Diferència entre revisions de la pàgina «Ibn Túmart»

Salta a la navegació Salta a la cerca
12 bytes afegits ,  fa 5 mesos
cap resum d'edició
m (bot: - eren contraries als + eren contràries als)
'''Muhàmmad ibn Túmart''' (Igilliz vers [[1078]]/[[1081]]-Tinmallal agost del [[1130]]), autoproclamat el ''[[mahdí]]'', fou el fundador del moviment [[almohade]].
 
Era un berber[[Amazics|amazic]] originari de fraccions tribals dels [[masmuda]]. El [[1106]] va abandonar el seu lloc de naixement, les muntanyes de l'[[Anti Atles]] i se'n va anar a [[Còrdova]] on va passar un any. Després va anar a [[Alexandria]], [[la Meca]] i [[Bagdad]].
 
Vers el [[1116]]/[[1117]] va retornar a [[IfriquiyaIfríqiya]] i el [[Magrib]] on va començar a predicar una observança religiosa estricte; els seus coneixement i la seva pietat el feien un centre d'atracció per molts habitants de les muntanyes i als pobles trobava un auditori atent. Un dels seus primers deixebles sinó el primer, fou [[Abu-Bakr ibn Alí as-Sanhají al-Bàydhaq|Abu-Bakr ibn Alí as-Sanhají]] conegut com al-Bàydhaq, que se li va unir pel camí, segurament a [[Tunis]]. A [[Mallala]], prop de [[Bejaïa|Bugia]], es va trobar amb [[Abd-al-Mumin ibn Alí]] i es va produir la unió entre el magnetisme personal d'Ibn Tumart i el geni organitzatiu i militar d'Abd-al-Mumin. Quan va arribar al Marroc, Ibn Tumart es va trobar amb el mateix [[soldà]] [[almoràvit]] [[Alí ibn Yússuf]], al que criticava per l'abandonament dels principis religiosos, i que va organitzar uin debat entre Ibn Tumart i un grup de mestres religiosos; Ibn Tumar va guanyar el debat; els mestres religiosos es van dividir en dos bàndols: uns que el consideraven un perill pel règim i demanaven la seva execució i els altres que deien que no se li podia fer res perquè no era culpable de cap crim contra la xara; mentre Alí ibn Yússuf dubtava, el cap del segon grup, [[Yintan ibn Umar]], va agafar a Ibn Túmart sota la seva protecció i el va fer retirar a [[Aghmat]]. Allí també es van produir disturbis a causa de les seves predicacions.
 
Fins aleshores Ibn Túmart no encapçalava un moviment organitzat d'oposició al règim, sinó un sistema de pràctica religiosa personal que no implicava altra gent que els que voluntàriament el volia seguir. Però els disturbis a Aghmat van alertar a Ali ibn Yusuf que va ordenar agafar a Ibn Tumart i portar-lo a [[Marràqueix]]. Quan el predicador va refusar acompanyar als enviats d'Ali, es va trobar de fet en rebel·lió. Poc abans havia obtingut el suport d'[[Ismail Igig]], cap de la tribu [[Hazardja]], i d'Umar Inti i Yusuf ibn Wanudin, caps dels [[Hintata]], i això el va convertir sobtadament en el cap d'una força tribal militar important, unida més per la seva oposició als almoràvits que per la pràctica religiosa d'Ibn Tumart. Aquest es va dirigir a la seva vila natal d'[[Igilliz]] el [[1121]] i es va instal·lar en una cova (''al-Ghar al-mukaddas'', no identificada) i va començar a predicar la imminent aparició del ''[[mahdí]]'' al [[Magrib]]. Finalment en un discurs davant les tribus on va detallar les característiques del mahdi, Abd-al-Mumin i nou homes més es van acostar i el primer va dir:
21.538

modificacions

Menú de navegació