L'Eliana

L'Eliana

l'Eliana (ca)
Escut d'armes
Localització
39° 33′ 58″ N, 0° 31′ 41″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Comarca	el Camp de Túria
Capital	La Eliana (en)
Població humana
Població	19.054 (2023) (2.172,63 hab./km²)
Gentilici	elianera, elianer
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	8,77 km²
Altitud	93 m
Limita amb	Paterna Riba-roja de Túria la Pobla de Vallbona Sant Antoni de Benaixeve
Partit judicial	Llíria
Dades històriques
Creació	1238
Patrocini	Mare de Déu del Carme
Dia de mercat	Dimecres
Festa patronal	primer cap de setmana de juliol fins al 17 de juliol
Organització política
• Alcalde	Salvador Torrent i Català (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46183
Codi INE	46116
Codi ARGOS de municipis	46116
Altres
Agermanament amb	Miranda San Mauro Torinese
Lloc web	leliana.es

L'Eliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest).

Geografia

Municipi situat al marge esquerre del riu Túria. L'únic nucli de població és la vila de l'Eliana, que se situa al nord del riu, en una petita depressió envoltat per tossals que avui en dia són coberts per urbanitzacions. El terreny és gairebé pla, amb suaus ondulacions i altituds que no sobrepassen els 200 metres. Després del Túria, el barranc de Mandor és la principal via fluvial, si bé compta amb un cabal menor que és subterrani o canalitzat fins a Mont-i-sol. Les séquies Nova i Granotera reguen part del terme. Gran part del terme ha passat d'ús agrícola a residencial, però encara es pot trobar alguns camps de regadiu al sud-oest del terme, mentre que a l'est hi ha l'única massa boscosa del municipi, la Vallesa.

Història

En 1594 comença una certa activitat pobladora quan els carmelites calçats de València instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Cherta amb la intenció d'establir-hi una casa de descans per als religiosos. Les terres estaven situades al voltant del Mas de la Taverneta o Corral Roig, que estava edificat en terme de la Pobla de Vallbona, a la vora del camí que anava de Benaguasil a Paterna. El mas es convertí en lloc de descans i parada dels traginers, i fou l'inici urbanístic de l'actual vila de l'Eliana. Va ser a partir del canvi de nom i de propietaris que començà a anomenar-se amb eixe nom, sinònim de carmelita (el Eliano Carmelo) i que no és més que un derivat d'Elies, una de les principals advocacions dels carmelites.

En 1607 la situació econòmica del convent de València era angoixant, situació que Fr. Juan Heredia atribuïa a l’adquisició de l’heretat. Però la situació va millorar i les terres varen incrementar la seua rendibilitat de manera que en 1679 podien alimentar 100 religiosos.

El cenobi carmelità de l’Eliana estava constituït en 1803 per una casa destinada a la comunitat religiosa –amb un grup de frares que hi residia de manera permanent al que s’afegien uns altres que hi eren temporalment per motius de salut- junt a la qual existia una capella dedicada a Sant Elies i Santa Anna. A més l’heretat incloïa un celler, aljub, graners, almàssera i corrals per al ramat. A més s’hi trobaven els habitatges del jornalers que treballaven directament per als carmelites, i els dels llauradors arrendataris de terres del convent. Quatre dècades després, Madoz descriví les dinou cases dels arrendataris com mal construïdes, de façanes iguals, de dos pisos i amb grans corrals.

Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) les terres foren adquirides per la marquesa de Casa Ramos i el seu marit Adolfo Yanguas, que va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de població.

El procés d’adquisició de les terres començà als 1850 i va durar fins als 1870. La família Casa Ramos va comprar algunes terres  directament a l’administració, afegint-ne més procedents d’altres compradors. D’aquesta manera van posseir les millors terres de l’antic convent, les quals varen explotar en règim de colonat. La propietat va passar als seus descendents, marquesos de Càceres.

En 1922, dintre d’un procés de liquidació de part dels béns de la família, es procedí a vendre les terres i el palau. Les parcel·les resultants tenien una superfície d’entre 30 i 140 fanecades d’horta.

La situació en el cas del secà era diferent, amb extensions més grans sobre les quals es desenvoluparien als anys 1960 les principals urbanitzacions del terme.

En 1936, durant la Segona República Espanyola, va fruir durant un any d'autogovern municipal, fins en el 1937 va ser reconeguda la independència fins al 1939, que serà anul·lada pel govern militar de Franco.

Un nou procés per a la segregació municipal de l’Eliana va encetar-se en 1953. Un grup de veïns va presentar un escrit davant l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona. Tot i que el document va ser admès a tràmit, durant els següents dos anys no es rebé cap resposta, la qual no més va arribar quan el subdirector general de la Guàrdia Civil, general de divisió Enrique Pastor Rodríguez, va interessar-se per l’evolució dels tràmits. L’1 de maig de 1955, el veïnat va reunir-se en assemblea a la Plaça Major, donant suport a la iniciativa de segregació.

La Direcció General d’Administració Local va redactar un informe en 1955 el qual donava com a raons en favor de la creació d’un municipi la seua població (1800 habitants a les hores), la distància de quatre quilòmetres fins a la Pobla i les dotacions de la població, amb parròquia, cementiri i escoles pròpies, així com la força de l’economia local per la presència d’una agricultura en expansió, indústries i turisme d’estiu.

El General Pastor va afegir una altra nota, sense data ni signatura, on es presentaven les queixes sobre la gestió que l’Ajuntament de la Pobla feia dels assumptes de l’Eliana. Així la situació lamentable de les escoles per falta de finançament, el mal estat del llavador, la deficiència de l’enllumenat públic i les clavegueres, la falta d’escorxador propi o el deficient estat dels camins. El document esmentava també la gran contribució econòmica elianera al pressupost de la Pobla.

El 8 de setembre de 1955, l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona va adoptar un acord favorable a la segregació de l’Eliana. En resposta, alguns veïns de la Pobla varen presentar un escrit oposant-se a l’acord municipal, i també va ser negativa la reacció del consell local de la Falange, a les hores únic partit legal. Però l’ajuntament poblà va rebutjar les al·legacions per acord plenari de 9 de novembre de 1955.

La tramitació de l’expedient de segregació es demoraria per més de dos anys, fonamentalment a la Diputació Provincial, on els oponents al nou municipi presentaren diversos recursos. De tota manera, el 21 de febrer de 1958 el Consell de Ministres va aprovar la segregació del poble de l’Eliana.

Als anys seixanta es va construir dins de l'obra del Sindicat Vertical el grup de vivendes del Carme.

El 18 de juliol de 1968 s'inaugurà el dipòsit d'aigua de Montealegre.

En 2015 les eleccions varen donar com a resultat set escons per al PSPV, sis per al PP, dos a Compromís per l'Eliana, i un per a cadascun de EUPV i Ciutadans. Va ser nomenat alcalde Salvador Torrent i Català (PSPV).

Article principal: Lista de resultats electorals municipals de l'Eliana

Demografia

La benignitat del clima i la proximitat a la ciutat de València han afavorit l'establiment de segones residències a l'Eliana, ha creat gran nombre d'urbanitzacions i ha disparat la població des de finals del segle XX.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2012	2017	2018
7.805	8.626	10.387	11.526	12.067	13.087	14.040	15.026	15.666	16.349	17.292	17.760	18.050

Urbanitzacions

A més del nucli urbà, la població es repartix entre les diverses urbanitzacions que l'envolten i que arriben fins a les portes de la vila i els límits del municipi. Per tant, la pràctica totalitat del terme té un caràcter urbà. Són:

