Jofre Bardagí Grima: diferència entre les revisions
Etiqueta: editor de codi 2017 |
→Discografia en solitari: import segon disc de Música en blanc i negre Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
El disc compta amb la col·laboració d'antics membres de Glaucs (Alexandre Rexach, Lluís Alsina, Àngel Valentí, Miquel Sospedra i José Luís Vadillo), Jimmy Piñol i Jesús Rovira (del grup [[Lax'n'Busto]]), Àxel Pi, Jesús Senra i Marc Ros (del grup [[Sidonie]]) Joaquim Xicoira, Jeroni Castellà, [[Miquel Abras]], Dani Ferrer (actualment membre del grup [[Love of Lesbian]]), etc.<ref>{{Ref-web|títol=Jofre Bardagí - Jo faig cançons {{!}} Enderrock.cat|url=http://www.enderrock.cat/disc/2331/faig/cancons|consulta=2020-03-02|llengua=ca|cognom=Enderrock.cat}}</ref> Fou guardonat amb el Premi [[Enderrock]] a la millor cançó i la millor lletra (pel tema "Jo faig cançons") i el Premi al Millor Disc Català de l'Any, atorgat per Ràdio 4.<ref>{{Ref-web|títol=decibel.cat : Notícia: 'Jo faig cançons' de Jofre Bardagí, premi 'Disc Català de l'Any de Ràdio 4'|url=https://www.decibel.cat/noticies/noticies.php?accio=noticia&id=961|consulta=2020-03-02}}</ref> |
El disc compta amb la col·laboració d'antics membres de Glaucs (Alexandre Rexach, Lluís Alsina, Àngel Valentí, Miquel Sospedra i José Luís Vadillo), Jimmy Piñol i Jesús Rovira (del grup [[Lax'n'Busto]]), Àxel Pi, Jesús Senra i Marc Ros (del grup [[Sidonie]]) Joaquim Xicoira, Jeroni Castellà, [[Miquel Abras]], Dani Ferrer (actualment membre del grup [[Love of Lesbian]]), etc.<ref>{{Ref-web|títol=Jofre Bardagí - Jo faig cançons {{!}} Enderrock.cat|url=http://www.enderrock.cat/disc/2331/faig/cancons|consulta=2020-03-02|llengua=ca|cognom=Enderrock.cat}}</ref> Fou guardonat amb el Premi [[Enderrock]] a la millor cançó i la millor lletra (pel tema "Jo faig cançons") i el Premi al Millor Disc Català de l'Any, atorgat per Ràdio 4.<ref>{{Ref-web|títol=decibel.cat : Notícia: 'Jo faig cançons' de Jofre Bardagí, premi 'Disc Català de l'Any de Ràdio 4'|url=https://www.decibel.cat/noticies/noticies.php?accio=noticia&id=961|consulta=2020-03-02}}</ref> |
||
;''Música en blanc i negre'' (2010) |
|||
''Música en Blanc i Negre'' és el segon disc en solitari de Jofre Bardagí. Fou publicat el dia 6 de maig de 2010 per part de la discogràfica [[Música Global]]. Es tracta d'un treball molt personal, que poc té a veure amb l'obra anterior de Bardagí. D'acord amb la nota de premsa promocional del disc, aquest és un treball que sorprèn, allunyant-se totalment de complexes o limitacions comercials. Els textos de les cançons, directes i colpidors, i els arranjaments musicals, acurats fins l’últim detall, fan de “Música en blanc i negre” un disc especial, gens convencional, impossible de gaudir del tot amb una sola escolta.<ref>{{Ref-web|títol=La "música en blanc i negre" de Jofre Bardagí|url=https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/la-musica-en-blanc-i-negre-de-jofre-bardagi/video/2866610/|consulta=2020-04-02|llengua=ca|cognom=TV3}}</ref> |
|||
''Música en Blanc i Negre'' fou produït per Jofre Bardagí i Dani Ferrer ([[Love of Lesbian]], Mi Capitán, [[Marc Parrot]]...) i compta amb la col·laboració de músics com DJ Gato, Xavi Molero ([[Inspira]], [[Egon Soda]], [[Iván Ferreiro]]...), Àngel Valentí (Glaucs, Nut, Kabul Babà...), Alexandre Rexach (Glaucs, Nut, [[Miquel Abras]]...), Miquel Sospedra ([[Sanjosex]], [[Mazoni]], [[Xarim Aresté]]...) i Josep Mª Baldomà ([[Sidonie]], Love of Lesbian, [[Luz Casal]]...) entre d’altres. El disc fou enregistrat als estudis Àtic, Grabaciones Silvestres i Estudios Karamelo per Dani Ferrer; la Casa Murada per Jesús Rovira, i Melodías Bailables per Jofre Bardagí. Fou mesclat per Jordi C. Corch a Infusiones Musicales i masteritzat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres.<ref>{{Ref-web|títol=Jofre Bardagí - Música En Blanc I Negre|url=https://www.discogs.com/Jofre-Bardag%C3%AD-M%C3%BAsica-En-Blanc-I-Negre/release/3179690|consulta=2020-04-02|llengua=en}}</ref> |
|||
El disc inclou 13 composicions originals de Jofre Bardagí, d'entre les que en destaquen els singles “Fas tan mala cara” i “Maleït Houdini”, així com la bonus track “Direm que som molt especials”, que és una adaptació al català de la cançó “''Algo especial''” del grup Nut, del qual Bardagí en formava part, i que fou publicada originalment al disc “''14 melodías bailables y una que no''” de l'any 2004.{{CC}} |
|||
* [[2019]]: ''Hamburg'' |
* [[2019]]: ''Hamburg'' |
||
Revisió del 08:20, 6 abr 2020
 Jofre Bardagí el 2016  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1978 (45 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
| Família | |
| Pare | Josep Maria Bardagí i Freixas |
Premis
| |
| Lloc web | jofrebardagi.net |
       | |
Jofre Bardagí és un músic català fill de Josep Maria Bardagí i Freixas "mestre Bardagí".
