Creta (geologia): diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
En gimnàstica tradicionalment es feia servir la creta per a les mans, actualment es fa servir però, el [[carbonat de magnesi]]. La creta pot ser un ingredient de la pasta dentífrica, també en el poliment de metalls.<ref>[http://chestofbooks.com/home-improvement/workshop/Workshop-Companion/Polishing-Powders.html Information on polishing powders], from the 1879 book "The Workshop Companion"</ref> |
En gimnàstica tradicionalment es feia servir la creta per a les mans, actualment es fa servir però, el [[carbonat de magnesi]]. La creta pot ser un ingredient de la pasta dentífrica, també en el poliment de metalls.<ref>[http://chestofbooks.com/home-improvement/workshop/Workshop-Companion/Polishing-Powders.html Information on polishing powders], from the 1879 book "The Workshop Companion"</ref> |
||
==Referències== |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
{{Commons category}} |
{{Commons category}} |
||
*[http://www.geographyinaction.co.uk/Landscapes/Landscapes_WhiteRocks.html Chalk cliffs in the North of Ireland] |
*[http://www.geographyinaction.co.uk/Landscapes/Landscapes_WhiteRocks.html Chalk cliffs in the North of Ireland] |
||
Revisió del 05:40, 12 març 2020
.jpg) | |
| Tipus | roca sedimentària  |
|---|---|
| Color | blanc |
La creta (en anglès:Chalk) és una roca sedimentària blanca i porosa, una forma de pedra calcària composta pel mineral calcita. La calcita és carbonat de calci o CaCO3. Es forma sota condicions marines profundes per l'acumulació gradual de petites plaques de calcita (cocòlits) posades per microorganismes anomenats cocolitòfors. És comú trobar nòduls de chert o sílex embeguts en la creta. La paraula creta es pot referir a altres compostos incloen silicat de magnesi i sulfat de calci.
,_Western_Negev,_Israel.jpg)
La creta resisteix més la meteorització que l'argila amb la qual normalment està associada, format així penya-segats als litorals. La creta, per la seva porositat, pot acumular molta aigua i alliberar-la en les estacions seques.
Usos
La creta es fa servir per fer la calç viva i la calç apagada usada en el morter de calç en la construcció. Es pot utilitzar com el guix per escriure o dibuixar en superfícies rugoses. En agricultura la creta es fa servir per elevar el pH dels sòls àcids. En esports com el tennis es fa servir per marcar els límits del terreny de joc però actualment es fa servir més el diòxid de titani.[1] En gimnàstica tradicionalment es feia servir la creta per a les mans, actualment es fa servir però, el carbonat de magnesi. La creta pot ser un ingredient de la pasta dentífrica, també en el poliment de metalls.[2]
Referències
- ↑ «Light spells doom for bacteria». .
- ↑ Information on polishing powders, from the 1879 book "The Workshop Companion"
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creta |