The Blue Veil: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
m neteja i estandardització de codi
Línia 67: Línia 67:


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}

{{referències}}


{{ORDENA:Blue Veil, The}}
{{ORDENA:Blue Veil, The}}

Revisió del 23:34, 24 març 2020

Infotaula de pel·lículaThe Blue Veil
Fitxa
DireccióCurtis Bernhardt
Protagonistes
Director artísticCarroll Clark i Albert S. D'Agostino
ProduccióNorman Krasna i Jerry Wald
Dissenyador de produccióCarroll Clark Modifica el valor a Wikidata
GuióFrançois Campaux i Norman Corwin
MúsicaFranz Waxman
FotografiaFranz Planer
MuntatgeGeorge Amy
VestuariMilo Anderson
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1951
Durada113 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0043350 Filmaffinity: 561681 Allocine: 133398 Rottentomatoes: m/the-blue-veil Letterboxd: the-blue-veil Allmovie: v85533 TCM: 69241 AFI: 50034 TMDB.org: 114081 Modifica el valor a Wikidata

The Blue Veil és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Curtis Bernhardt, estrenada el 1951.

Argument

Louise Mason, ha perdut el seu marit i el seu fill petit en la Primera Guerra Mundial, cosa que canviarà el curs de la seva vida: es posa el "vel blau", és a dir treballarà d’infermera la resta dels seus dies, tenint cura de nens.[1]

Remake de "Le voile bleu", pel·lícula francesa de 1942.

Rebuda de la crítica

Bosley Crowther del New York Times diu que la pel·lícula és "un producte banal i lacrimogen que atraurà multituds d'espectadors a qui no agrada res millor que una bona llagrima." Afegia, "el guió de Corwin, sota l'espessa direcció de Curtis Bernhardt, estira la situació de Miss Wyman. .. a una sèrie d'episodis, ideats per esprémer el cor i presentar aquesta senyora com una santa.

Hi ha poc d'enginy, poca substància en aquest producte... Miss Wyman. .. té poc a fer excepte envellir dignament. Exhibeix una raonable moderació però marca una dolçor amb una aurèola de ferro que grinyola.[2]

Variety destaca la direcció de Curtis Bernhardt que grstiona el drama, de vegades una mica mesurat, però mai no s'esforça per trucs dramàtics més enllà del nivell simple, de la dita càlida història[3]

Repartiment

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències