Silla

Silla

Localització
39° 21′ 42″ N, 0° 24′ 37″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Horta Sud
Capital	Silla
Població humana
Població	19.683 (2023) (787,32 hab./km²)
Gentilici	siller, sillera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	25 km²
Altitud	8 m
Limita amb	València Beniparrell Picassent Almussafes Albal Alcàsser Sollana
Partit judicial	Carlet
Patrocini	Sant Sebastià màrtir
Organització política
• Alcalde	Santiago Abascal Conde
Identificador descriptiu
Codi postal	46460
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46230
Codi ARGOS de municipis	46230
Lloc web	silla.es

Silla és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Sud, amb un dels nuclis ferroviaris més importants al voltant de València.

Topònim

Vista de la piscina municipal de Silla

Monuments a les trobades d'Escoles en Valencià a Silla

El nom Silla mostra unes arrels contradictòries, a hores d'ara no massa consensuades entre els filòlegs, ja que cadascú procura justificar els indicis més favorables a la seua especialitat acadèmica.

Per una banda hi ha la teoria llatina, respecte de la qual, sabem que els primers documents redactats en aquesta llengua la descriuen amb el mot Silva, en referència a un bosc atapeït o una zona verda de certa importància, que de resultar certa l'assignació, s'explicaria pels nombrosos pinars i alzines silvestres que abans l'envoltaven pel sud-oest, concretament a les partides de l'Algudor i Sant Roc, a les que haurem d'afegir els bovalars adjacents a l'Albufera per on pasturaven els ramats de la rodalia. Destacarem per la seua antiguitat l'anomenada Fitació de Wamba, un acord de dependència feudal que delimitava els bisbats de la Hispània visigòtica del segle vii, on per descriure la nostra diòcesi, diu: «... Termini Valencia tenet de Silva usque Murvetrum ...» («El terme de València comprèn des de Silla fins a Morvedre»).

Més endavant tenim noves opcions antropònimes a l'estil de: «... Fundó esta villa SILBA, capitán romano, 79 años antes de nuestra Redención», més o menys en la línia de l'informe aparegut a un reportatge periodístic que afirmava: «... del examen del archivo hemos podido averiguar que en tiempo del procónsul SILA Romano edificose una alquería llamada Cilla», un personatge històric que en l'idioma llatí i en l'italià actual casualment s'escriu SILLA. D'aquesta manera ho veiem en la correspondència privada del rei conqueridor (Montpeller, any 1262, juny 10), qui també utilitza el terme SILLAM quan situava geogràficament l'església de Sant Vicent de la Roqueta: «... in via quo vadit ad Sillam» («al camí que condueix a Silla»). Aquesta teoria defensada pels romanistes, pren més força en relacionar el topònim amb la indústria vinatera, així succeeix amb altres llocs d'arrels romanes que encara mantenen el mateix vocable fòssil, gràcies precisament a la nombrosa presència de bodegues en temps passats. Podem citar: Cilla (Burgos), Cillas (Guadalajara), Cillamayor (Palencia), Cillanueva (Valladolid), Cillarga (Palencia), Cillero (Ourense), Cillero de Mariñaos (Lugo), Santiago del Cillero (Lugo), Cilleros (Càceres), San Salvador de Cilleros (Ourense), Cilleros de la Bastida (Salamanca), Cillerero (Ourense), Cilleruelo (Albacete), Cilleruelo de Abajo (Burgos), Cilleruelo de Bezania (Burgos), Cilleruelo de Bricia (Burgos), Cilleruelo de San Manuel (Segovia)... A la diòcesi de Tarragona també apareix Centumcelli, referit a un poblament ja documentat a les Rationes decimarum del segle xiii. I en el context de la parla aragonesa, l'any 1260 trobem una al·lusió semblant en la persona de Pedro de Cillas, que en traduir-lo al català no dubten en convalidar per Pere de Celles. Recordem al respecte la cita de Gaspar Escolano feta al segle xvii, qui opta per la forma CELLA derivada de CENTUMCELLAE en al·lusió a la gran quantitat de cellers que hi havia antigament al poble: «... Y pienso que es Silla la que en escrituras de aquel tiempo hallamos en ese paraje con nombre de Centumcellas, que es decir cien bodegas ...».

Carta pobla de Silla (1243).

L'investigador Nicolau Primitiu ens parla del topònim SILLUS, vinculant el poblament a un barranc anomenat així en època dels romans (que indubtablement seria la Rambleta). Per tant, sembla que la majoria de referències antigues es manifesten amb la forma llatina, una opinió avalada a l'obra Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región Valenciana de María Desamparados Cabanes Pecourt i altres (ed. Universitat de València, 1981). Encara que açò no s'hauria d'entendre com una prova irrefutable, ja que les traduccions escrites i les transmissions orals durant el període medieval són del tot variades i força subjectives.