Va començar la seva carrera artística formant part de Glaucs l'any 1994, grup que va editar un total de cinc discs (tres d'estudi i dos en directe) durant els deu anys que gairebé va durar la formació. Després de la dissolució de Glaucs, ha seguit vinculat al món de la música. L'any 2004 va formar Nut amb ex-membres del grup, que de moment ha editat un sol disc 14 melodies bailables i una que no. El 2014 es va materialitzar el retorn de Glaucs amb el disc Hem conegut la nit.[1]
Bardagí també ha treballat al costat de Beth, Josep Thió (Sopa de Cabra), Joaquín Sabina o Serrat. També va compondre l'himne dels Special Olympics l'any 2003, i la cançó "Jugarem a estimar-nos" que va representar Andorra, i va dur el català per primer cop a Eurovisió. Ha treballat per a teatre en diferents cançons al Tricicle, i va compondre i produir el tema "Aquelles nits de Nadal", cançó col·lectiva que ha servit per promocionar el disc Altres cançons de Nadal 3. És també l'autor del tema principal de la sèrie Porca misèria' de TV3,[2][3] i el 2006 va ocupar-se de la direcció musical de la banda de la la Marató.[4]
En una entrevista a La Vanguardia de 2007 va dir que li feia "por i fàstic" veure banderes independentistes als seus concerts,[5] la qual cosa va generar malestar en una part dels seus seguidors, de manera que al cap de pocs dies va haver de matisar les seves paraules i demanar disculpes a qui s'hagués sentit ofès.[6] Tanmateix, després va manifestar que votaria a favor de la independència en la consulta sobre la independència de Catalunya de 2014.[7]
Després de 12 anys de carrera dins el món de la música, Jofre Bardagí es va decidir a escriure i editar el seu primer disc en solitari. Tot i que l'àlbum fou enregistrat majoritàriament a casa del mateix Jofre a Begur, algunes de les pistes es van gravar a diferents estudis entre Barcelona, Tiana, El Vendrell, i Buenos Aires, on es van enregistrar la majoria de les veus. El disc també incloïa un DVD amb un videoclip, un documental de quaranta minuts sobre l'artista, i un concert acústic enregistrat a Manresa, on a part de tocar cançons d'aquest nou disc, repassava temes seus fets per a altres artistes i versions de grups com Radiohead o Juliana Hatfield (dues de les seves màximes influències).
Fou guardonat amb el Premi Enderrock a la millor cançó i la millor lletra i el Premi al Millor Disc Català de l'Any, atorgat per Ràdio 4.[8]
El 2010, després de presentar la seva cançó “Porto el Barça dins el meu cor”, interpretada per un grup de cantants d'aquest país, publicà el seu segon disc en solitari, anomenat “Música en blanc i negre”. El disc estava format per 12 cançons amb el seu segell personal però amb una sonoritat completament diferent.
El seu directe és un recull dels temes d'aquest darrer llarga durada, juntament amb les melodies representatives de la seva carrera musical i amb versions de cançons del pop que l'han marcat d'una manera especial. El 2012 va participar en una festa de retrobament de Glaucs i el 2014 van treure un nou disc.[7]
Discografia en solitari
- Jo faig cançons (2006)
Jo faig cançons és el primer disc d'estudi en solitari de Jofre Bardagí, al marge dels grups Glaucs i Nut.[9] El disc, autoproduït pel mateix Bardagí, fou enregistrat durant l'any 2006 principalment a la seva residència de Begur (això és, a l'Estudi Melodías Bailables), tot i que parts del disc també es van gravar en estudis diversos de Barcelona (Blind Records), Tiana (Jerosound), El Vendrell (Estudis Tívoli) i Buenos Aires (El Martillo Studios), on s'hi van enregistrar la majoria de les veus.[10] El disc també incloïa un DVD amb un videoclip (corresponent a la cançó "Cors"), un documental de quaranta minuts sobre l'artista, i un concert acústic enregistrat a Manresa, on a part de tocar cançons d'aquest nou disc, repassava temes seus fets per a altres artistes i versions de grups com Radiohead o Juliana Hatfield.
