Intellivision: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Cronologia: Intellivoice
mot creuat
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula equipament informàtic}}
{{Infotaula equipament informàtic}}
'''Intellivision''' és una video[[consola de joc]] de segona generació, produïda el 1979 per [[Mattel]] i comercialitzada mundialment entre 1980 i 1990. La Intellivision competí amb la [[Magnavox Odyssey]] 2 i, sobretot, l'[[Atari 2600|Atari VCS]], que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com [[Barbie]] o [[He-Man]].<ref name="stanford">{{ref-web |url=https://web.stanford.edu/group/htgg/sts145papers/jtam_2002_1.pdf |consulta=10 març 2020 |títol=''Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games'' |obra=Stanford University |autor=Jeffrey Tam |llengua=anglés}}</ref>
'''Intellivision''' és una video[[consola de joc]] de segona generació, produïda el 1979 per [[Mattel]] i comercialitzada mundialment entre 1980 i 1990. La Intellivision ([[mot creuat]] d{{'}}''intelligent television'') competí amb la [[Magnavox Odyssey]] 2 i, sobretot, l'[[Atari 2600|Atari VCS]], que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com [[Barbie]] o [[He-Man]].<ref name="stanford">{{ref-web |url=https://web.stanford.edu/group/htgg/sts145papers/jtam_2002_1.pdf |consulta=10 març 2020 |títol=''Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games'' |obra=Stanford University |autor=Jeffrey Tam |llengua=anglés}}</ref>


Mattell llicencià la fabricació de la consola a altres productors, que la comercialitzaren amb marques com [[Radio Shack|TandyVision]] o [[GTE-Sylvania]] Intellivision; com tots els seus competidors, la Intellivision patí la [[crisi dels videojocs de 1983]] i Mattel acabà venent-ne tots els drets a [[INTV Corp]], que encara continuà produint jocs fins a 1991.<ref name="gamester">{{ref-web |url=http://gamester81.com/history-of-consoles-mattel-intellivision-1980/ |consulta=16 març 2020 |títol=''History of Consoles: Mattel Intellivision (1980)'' |obra=Gamester81 |autor=John Lester |data=3 agost 2012 |llengua=anglés}}</ref>
Mattell llicencià la fabricació de la consola a altres productors, que la comercialitzaren amb marques com [[Radio Shack|TandyVision]] o [[GTE-Sylvania]] Intellivision; com tots els seus competidors, la Intellivision patí la [[crisi dels videojocs de 1983]] i Mattel acabà venent-ne tots els drets a [[INTV Corp]], que encara continuà produint jocs fins a 1991.<ref name="gamester">{{ref-web |url=http://gamester81.com/history-of-consoles-mattel-intellivision-1980/ |consulta=16 març 2020 |títol=''History of Consoles: Mattel Intellivision (1980)'' |obra=Gamester81 |autor=John Lester |data=3 agost 2012 |llengua=anglés}}</ref>

Revisió del 00:30, 8 abr 2020

Infotaula equipament informàticIntellivision
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
FabricantMattel Modifica el valor a Wikidata
Llançament
1979




1983
Modifica el valor a Wikidata
Unitats venudes3.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Preu49,8 ¥
199 £
299 $
399 $
499 DM
2.000 FF Modifica el valor a Wikidata
Característiques
CPUGeneral Instrument CP1600 (en) Tradueix a 894,886 kHz Modifica el valor a Wikidata
GPUStandard Television Interface Chip (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SoAY-3-8910 Modifica el valor a Wikidata
HyperScan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Intellivision és una videoconsola de joc de segona generació, produïda el 1979 per Mattel i comercialitzada mundialment entre 1980 i 1990. La Intellivision (mot creuat d'intelligent television) competí amb la Magnavox Odyssey 2 i, sobretot, l'Atari VCS, que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com Barbie o He-Man.[1]

Mattell llicencià la fabricació de la consola a altres productors, que la comercialitzaren amb marques com TandyVision o GTE-Sylvania Intellivision; com tots els seus competidors, la Intellivision patí la crisi dels videojocs de 1983 i Mattel acabà venent-ne tots els drets a INTV Corp, que encara continuà produint jocs fins a 1991.[2]

Cronologia

En vore l'èxit de l'Atari, Mattel decidí crear la seua pròpia consola, però no tenien divisió electrònica pròpia, per la qual cosa treballaren amb l'empresa APh Technological Consulting de Pasadena (Califòrnia) per a fer una sèrie de maquinetes LCD i, en acabant, mamprendre el projecte d'una consola casolana.[1]

A les acaballes de l'any 1979, Mattel comercialitzà una quantitat limitada de consoles a Fresno (ciutat de Califòrnia) amb només quatre jocs disponibles, abans de llançar-la a escala nacional en 1980 a un preu de 299 dòlars amb el joc Las Vegas Poker & Blackjack.[2] un any després, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, Mattel Electronics, ja que fins llavors tenia subcontractada APh; el 1982, altres companyies com Activision o Imagic començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.[3] Fins i tot Coleco i Atari, competidores directes, produïren jocs per a Intellivision.[2]

Perifèrics

Mattel tenia previst oferir un teclat, el Keyboard Component, que a més inclouria cassetera, connexió d'impressora i 64K de RAM, però per defectes de fabricació hagueren d'ajornar la comercialització fins que la Comissió Federal de Comerç decidí multar-los amb deu mil dòlars per cada dia que no eixira a la venda, fins que el projecte va ser abandonat definitivament, amb les pèrdues consegüents.[2] El 1982 eixí l'Intellivoice, un suplement que afegia veus digitalitzades a alguns jocs, ja que la capacitat habitual dels cartutxs (entre 4 i 8 kilobytes) no era suficient per a incloure'n; només hi hagueren quatre jocs compatibles amb este perifèric: Space Spartans, Bomb Squad, B-17 Bomber, i Tron: Solar Sailer (del qual se'n vengueren noranta mil unitats).[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 Jeffrey Tam. «Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games» (en anglés). Stanford University. [Consulta: 10 març 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 John Lester. «History of Consoles: Mattel Intellivision (1980)» (en anglés). Gamester81, 03-08-2012. [Consulta: 16 març 2020].
  3. Grecia Calderón. «Intellivision» (en castellà). Euston. [Consulta: 5 març 2020].