Josep Zaforteza Calvet: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Exporta a Wikidata
Línia 2: Línia 2:
| nom = Josep Zaforteza Calvet
| nom = Josep Zaforteza Calvet
| data_naixement = [[1927]]
| data_naixement = [[1927]]
| lloc_naixement = [[Palma]] {{bandera|Mallorca}}
| lloc_naixement = [[Palma]] {{bandera|Mallorca}}
| carrec2 = [[Senat d'Espanya|Senador]] per [[Mallorca]]
| escut_carrec2 = Escudo_del_Senado_de_España.svg
| inici2 = [[1 de març]] de [[1979]]
| final2 = [[31 d'agost]] de [[1982]]
| predecessor2 = -
| successor2 = -
| a_etiqueta2 = President
| a_nom2 = -
| partit_politic = [[UCD]]
| partit_politic = [[UCD]]
| ocupacio = Advocat
| ocupacio = Advocat

Revisió del 21:18, 22 març 2020

Infotaula de personaJosep Zaforteza Calvet
Biografia
Naixement1927
Palma Mallorca
Senador al Senat espanyol
1r març 1979 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Mallorca
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdvocat
PartitUCD
Família
FamíliaCasa de Safortesa Modifica el valor a Wikidata

Josep Zaforteza Calvet (Palma, Mallorca, 1927) fou un advocat, empresari i polític mallorquí.

Llicenciat en dret, el 1958 va fundar el bufet Zaforteza Abogados.[1] Ha estat degà del Col·legi d'Advocats de Balears, president del Consell d'Administració de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Balears i del Consell d'Administració d'Editora Balear, S.A, propietària de Diario de Mallorca.

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per la UCD per Mallorca. Ha estat president de la Comissió del Defensor del Poble del Senat d'Espanya.[2] També és hereu universal dels drets d'autor de Llorenç Villalonga[3] i de la seva Casa Museu. El seu bufet d'advocats defensa sovint casos de militants del Partit Popular.[4]

Ha estat magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears fins a la seva jubilació el 1998. En 2013 va enviar un escrit a la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Margalida Durán Cladera, sol·licitant la modificació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, a fi de protegir les "modalitats lingüístiques insulars" enfront del català estàndard.[5] En aquest sentit és president de la Fundació Jaume III.[4] També s'ha atribuït l'autoria de les polèmiques cartes signades com a Pep Gonella publicades al Diario de Mallorca a partir del juny de 1972.[6]

Referències