L'altra hipòtesi l'aporta el filòleg Joan Coromines a l'obra Onomasticon cataloniae, on amb una contundència que no admet dubtes, afirma de Silla que es tracta de l'etimologia aràbiga zhyla, que significa «terreny fàcil de trepitjar», en contraposició als peudemonts on s'enclavaven els pobles de voltant. Mentre que als seus Estudis de toponímia catalana publicats amb anterioritat, a l'apartat de noms catalans d'origen àrab, refereix que és un nom enregistrat als textos mossàrabs, no aràbic original, suggerint però que és molt anterior a la conquesta cristiana. Aquesta opció rep el suport, entre altres, de l'arabista Carme Barceló Torres en la Toponímia aràbiga del País Valencià, però sobretot crida l'atenció la decidida postura dels filòlegs i estudiosos locals que unànimement el relacionen amb un context cultural islàmic. Una etapa inèdita de la nostra l'alqueria, on no coneguem ni tan sols la seua denominació oficial, ja que abans del famós «pacte d'Alcanyís» de l'any 1233 no apareix a les fonts cristianes cap document, ni a les campanyes depredadores del Cid recaptant diners per l'horta (1080), ni a l'expedició d'Alfons el Bataller camí d'Alzira en 1124... Només hi ha dues referències islàmiques que l'anomenen de passada: la primera és de l'historiador Ben al-Abar, qui parla de Silla i Cullera, però amb una greu errada en situar Shyla al bi-garbí Balansiya, és a dir, a l'occident de la ciutat. I també una altra notícia que caldrà prendre amb totes les precaucions pensant en l'autenticitat de la seua traducció: es tracta d'un poemari del segle xi anomenat «Las Casidas», a cura de l'escriptor de Xàtiva Abu-el-alh-Arrà, on inclou uns versos cantant-li a «... la moza de Sila que sus ojos lloran al pie de la torre».

No obstant això, en cas de voler acceptar una connotació fonètica àrab, sempre caldria relacionar-la amb SIHLA o SYHLA (arena, sorra) o SUHAILA (planura), però mai amb un antropònim sarraí com afirma mossèn Pedro Sucias: «antiguamente esta población era conocida como CILA, que es nombre árabe de persona».

Un altre exemple per a justificar aquest topònim, el tenim en una expressió col·loquial que l'il·lustre Elías Olmos Canalda posà en boca de Felip II quan vingué a València. Ens conta, que el rei estava tan extasiat travessant la nostra població, que va exclamar emocionat: «–Aquí pondria yo mi silla!!». Encara que sembla una fantasia literària recollida d'una crònica reial, més que l'opinió d'un científic de tanta solvència com era el canonge Olmos, no deixa de ser un intent de relacionar el topònim Silla amb l'equivalència castellana del moble denominat «cadira», una confusió que es dóna fàcilment fora de l'àmbit geogràfic valencià, i malauradament també en alguns programes informàtics de traducció de textos, que malgrat les advertències fetes en el seu dia, ningú no es preocupa d'esmenar.

Independentment de les arrels fonètics, els documents demostren que la seqüència gràfica ha anat evolucionant de CILAM > CIYLA > ÇILA > CYLA (utilitzat a la «Crònica» del rei Jaume), i posteriorment CILLAM > CILLA > ÇILLA (a les llistes del Mestre Racional i els protocols notarials dels segles XV i XVI). També l'he vist grafiada «SSILLA» a un relat de la Germania, fins a normalitzar-se definitivament SILLA a les darreries del segle xvi. Malgrat les divergències semàntiques i el fet d'aparèixer escrit amb diverses modalitats ortogràfiques, dependent del segle i de l'escola dels escrivents, aquest topònim s'ha mantingut inalterable al llarg del temps, sense tenir constància de cap intent de modificació o substitució per un altre nom. Com era de costum, en cada època li anteposaven prefixos qualificatius en funció del rang poblacional que assolia, havent-la localitzat després de: «loci», «parròquia», «universitat», «lloch», «encomienda», «poblado», «lugar», «villa»... i a hores d'ara «ciutat».

També hi ha qui argumenta que el nom és d'origen mallorquí, perquè en temps de la reconquesta i el repoblament hi va haver suposadament un fort flux de repobladors que provenien d'aquesta illa. Així doncs, és com degué desenvolupar-se fonèticament, anomenant-se de «Sa illa» a «Silla». Tot i això, no hi ha elements històrics suficients per a considerar versemblant aquesta versió.

Però a més dels orígens històrics del topònim, tampoc tenim molt clar el gentilici, és a dir, el nom que reben els naturals o veïns d'una localitat o d'un país determinat. En alguns reportatges periodístics del segle xix asseguren que: «a sus habitantes se les conoce como sillanos», una forma mantinguda també per Sarthou Carreres en la Gran enciclopedia de la Región Valenciana, encara que la manera més usual i acceptada d'anomenar-nos ha estat sillenses, totes dues en llengua castellana.

El problema esdevé en fer-ho en valencià, perquè com que mai s'havia normalitzat, a hores d'ara no queda gens clar. En el llenguatge col·loquial sempre hem dit vulgarment silleros i silleres, de la mateixa manera que per als pobles de la rodalia diguem beniparrelleros, alcasseros, picassenteros o almussaferos. També hem utilitzat el terme sillers en un intent de refinar el mot, però: quina de totes és la forma correcta?

