Felip Font Trullàs: diferència entre les revisions
m bot: -l'eradicació +l'erradicació |
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
Es va dedicar a l'advocacia exercint a Reus. El [[1871]] fou elegit [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde]], càrrec que va mantenir fins al [[1875]]. Quan el general carlí [[Joan Francesch i Serret]] va entrar a Reus el 1872, va aconseguir que la ciutat no fos saquejada, negociant el pagament d'una quantitat i retardant la negociació fins que les forces lliberals es van reorganitzar i van expulsar els carlins, morint en aquella acció el general Francesch.<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=272 |lloc=Reus |editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref> |
Es va dedicar a l'advocacia exercint a Reus. El [[1871]] fou elegit [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde]], càrrec que va mantenir fins al [[1875]]. Quan el general carlí [[Joan Francesch i Serret]] va entrar a Reus el 1872, va aconseguir que la ciutat no fos saquejada, negociant el pagament d'una quantitat i retardant la negociació fins que les forces lliberals es van reorganitzar i van expulsar els carlins, morint en aquella acció el general Francesch.<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=272 |lloc=Reus |editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref> |
||
El febrer de [[1873]] va proclamar la [[Primera República Espanyola|República]] des del balcó principal de l'ajuntament, i va salvar la [[Prioral de Sant Pere de Reus]] dels revolucionaris que volien cremar-la. Va ser destituït com a alcalde després del cop d'estat del [[Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque|general Pavía]] per part de l'autoritat militar de la província al negar-se a reconèixer el cop de Pavía i el desallotjament de les Corts per la guàrdia civil, i substituït a mitjans de febrer de 1874 per [[Marià Pons i Espinós|Marià Pons]], que, tot i prendre possessió del càrrec, va haver de dimitir per la pressió ciutadana, que li feia el buit.<ref name=":0" /> Segons ''[[La Redención del Pueblo]]'', Marià Pons era una persona que queia antipàtica "en política" a quasi tots els reusencs i el seu nomenament havia revifat "odios y rencores".<ref>{{Ref-publicació| article=Alcalde|publicació=La Redención del Pueblo| data=20-01-1874 }}</ref> Va ser substituït al seu torn per [[Antoni Soler i Clariana]] fins que el 2 de gener de [[1875]] prenia possessió un nou ajuntament presidit, ara si, per Marià Pons.<ref>Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: ''Història general de Reus''. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 126-127. {{ISBN|8489688206}}</ref> Amic de [[Güell i Mercader]], i de [[Emilio Castelar y Ripoll]], Felip Font va presidir el Comitè Democràtic [[Partit Demòcrata Possibilista|Possibilista]] a la comarca el [[1879]], i va ser elegit diputat provincial el [[1884]].<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Iglésies |nom=Josep |títol=Don Pau Font de Rubinat dins l'àmbit reusenc|pàgines=13-14|lloc=Reus|editorial=Associació Excursionista de Reus |any=1961 }}</ref> Preocupat pel tema de l'aigua, endèmic a Reus, va presidir una Comissió gestora del Projecte d'Aigües, i entre els vocals hi figuraven l'advocat federal [[Antoni Soler i Clariana|Antoni Soler Clariana]] i [[Teodor Salvadó]], com a director de ''[[Las Circunstancias]]''. Aquesta comissió va fer gestions amb propietaris de mines i pous de [[La Selva del Camp|la Selva]] i d'[[Alcover]] i amb el Banc de Mataró per a aconseguir crèdits. Els cabals recollits es reunirien en "''grandes depósitos''" a l'entrada de Reus. El projecte |
El febrer de [[1873]] va proclamar la [[Primera República Espanyola|República]] des del balcó principal de l'ajuntament, i va salvar la [[Prioral de Sant Pere de Reus]] dels revolucionaris que volien cremar-la. Va ser destituït com a alcalde després del cop d'estat del [[Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque|general Pavía]] per part de l'autoritat militar de la província al negar-se a reconèixer el cop de Pavía i el desallotjament de les Corts per la guàrdia civil, i substituït a mitjans de febrer de 1874 per [[Marià Pons i Espinós|Marià Pons]], que, tot i prendre possessió del càrrec, va haver de dimitir per la pressió ciutadana, que li feia el buit.<ref name=":0" /> Segons ''[[La Redención del Pueblo]]'', Marià Pons era una persona que queia antipàtica "en política" a quasi tots els reusencs i el seu nomenament havia revifat "odios y rencores".<ref>{{Ref-publicació| article=Alcalde|publicació=La Redención del Pueblo| data=20-01-1874 }}</ref> Va ser substituït al seu torn per [[Antoni Soler i Clariana]] fins que el 2 de gener de [[1875]] prenia possessió un nou ajuntament presidit, ara si, per Marià Pons.<ref>Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: ''Història general de Reus''. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 126-127. {{ISBN|8489688206}}</ref> Amic de [[Güell i Mercader]], i de [[Emilio Castelar y Ripoll]], Felip Font va presidir el Comitè Democràtic [[Partit Demòcrata Possibilista|Possibilista]] a la comarca el [[1879]], i va ser elegit diputat provincial el [[1884]].