre del 1918, Cravan desaparegué després de fer-se a la mar amb una barqueta restaurada per ell mateix: Loy el buscà durant anys i, en entrevistes posteriors a la desaparició, reconegué que els seus millors records foren els del temps amb Cravan; encara que la hipòtesi més segura és que morira ofegat, la seua figura donà lloc a tota classe d'especulacions, entre les quals l'aparició a París d'un personatge anomenat Fabian Hope que assegurava posseir manuscrits inèdits d'Oscar Wilde.[5]
Bibliografia
| Autoria | Títol | Editorial | A. | ISBN | Detalls |
|---|---|---|---|---|---|
| BORRÀS, Maria Lluïsa | Arthur Cravan: une stratégie du scandale | J.-M. Place | 1996 | ISBN 9782858931941 | biografia |
| CRAVAN, Arthur | Maintenant 1912-1915 | J.-M. Place | 1977 | ISBN 9782858930098 | facsímil |
| CRAVAN, Arthur | Maintenant[6] | El Olivo Azul | 2009 | ISBN 9788493663797 | en castellà |
| CRAVAN, Arthur | Maintenant: seguido de crónicas y testimonios | Caja Negra | 2010 | ISBN 9789871622054 | en castellà |
| CRAVAN, Arthur | Œuvres | G. Lebovici | 1987 | ISBN 9782851841793 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida | antologia |
| CRAVAN, Arthur | Pas Maintenant. 35 lettres inédites à Sophie Treadwell | Cent Pages | 2014 | ISBN 9782916390376 | correspondència |
| GEARY/RICHARDSON | Cravan (anglès) | Dark Horse Comics | 2005 | ISBN 9781593072919 | novel·la gràfica |
| LOGUE, Antonia | Shadow-Box | Grove Press | 1999 | ISBN 9780802116475 | novel·la |
| div. autors | Arthur Cravan. Maintenant? (català) | Museu Picasso | 2017 | ISBN 9788494645075 | catàleg |
| div. autors | Arthur Cravan. Maintenant? (castellà) | Museu Picasso | 2017 | ISBN 9788494645082 | catàleg |
| div. autors | Arthur Cravan. Maintenant? (francès) | Museu Picasso | 2017 | ISBN 9788494645099 | catàleg |
| div. autors | Arthur Cravan. Maintenant? (anglès) | Silvana Ed. | 2017 | ISBN 9788836637355 | catàleg |
Referències
- ↑ Evan Rhodes. «Cravan, Arthur (1887–1918)» (en anglés). Routledge Encyclopedia of Modernism, 05-09-2016. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Edu Casado. «Quién fue… Arthur Cravan: sobrino de Oscar Wilde, poeta, boxeador y su misteriosa muerte» (en castellà). 20 Minutos, 04-06-2017. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Emmanuel Guigon «Arthur Cravan, Maintenant?». Dossier de premsa. Museu Picasso [Barcelona], 25-10-2017, pàg. 21 [Consulta: 2 gener 2020].
- ↑ «Arthur Cravan: el poeta boxeador» (en castellà). Mira qué curioso. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Edward White. «Arthur Cravan, the Original Troll» (en anglés). The Paris Review, 05-01-2018. [Consulta: 12 febrer 2020].
- ↑ «Maintenant. Arthur Cravan.» (en castellà). Algún día en alguna parte, 09-12-2009. [Consulta: 9 gener 2020].