Lawrenci: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Lawrenci
	103Lr
	nobeli ← lawrenci → rutherfordi
Aspecte
	Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Lawrenci, Lr, 103
Categoria d'elements	Actínids; (de vegades és considerat com un metall de transició)
Grup, període, bloc	n/d, 7, d
Pes atòmic estàndard	[262]
Configuració electrònica	[Rn] 7s2 5f14 7p1; 2, 8, 18, 32, 32, 8, 3;
Propietats físiques
Fase	Sòlid ((predit))
Punt de fusió	1.900 K, 1.627 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3
Energies d'ionització	1a: 443,8 kJ·mol−1
	2a: 1.428,0 kJ·mol−1
	3a: 2.219,1 kJ·mol−1
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal compacta (predit) ;
Nombre CAS	22537-19-5
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del lawrenci
	Només s'inclouen els isòtops amb semivida superior a 5 segons

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 00:43, 6 abr 2020

El lawrenci és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és el Lr i el seu nombre atòmic és 103. Fou sintetitzat per primera vegada el 1961 per un equip estatunidenc liderat per Albert Ghiorso a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

Història

Albert Ghiorso apunta "Lw" al seu lloc a la taula periòdica; codescobridors (d'esquerra a dreta) Robert Latimer, Dr. Torbjorn Sikkeland i Almon Larsh.

El lawrenci no és present a la natura i fou sintetitzat pels científics estatunidencs de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Albert Ghiorso, Torbjørn Sikkeland, Almon Larsh i Robert M. Latimer el 14 de febrer de 1961 al Berkeley Radiation Laboratory (ara nomenat Lawrence Berkeley National Laboratory). Bombardejaren a l'accelerador d'ions pesats HILAC (Heavy Ion Linear Accelerator) una barreja de 3 μg dels isòtops de més període de semidesintegració del californi (nombre atòmic Z = 98) amb isòtops de bor 10 i 11 (Z = 5) i obtingueren l'isòtop lawrenci 258. Anomenaren el nou element en record del físic estatunidenc Ernest O. Lawrence (1901-1958), que havia inventat el ciclotró i li assignaren el símbol Lw.^[2] La reacció fou:^[3]

{\ce {^252_98Cf + ^11_5B -> ^258_103Lr + 5 ^1_0n}}

El símbol inicialment fou Lw però el 1963 la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada el canvià per Lr per adaptar-lo a la normativa aprovada. Un equip de científics soviètics de l’Institut de Recerca Nuclear de Dubna produí el 1965 l'isòtop lawrenci 256 (26 segons de període de semidesintegració)^[4] segons la reacció:^[3]

{\ce {^243_95Am + ^18_8O -> ^256_103Lr + 5 ^1_0n}}

Referències

↑ Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals» (en anglès). Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
↑ Orna, M.V.; Fontani, M. «Discovery of the Actinide and Transactinide Elements». A: William J. Evans, Timothy P. Hanusa. The heaviest metals : science and technology of the actinides and beyond (en anglès). First edition. Chichester, West Sussex: John Wiley & Sons, 2019, p. 16. ISBN 978-1-119-30412-8.
↑ ^3,0 ^3,1 Kragh, Helge, 1944-. From transuranic to superheavy elements : a story of dispute and creation. ISBN 978-3-319-75813-8.
↑ Emsley, John.. Nature's building blocks : everything you need to know about the elements. New ed., [completely rev. and updated]. Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-960563-7.

Enllaços externs

Los Alamos National Laboratory's - Lawrenci (anglès)
webelements.com - Lawrenci (anglès)
environmentalchemistry.com - Lawrenci (anglès)

Viccionari

[hcp-1] Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals» (en anglès). Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.

[:2-2] Orna, M.V.; Fontani, M. «Discovery of the Actinide and Transactinide Elements». A: William J. Evans, Timothy P. Hanusa. The heaviest metals : science and technology of the actinides and beyond (en anglès). First edition. Chichester, West Sussex: John Wiley & Sons, 2019, p. 16. ISBN 978-1-119-30412-8.

[:0-3] 3,0 ^3,1 Kragh, Helge, 1944-. From transuranic to superheavy elements : a story of dispute and creation. ISBN 978-3-319-75813-8.

[4] Emsley, John.. Nature's building blocks : everything you need to know about the elements. New ed., [completely rev. and updated]. Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-960563-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 == Història ==
+[[Fitxer:96904536.thumb3.jpeg|esquerra|miniatura|Albert Ghiorso apunta "Lw" al seu lloc a la taula periòdica; codescobridors (d'esquerra a dreta) Robert Latimer, Dr. Torbjorn Sikkeland i Almon Larsh.]]
 El lawrenci no és present a la natura i fou sintetitzat pels científics estatunidencs de la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]] [[Albert Ghiorso]], Torbjørn Sikkeland, Almon Larsh i Robert M. Latimer el [[14 de febrer]] de [[1961]] al Berkeley Radiation Laboratory (ara nomenat Lawrence Berkeley National Laboratory). Bombardejaren a l'accelerador d'ions pesats HILAC (Heavy Ion Linear Accelerator) una barreja de 3 μg dels isòtops de més [[període de semidesintegració]] del [[californi]] (nombre atòmic Z = 98) amb isòtops de [[bor]] 10 i 11 (Z = 5) i obtingueren l'isòtop lawrenci 258. Anomenaren el nou element en record del físic estatunidenc [[Ernest Lawrence|Ernest O. Lawrence]] (1901-1958), que havia inventat el [[ciclotró]] i li assignaren el símbol Lw.<ref name=":2">{{Ref-llibre|edició=First edition|títol=The heaviest metals : science and technology of the actinides and beyond|url=https://www.worldcat.org/oclc/1065760723|lloc=Chichester, West Sussex|isbn=978-1-119-30412-8|cognom=Orna|nom=M.V.|llengua=en|data=2019|editorial=John Wiley & Sons|pàgines=16|editor=William J. Evans, Timothy P. Hanusa|capítol=Discovery of the Actinide and Transactinide Elements|cognom2=Fontani|nom2=M.}}</ref> La reacció fou:<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=From transuranic to superheavy elements : a story of dispute and creation|url=https://www.worldcat.org/oclc/1023426787|lloc=Cham, Switzerland|isbn=978-3-319-75813-8|cognom=Kragh, Helge, 1944-}}</ref>

Registres d'autoritat	GND (1)
Bases d'informació	GEC (1)