The Blue Veil: diferència entre les revisions
Etiqueta: editor de codi 2017 |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 67: | Línia 67: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
|||
{{referències}} |
|||
{{ORDENA:Blue Veil, The}} |
{{ORDENA:Blue Veil, The}} |
Revisió del 23:34, 24 març 2020
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Curtis Bernhardt |
Protagonistes | |
Director artístic | Carroll Clark i Albert S. D'Agostino |
Producció | Norman Krasna i Jerry Wald |
Dissenyador de producció | Carroll Clark |
Guió | François Campaux i Norman Corwin |
Música | Franz Waxman |
Fotografia | Franz Planer |
Muntatge | George Amy |
Vestuari | Milo Anderson |
Productora | RKO Pictures |
Distribuïdor | RKO Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1951 |
Durada | 113 min |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
The Blue Veil és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Curtis Bernhardt, estrenada el 1951.
Argument
Louise Mason, ha perdut el seu marit i el seu fill petit en la Primera Guerra Mundial, cosa que canviarà el curs de la seva vida: es posa el "vel blau", és a dir treballarà d’infermera la resta dels seus dies, tenint cura de nens.[1]
Remake de "Le voile bleu", pel·lícula francesa de 1942.
Rebuda de la crítica
Bosley Crowther del New York Times diu que la pel·lícula és "un producte banal i lacrimogen que atraurà multituds d'espectadors a qui no agrada res millor que una bona llagrima." Afegia, "el guió de Corwin, sota l'espessa direcció de Curtis Bernhardt, estira la situació de Miss Wyman. .. a una sèrie d'episodis, ideats per esprémer el cor i presentar aquesta senyora com una santa.
Hi ha poc d'enginy, poca substància en aquest producte... Miss Wyman. .. té poc a fer excepte envellir dignament. Exhibeix una raonable moderació però marca una dolçor amb una aurèola de ferro que grinyola.[2]
Variety destaca la direcció de Curtis Bernhardt que grstiona el drama, de vegades una mica mesurat, però mai no s'esforça per trucs dramàtics més enllà del nivell simple, de la dita càlida història[3]
Repartiment
- Jane Wyman: Louise Mason
- Charles Laughton: Fred K. Begley
- Joan Blondell: Annie Rawlins
- Richard Carlson: Gerald Kean
- Agnes Moorehead: Mrs. Palfrey
- Don Taylor: Dr. Robert Palfrey
- Audrey Totter: Helen Williams
- Cyril Cusack: Frank Hutchins
- Everett Sloane: District Attorney
- Natalie Wood: Stephanie Rawlins
- Vivian Vance: Alicia
- Carleton Young: Henry Palfrey
- Alan Napier: Prof. George Carter
- Warner Anderson: Bill Parker
- Les Tremayne: Joplin
- Dan Seymour: Pelt
- Dan O'Herlihy: Hugh Williams
- Harry Morgan: Charles Hall
Premis i nominacions
Premis
- 1952. Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Jane Wyman
Nominacions
- 1952. Oscar a la millor actriu per Jane Wyman
- 1952. Oscar a la millor actriu secundària per Joan Blondell
Referències
- ↑ «[ http://www.nytimes.com/movie/review?res=9B02E3DF1F39E23ABC4F51DFB667838A649EDE The blue veil]». The New York Times.
- ↑ New York Times review
- ↑ Variety review