Arròs del senyoret: diferència entre les revisions
m neteja d'infotaules gastronòmiques i altres canvis menors |
corregeixo enllaç trencat |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
| on = [[Catalunya]] |
| on = [[Catalunya]] |
||
}} |
}} |
||
L''''arròs parellada''', també conegut amb altres noms com ''arròs a la mandra'', ''arròs a la gandula'',<ref name="gastroteca"> |
L''''arròs parellada''', també conegut amb altres noms com ''arròs a la mandra'', ''arròs a la gandula'',<ref name="gastroteca">{{Ref-web|títol=Arròs Parellada - Gastroteca.cat|url=http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/arros_parellada/|consulta=2020-03-28}}</ref> ''arròs sense entrebancs'',<ref name="gastroteca" /> ''arròs sense feina'',<ref name="gastroteca" /> o ''arròs de cec''<ref name="gastroteca"/> (tot i que [[Pau Nogué]] considera que el ''Parellada'' és "més complet"<ref>NOGUÉ, Pau. ''La cuina de l'arròs de Pals'', Cossetània Edicions, 2003 {{ISBN|84-96035-29-8}}</ref> que el ''cec'', també existent a les illes Balears), és un [[Arròs a la paella|arròs]] amb carn variada desosada i marisc pelat, preparat de manera que no cal l'ús del ganivet per menjar-lo; molt típic dels restaurants d'arrossos a Catalunya. Per a alguns<ref>[http://jaumefabrega.blogspot.com/2007/06/cocina-catalana-en-barcelona.html Jaume Fàbrega 20 juny 2007]</ref> és descrit com "una paella barcelonina sense ossos ni espines". |
||
==Ingredients == |
==Ingredients == |
||
Línia 28: | Línia 28: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1894252 Article de El Punt sobre l'arròs Parellada, 21 de maig 2006] |
* [http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1894252 Article de El Punt sobre l'arròs Parellada, 21 de maig 2006] |
||
* [http://www.gastroteca.cat/ca/receptes/arros_parellada Recepta |
* [http://www.gastroteca.cat/ca/receptes/arros_parellada Recepta a la Gastroteca.cat] |
||
* [http://books.google.fr/books?id=TK26UCGU0hEC&pg=PA78&lpg=PA78&dq=%22arr%C3%B2s+parellada%22&source=bl&ots=wnyoLGqQx2&sig=bu5R_HNyw8cGF1qYj_PFcCMuITM&hl=es&ei=X8dlSqj5DqahjAeT9sCZAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7 Recepta de Pep Nogué] |
* [http://books.google.fr/books?id=TK26UCGU0hEC&pg=PA78&lpg=PA78&dq=%22arr%C3%B2s+parellada%22&source=bl&ots=wnyoLGqQx2&sig=bu5R_HNyw8cGF1qYj_PFcCMuITM&hl=es&ei=X8dlSqj5DqahjAeT9sCZAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7 Recepta de Pep Nogué] |
||
* [http://www.clubdecuines.cat/recepta/arros-parellada/335 Vídeo de la recepta emesa a TV3, amb l'Isma Prados] |
* [http://www.clubdecuines.cat/recepta/arros-parellada/335 Vídeo de la recepta emesa a TV3, amb l'Isma Prados] |
Revisió del 04:51, 28 març 2020
Paella parellada al 7 Portes | |
Característiques | |
---|---|
País d'origen | Barcelona |
On es menja | Catalunya |
Gastronomia | Cuina dels Països Catalans |
Detalls | |
Tipus | plat d'arròs |
Ingredients principals | carn magra de porc, conill o pollastre, sípia, gamba o llagostí |
L'arròs parellada, també conegut amb altres noms com arròs a la mandra, arròs a la gandula,[1] arròs sense entrebancs,[1] arròs sense feina,[1] o arròs de cec[1] (tot i que Pau Nogué considera que el Parellada és "més complet"[2] que el cec, també existent a les illes Balears), és un arròs amb carn variada desosada i marisc pelat, preparat de manera que no cal l'ús del ganivet per menjar-lo; molt típic dels restaurants d'arrossos a Catalunya. Per a alguns[3] és descrit com "una paella barcelonina sense ossos ni espines".
Ingredients
Els ingredients varien a cada lloc, però sempre hi ha almenys dos tipus de carn, sípia o calamars, gambes o llagostins i mol·luscs de petxina com musclos, escopinyes o cloïsses. En temporada sol tenir carxofes. Pot tenir rap o un altre peix blanc de carn ferma. En algunes receptes té botifarra vermella.
Preparació
En general es desossen i es tallen les carns, i es treuen les espines dels peixos. Obriu els musclos i les petxines amb una mica de brou o d'aigua. En una paella, enrossiu les carns en oli d'oliva, retireu-les i enrossiu les sépies, després els llagostins i al final les carxofes tallades a mitges rodanxes. Aprofiteu el mateix oli per fer un sofregit. Tireu-hi l'arròs, les carns, alguna verdura (mongetes tendres, pèsols, carxofes, etc.) i les sípies i remeu-ho tot. Afegiu aigua o brou bullent i una picada feta amb safrà, all i julivert, i que pot tenir també altres ingredients, com per exemple un fetge de sípia o de pollastre. Coeu-lo durant uns vint minuts, penseu a afegir un moment abans les gambes i els musclos sense closca, ben col·locats. Deixeu-lo reposar fora del foc uns cinc minuts abans de servir.
Llegenda
A Barcelona es diu que hi havia un senyoret molt ric que es podia permetre anar molt sovint al restaurant 7 Portes, i al que li agradaven molt els arrossos. Un dia, en qualitat de client preferent, va comentar a l'amo que era una llàstima haver-se d'embrutar els dits per treure els ossets de la carn i les pells i closques dels mol·luscs per menjar-se'ls i li va encarregar un arròs amb totes les coses que més li agradaven però ja tallades i pelades. Jaume Fàbrega però desmenteix que "Parellada" tingui a veure, com sovint es pensa, amb els Parellada de la fonda Europa, que després van dirigir el 7 Portes, "ni amb el Senyor Parellada de Barcelona ni amb l'Ada Parellada",[4] en canvi sí que comenta que és "un dels plats tradicionals servits al 7 Portes".[4]
Pep Nogué explica[5] que Parellada no és el nom de l'amo sinó del client, Juli Maria Parellada, i que el restaurant es diu Suís. Segons aquesta teoria, el cambrer, Jaume Carabellido, de tant dir "un arròs especial pel senyor Parellada", al final van passar a "un Parellada!". El cuiner del Suís, Joan Matas, el va incorporar com un plat estrella.[6]
Sembla que es va estendre ràpidament als altres restaurants. A les cases particulars s'ha tendit a substituir la costella de porc per botifarra o salsitxes, i el conill per pollastre, amb els fins de fer el plat més econòmic i sobretot de treure feina al cuiner.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Arròs Parellada - Gastroteca.cat». [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ NOGUÉ, Pau. La cuina de l'arròs de Pals, Cossetània Edicions, 2003 ISBN 84-96035-29-8
- ↑ Jaume Fàbrega 20 juny 2007
- ↑ 4,0 4,1 FÀBREGA, Jaume. El gust d'un poble. Cossetània Edicions, 2002. ISBN 84-95684-91-8
- ↑ La cuina de l'arròs de Pals, pàg 79, Cossetània Edicions, 2003 ISBN 84-96035-29-8
- ↑ A. Vives a El Punt Digital 26/05/2006