• Mont-i-sol o Montsol, habitualment esmentat en la seua forma castellana Montesol. Se situa a l'est del poble i és vertebrada per l'avinguda de les Delícies. És una de les urbanitzacions més grans pel que fa a població.
• Mont Pilar, habitualment esmentat com a Montepilar, nom castellà. Se situa al sud del poble.
• Camp de Túria. Se situa a l'oest del poble.
• Montalegre, habitualment esmentat com a Montealegre, nom castellà. Se situa al sud-oest del nucli urbà.
• El Carme, també conegut com a Colònia del Carme, situat a l'est del poble.
• Hendaia, situada al nord-est.
• Les Taules, situada al nord-est.
• Entrepins, situat a l'extrem oriental del terme i fitant amb el bosc de la Vallesa.
• La Masia de Cassany, situada entre Mont-i-sol i Entrepins.
• Bonavista, habitualment esmentat com a Buenavista, nom castellà. Se situa al nord-est del nucli urbà.
• L'Almassereta. Se situa al nord del nucli urbà.
• El Gallipont. Partida rural i urbanització al sud-oest del poble.
• El Llac, situat al sud, i habitualment esmentat com a El Lago (en castellà).
• El Paradís, situat al nord-oest, i habitualment esmentat com a El Paraiso (en castellà).
• La Torre del Virrei, situada al sud-oest i al costat del palau homònim.
• El Pla de la Paella, a l'extrem oriental del terme.
• La Vall, habitualment esmentat com a El Valle (en castellà).
• L'Escorial, a l'extrem nord-oriental del terme.
• Els Ametllers, habitualment esmentat com a Los Almendros (en castellà).

Economia

El mateix fenomen que ha transformat la superfície i la demografia locals ha canviat l'economia local; l'Eliana actualment viu gairebé exclusivament del sector serveis: constructores, immobiliàries, grans superfícies comercials (el Centre Comercial El Osito, situat al límit occidental del terme, es compartix amb la Pobla de Vallbona), etc.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

L'Eliana está governada per una corporació local formada per regidors elegits cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats a l'Eliana majors de 18 anys i nacionals d'Espanya i dels altres països membres de la Unió Europea. Segons el que disposa la Llei del règim electoral general, que establix el nombre de regidors elegibles en funció de la població del municipi, la Corporació Municipal de l'Eliana està formada per 17 regidors. El Ple de l'ajuntament actual està format per 17 regidors: 9 de Partit Socialista del País Valencià, 6 del Partit Popular, 1 de Ciutadans, i 1 de Compromís per l'Eliana: Compromís Municipal.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - l'Eliana
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià		Salvador Torrent Catalá	3.886	43,10%	9 (+2)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		María José Marco Sanchis	2.987	33,13%	6 ()
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Salvador Martínez Medina	687	7,60%	1 ()
	Compromís per l'Eliana		Isabel Montaner Borja	573	6,36%	1 (-1)
	Esquerra Unida: Seguim Endavant		María Lorena Barroso Gimeno	422	4,68%	0 (-1)
	Grupo Cívico l'Eliana		Esmeralda Arroyo Cano	253	2,81%	0
	Els Verds		Pura Peris García	165	1,83%	0
	SOMVAL		Sergio Monleón Pradas	22	0,50%	0
	Vots en blanc			67	0,74%
Total vots vàlids i regidors				9.083	100 %	17
	Vots nuls			32	0,35%
Participació (vots vàlids més nuls)				9.115	65,99%**
Abstenció				4.697*	34,01%**
Total cens electoral				13.812*	100 %**
Alcalde: Salvador Torrent Catalá (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 9 de PSPV)
Fonts: La Vanguardia. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

El primer alcalde que tingué l’Eliana després de la seua declaració com a municipi independent prengué possessió del càrrec el 23 de febrer de 1959, a un acte multitudinari que tingué lloc a la plaça Major del nou municipi. Fou nomenat pel Governador Civil de la província de València, Jesús Posada Cacho, amb la intenció de regir els interessos municipals fins que es constituïra l'Ajuntament per via ordinària.

Amb anterioritat el poble havia lluitat per la seua independència. De fet, el 19 de juliol de 1937 es dugué a terme la sessió inaugural del Consell Municipal de l'Eliana, en la qual Ricardo Llopis Quinto va ser nomenat alcalde de l'Eliana. L'autonomia com a municipi no va durar molt de temps, ja que a l’agost del 1939 el Ministeri de Governació va anul·lar la segregació del 37 emparant-se en el fet que no era vàlida per haver-se adoptat en període "vermell". En conseqüència, va passar a ser nomenat alcalde pedani Vicent Coll Badia.

