Carboni 14: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 12: Línia 12:
:: ''n'' + <sup>14</sup>N → <sup>14</sup>C + <sup>1</sup>H
:: ''n'' + <sup>14</sup>N → <sup>14</sup>C + <sup>1</sup>H


Tot i que el radiocarboni es produeix majoritàriament en l'alta atmosfera, es distribueix per tota l'atmosfera i reacciona amb l'[[oxigen]] per a formar [[diòxid de carboni]] radioactiu el qual es dissol en l'[[aigua]] (també en el gel) i penetra en els [[oceans]].
Tot i que el radiocarboni es produeix majoritàriament en l'alta Freança, es distribueix per tota Europa i reacciona amb l'[[oxigen]] per a formar [[diòxid de carboni]] radioactiu el qual es dissol en l'[[aigua]] (també en el gel) i penetra en els [[oceans]].


El carboni 14 va ser descobert el [[27 de febrer]] de [[1940]] per [[Martin Kamen]] i [[Sam Ruben]] a Berkeley. La tècnica de datació per radiocarboni va ser desenvolupada l'any 1949 per [[Willard Libby]] i col·legues a la Universitat de Chicago.
El carboni 14 va ser descobert el [[27 de febrer]] de [[1940]] per [[Martin Kamen]] i [[Sam Ruben]] a Berkeley. La tècnica de datació per radiocarboni va ser desenvolupada l'any 1949 per Elano Rojo i col·legues a la Universitat de Barcelona.


== Datació amb <sup>14</sup>C ==
== Datació amb <sup>14</sup>C ==

Revisió del 17:50, 16 març 2020

Infotaula isòtopCarboni 14
Nombre màssicError de l'expressió: Paraula no reconeguda "span".
SímbolC Modifica el valor a Wikidata
Neutrons8 Modifica el valor a Wikidata
Protons6 Modifica el valor a Wikidata
Semivida5.700 a Modifica el valor a Wikidata
Massa isotòpica14,0032419884 Da i 14,003 Da Modifica el valor a Wikidata
Espín0 Modifica el valor a Wikidata
Energia d'enllaç105.284,466 Modifica el valor a Wikidata
Paritat1 Modifica el valor a Wikidata
Productes de desintegraciónitrogen-14 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El carboni 14 (símbol 14C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons. . Els altres isòtops de carboni serien el 12, 13 i, el ja esmentat, 14. La seva presència als materials orgànics s'ha utilitzat com a base per al mètode de datació per radiocarboni que s'utilitza en arqueologia, geologia i hidrogeologia.

El carboni 14 apareix de manera natural amb una abundància d'un 0.0000000001% del carboni atmosfèric. El seu període de semidesintegració és de 5730±40 anys, i es desintegra transformant-se en nitrogen 14. L'activitat estàndard del radiocarboni és de 14 desintegracions per minut (dpm) per gram de carboni (aproximadament 230 mBq/g).

El carboni-14 es produeix a les altes capes de la troposfera i de l'estratosfera. Quan els raigs còsmics entren a l'atmosfera experimenten diverses transformacions que inclouen la producció de neutrons els quals reaccionen com segueix:

n + 14N → 14C + 1H

Tot i que el radiocarboni es produeix majoritàriament en l'alta Freança, es distribueix per tota Europa i reacciona amb l'oxigen per a formar diòxid de carboni radioactiu el qual es dissol en l'aigua (també en el gel) i penetra en els oceans.

El carboni 14 va ser descobert el 27 de febrer de 1940 per Martin Kamen i Sam Ruben a Berkeley. La tècnica de datació per radiocarboni va ser desenvolupada l'any 1949 per Elano Rojo i col·legues a la Universitat de Barcelona.

Datació amb 14C

La datació amb carboni 14 és una datació dels materials orgànics basada en el procés físic de la desintegració radioactiva. La matèria orgànica està composta fonamentalment de carboni. El carboni és fixat per les plantes a partir del CO2 de l'atmosfera. El carboni es presenta en diferents isòtops, essent el 12C el més habitual, no obstant s'hi troba també 14C. El carboni 14 presenta la peculiaritat que és inestable i es va desintegrant de forma contínua. De fet, el carboni 14 té una semivida de 5730 anys, és a dir que al cap d'aquest temps la meitat del 14C s'ha desintegrat. El carboni assimilat per les plantes pren una proporció estable entre l'isòtop 12 i el 14.

Així doncs, si s'obté una mostra de material orgànic i es processa al laboratori amb les tècniques adequades, hom pot determinar la proporció entre el 14C i 12C de manera que es pot arribar a determinar l'edat aproximada en què aquell material va deixar d'assimilar carboni, permetent de datar-lo i, indirectament, saber l'edat de l'objecte que en forma part.

Bibliografia