Arrèfores: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Autoritat
m Afegida Categoria:Culte a Atena usant HotCat
Línia 27: Línia 27:
[[Categoria:Religió de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Religió de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Antiga Atenes]]
[[Categoria:Antiga Atenes]]
[[Categoria:Culte a Atena]]

Revisió del 16:35, 5 març 2020

Escena amb figura doblegant un peple en el fris del costat aquest del Partenó (Museu Britànic).

Les arrèfores (grec antic: Ἀρρήφορος , ) eren noies verges d'entre set i onze anys que vivien a la Casa de les Arrèfores (Acròpoli d'Atenes).[1] En la festivitat de les Arrefòries, consagrada a la deessa Atena Polias, portaven sobre els seus caps, en unes cistelles, el que els donava la sacerdotessa d'aquesta deessa.[2] Segons Pausanias ningú sabia de què es tractava, ni tan sols elles mateixes. Les joves descendien per una baixada subterrània fins a una cova. Allí baix deixaven les ofrenes i agafaven altres objectes que també estaven tapats i que portaven a l'Acròpoli. Després d'això eren substituides per unes altres.[3]

Eren triades pels arconts entre les famílies nobles, probablement entre les afins al culte d'Atena. Les seves famílies sufragaven les despeses de la festa.

El seu nom significa portadores d' árrēta: coses de les quals està prohibit parlar.

Harpocratió assenyala en el seu Lexicon, sota l'apartat de Arrêphorein, que existien quatre arrèfores (Arrephoroi) i que dues d'elles teixien el peple d'Atenea que aquesta rebia cada quatre anys en les Panatenees.

Referències

El contingut d'aquest article incorpora material del Volum {{{Tom}}} de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1944, que es troba en el domini públic.
  1. RODRÍGUEZ ADRADOS, Francisco; RODRÍGUEZ SOMOLINOS, Juan: Diccionario Griego - Español en línea (DGE).
  2. Del griego árrhetos 'secreto' y phorós 'que lleva'. Se celebraban en el mes de Sciroforion.
  3. Pausanias: Descripción de Grecia, I, 27, 3.

Enllaços externs

  • HOFF, Ralf von den: Images and Prestige of Cult Personnel in Athens between the Sixth and First Centuries BC (Imatge i prestigi dels membres del culte a Atenes als segles VI i V a. C.), a Practitioners of the Divine: Greek Priests and Religious Figuris from Homer to Heliodorus (Practicants del diví: els sacerdots i els religiosos de l'Antiga Grècia des d'Homer fins a Heliodor), 2008.
    • Text, en anglès, en el lloc del Centre d'Estudis Hel·lènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a la Universitat d'Harvard i dirigida per Gregory Nagy.
      • Ralf von donin Hoff (n. 1963): arqueòleg clàssic alemany.
        • Per a les cites: Dignes, Beate, and Kai Trampedach, eds. 2008. Practitioners of the Divine: Greek Priests and Religious Figuris from Homer to Heliodorus. Hellenic Studies Sèries 30. Washington, DC: Center for Hellenic Studies.