Tabularium: diferència entre les revisions
He tret la darrera frase "Durant l'imperi la seva importància va decaure per la construcció dels arxius imperials" perquè no té sentit donat que els arxius imperials també es deien tabularia. Seria com dir que els tabularia van decaure perque es van construir tabularia. |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula edifici}} |
|||
{{Edifici}} |
|||
A la [[Antiga Roma|Roma antiga]], un '''''tabularium''''' (pl. ''tabularia'') era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades. Entre el personal que hi treballava, trobem els ''[[Tabularius|tabularii]]'' i els seus adjunts: ''[[Adiutor tabulariorum|audiutores tabulariorum]]'', ''[[Custos tabulariorum|custodes tabulariorum]]'', etc.<ref>{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain|url=https://books.google.fr/books/about/Esclaves_et_affranchis_imp%C3%A9riaux_en_Afr.html?id=hyNEuwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée|data=2017|isbn=978-9938-924-92-3|llengua=fr|nom=Mohammed|cognom=Abid|edició=|lloc=|pàgines=35}}</ref> |
A la [[Antiga Roma|Roma antiga]], un '''''tabularium''''' (pl. ''tabularia'') era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades. Entre el personal que hi treballava, trobem els ''[[Tabularius|tabularii]]'' i els seus adjunts: ''[[Adiutor tabulariorum|audiutores tabulariorum]]'', ''[[Custos tabulariorum|custodes tabulariorum]]'', etc.<ref>{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain|url=https://books.google.fr/books/about/Esclaves_et_affranchis_imp%C3%A9riaux_en_Afr.html?id=hyNEuwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée|data=2017|isbn=978-9938-924-92-3|llengua=fr|nom=Mohammed|cognom=Abid|edició=|lloc=|pàgines=35}}</ref> |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
|||
<references /> |
|||
[[Categoria:Antiga Roma]] |
[[Categoria:Antiga Roma]] |
||
[[Categoria:Administració]] |
[[Categoria:Administració]] |
||
Revisió del 14:19, 7 abr 2020
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Arxiu  | ||
| Part de | administració pública | ||
| Ús | magatzem, custòdia documental i visualització de dades | ||
| Format per | Acta ordinis (en)  | ||
A la Roma antiga, un tabularium (pl. tabularia) era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades. Entre el personal que hi treballava, trobem els tabularii i els seus adjunts: audiutores tabulariorum, custodes tabulariorum, etc.[1]
El tabularium més important que es conserva és el tabulàrium de Roma, però n'hi va haver molts d'altres, alguns a la mateixa Roma. També n'hi havia de provincials -en estreta relació amb l'administració de la propietat imperial-, com els de Cartago o el de Tarraco[2], o bé de municipals, anomenats tabularia ciuitatis[3].
Mecànica de funcionament
La informació que prèviament arribava escrita en taules de fusta (tabulae), es numeraven i s'ajuntaven per formar codex, reculls de textos legals que es classificaven cronològicament i dels quals es feia una còpia en papir certificada per set testimonis i se'ls arxivava amb un llom de fusta per facilitar la seva manipulació. Els documents es podien consultar però no emportar, llevat d'alguns casos si ho autoritzava la persona responsable[4].
Referències
- ↑ Abid, Mohammed. Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain (en francès). Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée, 2017, p. 35. ISBN 978-9938-924-92-3.
- ↑ Boulvert, Gerard. Esclaves et affranchis imperiaux sous le haut-empire romain: role politique et administratif. (en french), 1970, p. 426.
- ↑ Berger, Adolf. Encyclopedic dictionary of Roman law (en english). Philadelphia: American Philosophical Society, 1953, p. 729.
- ↑ C. Daremberg, E. Saglio. "Dictionnaire des antiquités grecques et romaines", 1877, p. 14.