El disc compta amb la col·laboració d'antics membres de Glaucs (Alexandre Rexach, Lluís Alsina, Àngel Valentí, Miquel Sospedra i José Luís Vadillo), Jimmy Piñol i Jesús Rovira (del grup Lax'n'Busto), Àxel Pi, Jesús Senra i Marc Ros (del grup Sidonie) Joaquim Xicoira, Jeroni Castellà, Miquel Abras, Dani Ferrer (actualment membre del grup Love of Lesbian), etc.[11] Fou guardonat amb el Premi Enderrock a la millor cançó i la millor lletra (pel tema "Jo faig cançons") i el Premi al Millor Disc Català de l'Any, atorgat per Ràdio 4.[12]
- Música en blanc i negre (2010)
Música en Blanc i Negre és el segon disc en solitari de Jofre Bardagí. Fou publicat el dia 6 de maig de 2010 per part de la discogràfica Música Global. Es tracta d'un treball molt personal, que poc té a veure amb l'obra anterior de Bardagí. D'acord amb la nota de premsa promocional del disc, aquest és un treball que sorprèn, allunyant-se totalment de complexes o limitacions comercials. Els textos de les cançons, directes i colpidors, i els arranjaments musicals, acurats fins l’últim detall, fan de “Música en blanc i negre” un disc especial, gens convencional, impossible de gaudir del tot amb una sola escolta.[13]
Música en Blanc i Negre fou produït per Jofre Bardagí i Dani Ferrer (Love of Lesbian, Mi Capitán, Marc Parrot...) i compta amb la col·laboració de músics com DJ Gato, Xavi Molero (Inspira, Egon Soda, Iván Ferreiro...), Àngel Valentí (Glaucs, Nut, Kabul Babà...), Alexandre Rexach (Glaucs, Nut, Miquel Abras...), Miquel Sospedra (Sanjosex, Mazoni, Xarim Aresté...) i Josep Mª Baldomà (Sidonie, Love of Lesbian, Luz Casal...) entre d’altres. El disc fou enregistrat als estudis Àtic, Grabaciones Silvestres i Estudios Karamelo per Dani Ferrer; la Casa Murada per Jesús Rovira, i Melodías Bailables per Jofre Bardagí. Fou mesclat per Jordi C. Corch a Infusiones Musicales i masteritzat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres.[14]
El disc inclou 13 composicions originals de Jofre Bardagí, d'entre les que en destaquen els singles “Fas tan mala cara” i “Maleït Houdini”, així com la bonus track “Direm que som molt especials”, que és una adaptació al català de la cançó “Algo especial” del grup Nut, del qual Bardagí en formava part, i que fou publicada originalment al disc “14 melodías bailables y una que no” de l'any 2004.
- 2019: Hamburg
Referències
- ↑ Menéndez, Manu «Glaucs. Després de la nit més llarga». Enderrock, 224, juny 2014, p. 22.
- ↑ Albert Pla Nualart La cançó de ‘Porca Misèria’ a El Punt Avui, 24 d'agost de 2009
- ↑ Porca Misèria ja te Disc a enderrock.cat
- ↑ "La Marató" de TV3 contra el dolor ha recaudado ya más de 3,6 millones de euros, La Vanguardia, 17 de desembre de 2006
- ↑ "Em fa por, fins i tot fàstic, veure banderes independentistes als meus concerts", La Vanguardia, 7 de desembre de 2007
- ↑ Jofre Bardagí demana disculpes per les paraules que va emprar a l'entrevista de La Vanguardia, 8 de desembre de 2007
- ↑ 7,0 7,1 Jofre Bardagí: «Votaré sí i sí»
- ↑ Jofre Bardagí a capital-radio.net
- ↑ 324cat. «Jofre Bardagí enregistra el seu primer disc en solitari, 'Jo faig cançons'», 21-12-2006. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Jofre Bardagí», 11-01-2019. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Enderrock.cat. «Jofre Bardagí - Jo faig cançons | Enderrock.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «decibel.cat : Notícia: 'Jo faig cançons' de Jofre Bardagí, premi 'Disc Català de l'Any de Ràdio 4'». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ TV3. «La "música en blanc i negre" de Jofre Bardagí». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Jofre Bardagí - Música En Blanc I Negre» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2020].
Enllaços externs
- Jofre Bardagí Grima - Lloc web oficial
- Jofre Bardagí a viasona.cat