Amb l’arribada de la democràcia, el primer alcalde democràtic del municipi fou Luis Escrivà Coll, que estigué al càrrec fins 1983.

Entre les preocupacions més importants del nou alcalde estaven l’aigua, l’enllumenat i el fem.

Des de 2015 l'alcalde de l'Eliana és Salvador Torrent Catalá (PSPV).

Alcaldes anteriors a 1979

Anys mandat	Nom de l'Alcalde
1924-1926	Ricardo Llopis Quinto (Alcalde Pedani)
1929	Luis Blat Murgui (Alcalde Pedani)
1937-abril 1939	Ricardo Llopis Quinto (Izquierda Republicana)
abril - agost 1939	Vicente Coll Badía
	José Martí Alegre (Alcalde Pedani)
	Máximo Coll Hernández (Alcalde Pedani)
1955	Secundino Blat Murgui (Alcalde Pedani)
(1 mes)	José Mª Coll Belda (Alcalde Pedani)
1958-1979	Enrique Daries Coll

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Dates mandat	Nom de l'alcalde/ssa	Causa finalització
23 febrer 1959 -19 abril 1979	Enric Daries i Coll
19 abril 1979 -23 maig 1983	Lluís Escrivà i Coll
23 maig 1983 -23 desembre 1997	Vicent Tarrazona i Hervás	per dimissió
23 desembre 1997 -13 gener 2015	José María Àngel Batalla
13 gener 2015 -	Salvador Torrent i Català

Cultura

Equipaments culturals

• Biblioteca Pública Municipal de l'Eliana és de titularitat municipal i va ser inaugurada l'any 1971 a la Casa de Cultura. Forma part de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana (XLPV) i la seua col·lecció bibliogràfica es pot consultar a l'OPAC Xarxa Electrònica Pública de la Comunitat Valenciana.
• Centre Sociocultural

Associacions culturals

• Centre d'Estudis Locals
• Jam poètica
• Associació Cultural Coetera "Penya del Coet Bufat"

Monuments

Monuments religiosos

• Església de la Mare de Déu del Carme, construïda en estil neogòtic a partir de 1880, i finalitzada i consagrada en 1894.
• Antiga ermita de Sant Elies i Santa Anna, en l'actualitat no té funció religiosa.

Monuments civils

• Torre del Virrei o de Babá. Palauet del 1850, on va residir l'últim Virrei de Mèxic, el Virrei Calleja, i que en l'actualitat és seu d'un museu de joguines i origen de la urbanització Torre del Virrei. Va ser restaurat per l'Escola Taller de l'Eliana.
• Mas del Pilar o del Canonge. Masia de 1817, actualment totalment restaurada i convertida, és una zona verda i una residència de 3a edat. 39° 33′ 29.45″ N, 0° 32′ 13.87″ O
• Molí de la Lluna, data de voltant del 1818. L'escriptura de drets data de 1813.
• Masia de Casany
• Restes del palau de Casa Ramos
• Ximeneia de l'antiga fàbrica de la Concepció

Monuments militars

• Trinxeres de la guerra civil.

• 
  Església de la Mare de Déu del Carme
• 
  Ermita de Sant Elies
• 
  Torre del Virrei
• 
  Mas del Pilar
• 
  Molí de la Lluna
• 
  Fumeral de l'antiga fàbrica de la Concepció
• 
  Trinxeres a la Vallesa

Llocs d'interés

La Canyada de Mandor o Entrepins

Una de les urbanitzacions pertanyents a l'Eliana, coneguda com a Entrepins, compta amb accessos al confrontant bosc de la Canyada de Mandor, en realitat la part més occidental de la pinada anomenada la Vallesa, on confronta amb el barranc de Mandor. Representa el típic bosc mediterrani, gran zona verda on gaudir de la natura. Centenars de persones de l'Eliana i dels pobles veïns s'acosten al bosc freqüentment a realitzar diverses activitats esportives com ara fúting, bicicleta, motocròs, passejos a cavall, o simplement a passejar. Es tracta d'un paratge pel qual hi ha una gran conscienciació en la comarca, ja que representa un gran pulmó per a la ciutat de València. Darrerament, ha sigut inclòs en el Parc Natural del Túria.

