Maria Carme Roca i Costa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Ha protegit «Maria Carme Roca i Costa»: Vandalisme anònim excessiu ([Modifica=Permetre només usuaris autoconfirmats] (expira el dia 10:20, 15 gen 2020 (UTC)) [Reanomena=Permetre només usuaris autoconfirmats] (expira el dia 10:20, 15 gen 2020 (UTC)))
m Tipografia
Línia 24: Línia 24:
* ''Els mitjons de l'ogre'' (2016)
* ''Els mitjons de l'ogre'' (2016)
* ''Dedica'm un poema encara que sigui teu'' (2013)
* ''Dedica'm un poema encara que sigui teu'' (2013)
* ''Katalepsis'' (2013). És una novel·la guanyadora del [[Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil]] en [[2012]].<ref>{{ref-web|url= http://www.ara.cat/llegim/Marius_Serra-Tina_Valles-Francesc_Garriga-Premi_Sant_Jordi-Premi_Carles_Riba-Premi_Merce_Rodoreda-Proa-Omnium_cultural_0_828517303.html |títol=Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012 | editor= [[diari Ara]] |data=14 de desembre 2012 | consulta=12/01/2013}}</ref> En la història ens trobem des del rebuig social, la lluita del dèbil davant del poderós, la dificultat de comunicació entre pares i fills; la bona relació entre avis –besavis, en aquest cas– i néts, la importància de l’amistat de debò, l’amor i l’amor-odi; les relacions per interessos o el sisè sentit dels gats.
* ''Katalepsis'' (2013). És una novel·la guanyadora del [[Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil]] en [[2012]].<ref>{{ref-web|url= http://www.ara.cat/llegim/Marius_Serra-Tina_Valles-Francesc_Garriga-Premi_Sant_Jordi-Premi_Carles_Riba-Premi_Merce_Rodoreda-Proa-Omnium_cultural_0_828517303.html |títol=Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012 | editor= [[diari Ara]] |data=14 de desembre 2012 | consulta=12/01/2013}}</ref> En la història ens trobem des del rebuig social, la lluita del dèbil davant del poderós, la dificultat de comunicació entre pares i fills; la bona relació entre avis –besavis, en aquest cas– i néts, la importància de l'amistat de debò, l'amor i l'amor-odi; les relacions per interessos o el sisè sentit dels gats.
* ''Com una fotocòpia'' (2012)
* ''Com una fotocòpia'' (2012)
* ''La moneda partida'' (2010)
* ''La moneda partida'' (2010)

Revisió del 15:31, 15 març 2020

Infotaula de personaMaria Carme Roca i Costa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, filòloga, historiadora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc webmcarmeroca.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): MCarmeRocaCosta Modifica el valor a Wikidata

Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura. D'ençà d'aleshores ha publicat més d'una quarantena de llibres, molts dels quals adreçats al públic infantil i juvenil. Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis com el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica per Intrigues de palau (2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil per Akanuu, l'arquer persa (2005) o el Lola Anglada de contes per a infants pel recull On s'amaga la por (2002).[1]

Carme Roca durant la presentació del seu llibre La ciutat oblidada el 2008

A banda d'escriure, forma part del programa "Itineraris de lectura" de la ILC. És membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil com a representant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i també jurat de premis literaris com el Néstor Lujan de novel·la històrica o el Ciutat de Badalona de narrativa juvenil. Col·labora regularment amb la revista educativa Escola Catalana.

Obres

Assaig
  • Les dones de Jaume I (2008)
Novel·la
  • El far (2018)
  • A punt d'estrena (2016)[2]
  • L'enigma Colom (2014)[3]
  • Escollida pels déus (2011)
  • Barcino (2009), novel·la que conta la vida de Luci Minici Natal Quadroni, prohom de la ciutat de Bàrcino del segle I, una combinació de coneixements històrics i de llibertat novel·lesca.,[4]
  • El monestir proscrit (2008)
  • Intrigues de palau (2006)
  • El pont de fusta (2004)
  • El darrer buit (1997)
Narrativa juvenil i infantil
  • Selfies al cementiri (2016)
  • Els mitjons de l'ogre (2016)
  • Dedica'm un poema encara que sigui teu (2013)
  • Katalepsis (2013). És una novel·la guanyadora del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil en 2012.[5] En la història ens trobem des del rebuig social, la lluita del dèbil davant del poderós, la dificultat de comunicació entre pares i fills; la bona relació entre avis –besavis, en aquest cas– i néts, la importància de l'amistat de debò, l'amor i l'amor-odi; les relacions per interessos o el sisè sentit dels gats.
  • Com una fotocòpia (2012)
  • La moneda partida (2010)
  • Qui és el de la foto? (2010)
  • La ciutat oblidada (2008)
  • Quina bestiesa (2008)
  • Una granota reial (2007)
  • No hi ha petons per als fantasmes (2007)
  • La reina de Gizeh (2007)
  • Tambors de vidre (2006)
  • Un drac amb massa fums (2006)
  • Akanuu, l'arquer persa (2005)
  • Estripar la teranyina (2005)
  • Kamira.rom (2005)
  • Pedra foguera (2005)
  • On s'amaga la por (Editorial Meteora, 2004)
  • Les formigues s'han refredat (2004)
  • La temuda petjada de Kali (2004)
  • De pel·lícula (2003)
  • Ada i Valeri, una nena i un bacteri (2003)
  • El faedor de mentides (2003)
  • Ermengol el Salat (2002)
  • Nits de celobert (2002)
  • Amb ulls de guácharo (2001)
  • Port Aventura té... Àngel (2001)
  • Foc al cor (2000)
  • Els llibres també s'equivoquen? (1999)
  • Sis contes revoltats (1998)
  • Qui és el penjat? (1997)
  • Una setmana plena de boires (1997)
Participació en reculls de contes
  • Elles també maten (2013)
  • La solidaritat no degenera (2013)
  • Clio, musa i assassina (2012)

Premis

Referències

  1. ↑ «Maria Carme Roca i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Costa-Gramunt, Teresa «A punt d'estrena». Eix Diari, 04-04-2016.
  3. ↑ SM «Maria Carme Roca imagina un Colom corsari». Ara, 21-02-2014.
  4. ↑ Barcino. Columna Edicions, 2009, p. 336. ISBN 9788466410540. 
  5. ↑ «Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012». diari Ara, 14-12-2012. [Consulta: 12 gener 2013].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Carme Roca i Costa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Carme_Roca_i_Costa&oldid=22904903»