Segons el Servei de Normalització Lingüística de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, del tot coincident en la Gran enciclopèdia catalana, hem d'inclinar-nos per la següent forma: sillà/sillana per al singular, i sillans/sillanes per al plural.

Últimament, però, al llistat que ha publicat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el gentilici s'ha fixat en la forma siller, amplament reconeguda i utilitzada.

Història

Abans del segle xiii degué haver poblament al territori de l'actual municipi, ja que s'han trobat vestigis d'ocupació humana per tota l'àrea de l'Albufera. Però la primera vegada que apareix documentada Silla amb seguretat fou durant la conquesta jaumina del segle XIII, quan el 1233 dou donada pel rei a l'Orde Militar de Sant Joan de l'Hospital; poc després s'hi va establir una reduïda colònia de cristians, encara que hi hagué població islàmica almenys fins al 1528, sobretot dedicada a l'explotació dels recursos de l'Albufera. Des del 1243 la rectoria de Silla fou patronat de l’Orde de l'Hospital. El 1319 el lloc passà a l'Orde de Montesa, la qual retingué el senyoriu fins a la fi del règim feudal. L'any 1373 comptava amb una població de 97 focs. Durant l'Edat Moderna, cal assenyalar la lluita dels camperols sillencs per millorar llurs condicions de vida. En efecte, el 1633, els habitants de Silla s'enfrontaren infructuosament amb Francesc Llançol de Romaní, comanador de Montesa, per la negativa d'aquest a l'obertura d'un forn i a l'ampliació de cultius a costa de terres comunals de llenya i pastura. Però el poble no va aconseguir les susdites aspiracions. L'any 1704 només tenia 80 cases, és a dir, uns 320 habitants. L'església actual es començà a alçar l'any 1764. L'edifici manté obres del pintor valencià Vicent López i Portaña o dels seus deixebles. Segons el cens de Floridablanca, la població de Silla pujava almenys als 1602 habitants que s'hi van enregistrar. L'anarquisme s'hi implantà al primer terç del segle xx sobretot degut a la fragmentació de la propietat de la terra; llavors es va fundar la col·lectivitat agrària El Muntó. Segons Josep Sanchis Sivera, el 1922 tenia 5239 habitants. En la segona meitat del segle XX ha atret població pel seu desenvolupament industrial i per la proximitat de la ciutat de València.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 n'obtingueren: 12 el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV), 3 el Partit Popular (PP), 1 Compromís per Silla (Compromís) i 1 Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Silla
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Vicent Zaragozà Alberola	4.948	52,27%	12 (+7)
	Partit Popular		Ignacio Ventura Garcia	1.390	14,68%	3 (-2)
	Compromís per Silla		Raquel Sánchez Grande	592	6,25%	1 (-1)
	Esquerra Unida-Seguim Endavant	Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png	Valentí Mateos Mañas	517	5,46%	1 ()
	Altres candidatures			1.978	20,89%	0 ( -4)
	Vots en blanc			41	0,43%
Total vots vàlids i regidors				9.466	100 %	17
	Vots nuls			59	0,62%
Participació (vots vàlids més nuls)				9.525	67,15%**
Abstenció				4.659*	32,85%**
Total cens electoral				14.184*	100 %**
Alcalde: Vicent Zaragozá Alberola (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior, Junta Electoral de Zona de València, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Silla és Vicent Zaragozá Alberola de PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Alberto Vedreño Gastaldo Lluís Martínez i Benaches	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	19/04/1979 02/11/1979	n/d --
1983–1987	Lluís Martínez i Benaches	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Lluís Martínez i Benaches	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Francesc Baixauli i Mena	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Francesc Baixauli i Mena	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Teresa Badenes Martí	EUPV	03/07/1999	--
2003–2007	Josep L. Pitarch i Tortajada	BLOC	14/06/2003	--
2007–2011	Francesc Baixauli i Mena	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Serafín Simeón Peris	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Vicent Zaragozá Alberola	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Vicent Zaragozá Alberola	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Demografia

Té una població de 19.213 habitants el 2011.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2008	2011
4.421	4.973	6.243	6.732	6.639	7.117	7.768	10.090	16.145	16.525	15.614	17.546	18.597	18.985	19.213

Patrimoni

• La Torre musulmana de Silla és una edificació defensiva musulmana situada a Silla. És un bé d'interès cultural amb número de registre ministerial RI-51-0004662 de data 18 de juny de 1982.
• El Museu d'Història i Arqueologia de Silla.
• Església de la Mare de Déu dels Àngels.
• Antiga Casa de Correus.

Llocs d'interés natural

Port de Silla

• Port de Silla. Després del decret d'expulsió dels musulmans de l'horta de València, es va permetre a un grup d'aquests valencians seguir habitant a Silla. Uns seixanta homes havien de dominar l'art de la navegació. És a aquesta època quan naix el Raval. Esta documentada l'activitat pesquera a l'Albufera, amb unes 60 embarcacions al port de Silla, durant el segle XIII.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silla

• Ajuntament de Silla
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Portal web del Col·lectiu Local de Compromís per Silla.

Viccionari