<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Iglésies |nom=Josep |títol=Don Pau Font de Rubinat dins l'àmbit reusenc|pàgines=13-14|lloc=Reus|editorial=Associació Excursionista de Reus |any=1961 }}</ref> Preocupat pel tema de l'aigua, endèmic a Reus, va presidir una Comissió gestora del Projecte d'Aigües, i entre els vocals hi figuraven l'advocat federal [[Antoni Soler i Clariana|Antoni Soler Clariana]] i [[Teodor Salvadó]], com a director de ''[[Las Circunstancias]]''. Aquesta comissió va fer gestions amb propietaris de mines i pous de [[La Selva del Camp|la Selva]] i d'[[Alcover]] i amb el Banc de Mataró per a aconseguir crèdits. Els cabals recollits es reunirien en "''grandes depósitos''" a l'entrada de Reus. El projecte preveia també l'erradicació de [[Pou mort|pous morts]] i la canalització d'aigües residuals, que serien destinades al reg. La iniciativa no va tirar endavant, però va ser un projecte que interessà al sector agrari i industrial i va mobilitzar les energies dels republicans reusencs.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Duarte|nom=Àngel|títol=Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899)| data=1992|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus|pàgines=216-217|isbn=8460418499}}</ref> Va ser President de la "Sociedad Hidrofórica", que portava aigua a la ciutat, sobretot a la indústria, i va ser membre de la Junta del [[Carrilet de Reus a Salou]]. Va ser també soci capitalista de la refineria de petrolis "La Pensilvània", fundada per [[Joan Vilella i Llauradó]].<ref>{{ref-llibre|títol=Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948): vida i actuacions d'un bibliòfil catalanista|pàgines=13|lloc=Reus|editorial=Museu Comarcal Salvador Vilaseca|any=1997 |isbn=8492083182}}</ref> Va morir a Reus el [[1889]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 23:18, 23 març 2020
 Felip Font Trullàs. D'una col·lecció de postals editada pel seu fill Pau Font de Rubinat | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 març 1819  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1r gener 1889 (69 anys) Reus (Baix Camp) |
 Alcalde de Reus | |
 Diputat provincial de Tarragona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
| Família | |
| Fills | Pau Font de Rubinat |
Felip Font Trullàs (Reus, 1819 - 1889) fou un polític català que arribà a alcalde de Reus entre el 1871 i el 1874. Va ser el pare del bibliòfil Pau Font de Rubinat i del militar Josep Font de Rubinat.
Va cursar la carrera de dret a Reus i a Barcelona, i més tard la de ciències a Madrid doctorant-se el 1846. Va treballar amb el químic Roura Estrada qui li va encomanar entre altres fets, l'encesa del primer llum de gas de l'estat (a la Llotja de Barcelona).
Es va dedicar a l'advocacia exercint a Reus. El 1871 fou elegit alcalde, càrrec que va mantenir fins al 1875. Quan el general carlí Joan Francesch i Serret va entrar a Reus el 1872, va aconseguir que la ciutat no fos saquejada, negociant el pagament d'una quantitat i retardant la negociació fins que les forces lliberals es van reorganitzar i van expulsar els carlins, morint en aquella acció el general Francesch.[1]
El febrer de 1873 va proclamar la República des del balcó principal de l'ajuntament, i va salvar la Prioral de Sant Pere de Reus dels revolucionaris que volien cremar-la. Va ser destituït com a alcalde després del cop d'estat del general Pavía per part de l'autoritat militar de la província al negar-se a reconèixer el cop de Pavía i el desallotjament de les Corts per la guàrdia civil, i substituït a mitjans de febrer de 1874 per Marià Pons, que, tot i prendre possessió del càrrec, va haver de dimitir per la pressió ciutadana, que li feia el buit.[2] Segons La Redención del Pueblo, Marià Pons era una persona que queia antipàtica "en política" a quasi tots els reusencs i el seu nomenament havia revifat "odios y rencores".[3] Va ser substituït al seu torn per Antoni Soler i Clariana fins que el 2 de gener de 1875 prenia possessió un nou ajuntament presidit, ara si, per Marià Pons.[4] Amic de Güell i Mercader, i de Emilio Castelar y Ripoll, Felip Font va presidir el Comitè Democràtic Possibilista a la comarca el 1879, i va ser elegit diputat provincial el 1884.[2] Preocupat pel tema de l'aigua, endèmic a Reus, va presidir una Comissió gestora del Projecte d'Aigües, i entre els vocals hi figuraven l'advocat federal Antoni Soler Clariana i Teodor Salvadó, com a director de Las Circunstancias. Aquesta comissió va fer gestions amb propietaris de mines i pous de la Selva i d'Alcover i amb el Banc de Mataró per a aconseguir crèdits. Els cabals recollits es reunirien en "grandes depósitos" a l'entrada de Reus. El projecte preveia també l'erradicació de pous morts i la canalització d'aigües residuals, que serien destinades al reg. La iniciativa no va tirar endavant, però va ser un projecte que interessà al sector agrari i industrial i va mobilitzar les energies dels republicans reusencs.[5] Va ser President de la "Sociedad Hidrofórica", que portava aigua a la ciutat, sobretot a la indústria, i va ser membre de la Junta del Carrilet de Reus a Salou. Va ser també soci capitalista de la refineria de petrolis "La Pensilvània", fundada per Joan Vilella i Llauradó.[6] Va morir a Reus el 1889.
Referències
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 272.
- ↑ 2,0 2,1 Iglésies, Josep. Don Pau Font de Rubinat dins l'àmbit reusenc. Reus: Associació Excursionista de Reus, 1961, p. 13-14.
- ↑ «Alcalde». La Redención del Pueblo, 20-01-1874.
- ↑ Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 126-127. ISBN 8489688206
- ↑ Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 216-217. ISBN 8460418499.
- ↑ Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948): vida i actuacions d'un bibliòfil catalanista. Reus: Museu Comarcal Salvador Vilaseca, 1997, p. 13. ISBN 8492083182.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Plàcid Bassedes Saludes |
Alcalde de Reus 1871– 1874 |
Succeït per: Marià Pons i Espinós |
| Precedit per: Marià Pons i Espinós |
Alcalde de Reus 1874 |
Succeït per: Antoni Soler i Clariana |