El bosc compta amb un atractiu turístic i històric, ja que existix una llarga línia de trinxeres de la Guerra Civil espanyola que recorre gran part de la zona. Algunes no es troben en bon estat de conservació, però resulten interessants de visitar.

El barranc de Mandor

Barranc del Mandor.

Té un cabal bastant reduït i vertebra el terme de l'est a l'oest, passant el nucli urbà pel sud. Des de la dècada dels 70 està cobert fins al terme de Riba-roja de Túria. Així mateix, la línia 2 del metro de València va en paral·lel per la riba dreta fins al poble i després per l'esquerra a l'est del terme. Existixen diverses estructures per a l'aprofitament de les seues aigües, com ara el Molí de la Lluna. Tenia tres assuts, el de la fàbrica de la Concepió, el de la fàbrica del Carme i el de Mandor, que és el que queda actualment en funcionament.

Transports

Estació principal del Metro de València a l'Eliana

L'Eliana es comunica directament amb la ciutat de València, Burjassot i Paterna a l'est, i Llíria a l'oest, mitjançant l'autovia CV-35; i amb Riba-roja de Túria i Sant Antoni de Benaixeve mitjançant l'avinguda de les Delícies i la via CV-336, que comunica eixes dos poblacions. Així mateix, compta amb les línies d'autobusos del Metrobús 145 i 146, que van a Llíria a València i de Benaguasil a València, respectivament. Finalment, té 1 estació i 4 baixadors de metro pels quals passa la línia 2 de MetroValencia, que connecta Llíria amb València.

Festes i celebracions

Festes Majors. Correfocs.

• Festes Majors. Se celebren del primer cap de setmana de juliol fins al dia 17 del mateix mes
• Sant Antoni Abat. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener
• Les Falles se celebren al març. Hi ha quatre falles en la localitat, encapçalades per la Junta Local Fallera
• Mare de Déu dels Dolors. Festivitat que se celebra segons com caiga la Pasqua
• Festes de la Música i de Santa Cecília. Se celebren en el mes de novembre
• Cavalcada de Reis d'Orient. Es fa el 5 de gener

Esports

Un tret característic de l'Eliana és l'activitat esportiva, en la qual destaca la celebració tots els estius dels Jocs Esportius de l'Eliana, que ultrapassen les trenta edicions i tenen anomenada en les comarques i poblacions pròximes. Fou seu d'un dels millors clubs de la història de l'handbol femení, El Osito L'Eliana. Entre els esportistes elianers destaca Conxa Montaner (1981), atleta que ha destacat internaciolment en el salt de longitud.

A l'Eliana s'ha impulsat la Pilota valenciana amb la construcció d'un Trinquet que acull una Escola de Tecnificació de pilotaris, dirigida per la Federació de Pilota Valenciana, a més de múltiples partides del Circuit Bancaixa d'Escala i corda.

Persones destacades

• Dolores Marimón Navarro, primera regidora.
• Ramon Chisvert Ballester, Gat I, pilotari.
• Lluis Chisvert Ballester, Gat II, pilotari.
• Josep Aguilar Giner, Locheta, pilotari.
• Ricardo Marco Montaner, pilotari.
• Concepción Montaner Coll, atleta.
• Laura Gómez Ropiñón, judoka internacional.
• Sugoi Uriarte, judoka internacional.
• Javier Sarti, escriptor.
• Víctor Iñúrria, arquitecte.
• Josep Torrent Badia, periodista.

Bibliografia

• L'Eliana: historia, geografía y arte. València: Universitat de València, Facultat de Geografia i Història, 2015. ISBN 978-84-370-9737-4
• JAEN URBAN, Gaspar. Aproximación al municipio de la Eliana. Valencia: Diputación Provincial de Valencia, 1979. ISBN 84-500-3115-X
• La transició a l'Eliana. València: Enkuadres, 2017 ISBN 978-84-947635-6-4

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Eliana

• Ajuntament de L'Eliana
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística