Tendó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
He afegit información funcional i fisiológica d'aquest tipos de textil.
informacío en cuanto a la funció mecánica
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Tendon (PSF).svg|miniatura|Els tendons d'una [[mà]].]]
[[Fitxer:Tendon (PSF).svg|miniatura|Els tendons d'una [[mà]].]]
Els '''tendons''' són bandes molt resistents a la tracció situades als extrems musculars, unint als músculs als ossos. Són de color blanc perlat, de consistència forta i no contràctils. Estan constituïts per fibres de [[Teixit conjuntiu|teixit connectiu]], que s'agrupen en fascicles.
Els '''tendons''' són bandes molt resistents a la tracció situades als extrems musculars, unint als músculs als ossos. Són de color blanc perlat, de consistència forta i no contràctils. Estan constituïts per fibres de [[Teixit conjuntiu|teixit connectiu]], que s'agrupen en fascicles. Les seves cèl·lules particulars són conegudes com a tenòcits, que juntament amb les fibres de col·lagen i d'elastina sons els encarregats de donar les diferents propietats a l'estructura.


Els tendons tenen dos funciones principals:
Els tendons tenen dos funciones principals:


* '''Funció mecánica:''' Uneix el múscul amb l'os. Per una banda el múscul s'uneix al tendó a través de la unió miotendinosa, que sol ser la part més dèbil de l'estructura en quant a la resistència a les forces de tracció, i per tant el lloc més propens a partir lesiones. Per l'altre extrem el tendó s'uneix a l'os mitjançant la unió osteotendinosa.
* '''Funció mecánica:''' Uneix i transmet forces del múscul a l'os. Per una banda el múscul s'uneix al tendó a través de la unió miotendinosa, que sol ser la part més dèbil de l'estructura en quant a la resistència a les forces de tracció, i per tant el lloc més propens a partir lesiones. En aquesta zona podem trobar una transició de teixit muscular a teixit tendinós, per tant podrem trobar miòcits i tenocits . Per l'altre extrem el tendó s'uneix a l'os mitjançant la unió osteotendinosa .És aquí on la transició serà de teixit tendinós a teixit ossi, en el segment ordre; tenocits elastina i col·lagen, disminueix l'elastina i apareixen calcificacions i finalment osteòcits
* '''Funció propioceptiva:''' En el tendó podem trocar terminacions nervioses propioceptives ([[òrgans tendinosos de Golgi]]) els quals recapten informació sobre la tensió del tendó i poden generar reflexos per tal d'evitar danys en l'estructura d'aquest. Un exemple en seria el reflex miotàtic.<ref>{{Ref-llibre|edició=6ª ed|títol=Fisiología articular : esquemas comentados de mecánica humana|url=https://www.worldcat.org/oclc/803590342|editorial=Médica Panamericana|data=2006|lloc=Madrid|isbn=84-7903-377-0|cognom=Kapandji, I. A. (Ibrahim Adalbert)}}</ref>
* '''Funció propioceptiva:''' En el tendó podem trocar terminacions nervioses propioceptives ([[òrgans tendinosos de Golgi]]) els quals recapten informació sobre la tensió del tendó i poden generar reflexos per tal d'evitar danys en l'estructura d'aquest. Un exemple en seria el reflex miotàtic.<ref>{{Ref-llibre|edició=6ª ed|títol=Fisiología articular : esquemas comentados de mecánica humana|url=https://www.worldcat.org/oclc/803590342|editorial=Médica Panamericana|data=2006|lloc=Madrid|isbn=84-7903-377-0|cognom=Kapandji, I. A. (Ibrahim Adalbert)}}</ref>



Revisió del 00:28, 27 març 2020

Els tendons d'una .

Els tendons són bandes molt resistents a la tracció situades als extrems musculars, unint als músculs als ossos. Són de color blanc perlat, de consistència forta i no contràctils. Estan constituïts per fibres de teixit connectiu, que s'agrupen en fascicles. Les seves cèl·lules particulars són conegudes com a tenòcits, que juntament amb les fibres de col·lagen i d'elastina sons els encarregats de donar les diferents propietats a l'estructura.

Els tendons tenen dos funciones principals:

  • Funció mecánica: Uneix i transmet forces del múscul a l'os. Per una banda el múscul s'uneix al tendó a través de la unió miotendinosa, que sol ser la part més dèbil de l'estructura en quant a la resistència a les forces de tracció, i per tant el lloc més propens a partir lesiones. En aquesta zona podem trobar una transició de teixit muscular a teixit tendinós, per tant podrem trobar miòcits i tenocits . Per l'altre extrem el tendó s'uneix a l'os mitjançant la unió osteotendinosa .És aquí on la transició serà de teixit tendinós a teixit ossi, en el segment ordre; tenocits elastina i col·lagen, disminueix l'elastina i apareixen calcificacions i finalment osteòcits
  • Funció propioceptiva: En el tendó podem trocar terminacions nervioses propioceptives (òrgans tendinosos de Golgi) els quals recapten informació sobre la tensió del tendó i poden generar reflexos per tal d'evitar danys en l'estructura d'aquest. Un exemple en seria el reflex miotàtic.[1]

Els tendons estan formats per teixit connectiu dens. Els feixos de fibres que el formen es troben entrellaçats per teixit connectiu dens irregular no modelat rebent el nom de peritendó. El tendó exposat a l'aire es deteriora ràpidament, com succeeix en les ferides o intervencions quirúrgiques. Es classifica segons la seva disposició en:

  • Sense baina sinovial: es localitzen en zones de baixa fricció.
  • Amb baina sinovial: es localitzen en zones d'alta fricció.

Està format principalment per fibres de col·lagen de tipus I, molt estretament agrupades entre si, a més d'una escassa quantitat de fibres elàstiques i mucopolisacàrids, que s'encarreguen de mantenir-lo unit a l'os. Està ubicat a nivell dels músculs i té la funció de fer de nexe entre el múscul i l'os. Poden unir també els músculs d'estructures toves com en el globus ocular.

Tenen la funció d'inserir el múscul a l'os oq a la fàscia i transmetre la força de la contracció muscular per produir un moviment. Mentre que els tendons serveixen per moure l'os o l'estructura, els lligaments són el teixit connectiu fibrós que uneixen els ossos entre si i que, generalment, la seva funció és la d'unir estructures i mantenir-les estables.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tendó
  1. Kapandji, I. A. (Ibrahim Adalbert). Fisiología articular : esquemas comentados de mecánica humana. 6ª ed. Madrid: Médica Panamericana, 2006. ISBN 84-7903-377-0.