Menandre

Menandre d'Atenes

Bust de Menandre
Nom original	(el) Μένανδρος
Biografia
Naixement	ca. 342/341 aC Atenes
Mort	ca. 292/290 aC Atenes
Causa de mort	Ofegament
Dades personals
Formació	escola peripatètica
Activitat
Ocupació	Poeta
Activitat	S. IV aC - S. III aC
Gènere	Comèdia
Moviment	Nova comèdia
Professors	Alexis de Turis i Teofrast
Obra
Obres destacables El malcarat Misoumenos Samia Epitrepontes Aspis Sikyonioi (307 aC) Perikeiromene (segle IV aC) Encheiridion
Família
Parella	Glycera (en)
Pares	Diòfites d'Atenes   i Hegesistrata (en)
Premis  Lenees

Menandre d'Atenes [en grec: Menander, Μένανδρος] (Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.

Biografia

Fill de Diòpites i Hegistrata, va viure al final del segle IV aC i començaments del segle III aC. Va néixer vers el 342 aC o 341 aC. El seu pare era comandant de les forces atenenques a l'Hel·lespont en el moment en què va néixer.

El pare era amic de Demòstenes que el va defensar d'alguna acusació vers el 341 aC i altre cop el 330 aC a Ctesifont. Aleixs o Aleix, el poeta còmic, era el seu oncle per part de pare i segurament fou qui el va introduir a la comèdia.

Fou amic de Teofrast i Epicur (aquest darrer fou el seu amic íntim i el primer el seu mestre). Menandre va escriure un epigrama anomenat "Epicur i Temístocles". Durant la seva vida fou amic de Demetri de Falèron que l'admirava per les seves obres. Quan Demetri fou expulsat d'Atenes va estar a punt de ser condemnat a mort però es va salvar per la intercessió de Telesfor, gendre de Demetri.

Després fou admirat també per Ptolemeu I Sòter que el va convidar a Alexandria, invitació que Menandre va declinar.

Segons una inscripció va morir als 52 anys (vers 291 aC) als 32è any de regnat de Ptolemeu i durant l'arcontat de Filip. Eusebi Escolàstic diu que va morir a Atenes, i Ovidi diu que va morir ofegat mentre es banyava al port del Pireu, i fou enterrat a la via entre el Pireu i Atenes. Es conserven dos epigrames seus a l'antologia grega. Va compondre un centenar de comèdies però moltes no foren gaire populars (degut al seu gust per les exhibicions elegants) i només vuit van obtenir premis, mentre el seu rival Filemó el Vell, considerat inferior en talent, fou més apreciat. Se li va erigir una estàtua al teatre d'Atenes, cosa que es feia amb molts poetes, però segons Pausànias era el més destacat dels poetes còmics que tenia una estàtua al lloc. Pòstumament fou molt reconegut i Aristòfanes el situa en el segon lloc només darrere Homer. Fou també apreciat i imitat pels romans (especialment per Terenci).

Obres

Obres més completes:

• Ἀσπίς
• Δύσκολος. Aquesta és l'única obra de Menandre que conservem sencera.
• Ἐπιτρέποντες
• Περικειρομένη
• Σαμία
• Σικυώνιος

Resten fragments o referències de les següents obres:

• Ἀδελφοί
• Ἀλαεῖς
• Ἀνατιθεμένη ἢ Μεσσηνία,
• Ἀνδρία
• Ἀνδρόγυνος ἢ Κρής
• Ἀνεψιοί
• Ἄπιστος
• Ἀρρηφόρος ἢ Αὐλητρίς
• Αὑτὸν πενθὼν
• Ἀφροδίσια
• βοιωτία
• Γεωργός
• Δακτύλιος
• Δάρδανος
• Δεισιδαίμων
• Δημιουργός
• Δίδυμαι
• Δὶς ἐξαπατῶν
• Ἑαυτὸν τιμωρούμενος
• Ἐγχειρίδιον
• Ἐμπιπραμένη
• Ἐπαγγελλόμενος
• Ἐπίκληρος
• Εὐνοῦχος
• Ἐφέσιος
• Ἡνίοχος
• Ἥρως
• Θαΐς
• Θετταλή
• Θεοφρουμένη
• Θησαυρός
• Θρασυλέων Ἱέρεια
• Ἰμξρίοι
• Ἱπποκόμος
• Κανηφόρος
• Καρινη
• Καρχηδόνιος
• Καταψευδόμενος
• Κερκύφαλος
• Κιθαριστής
• Κνιδία
• Κόλαζ
• Κονειαζόμεναι (o Κωνιαζόμεναι)
• Κνξερνῆται
• Λευκαδία
• Λοκροί
• Μέθη
• Μηναγύρτης
• Μισογύνης
• Μισούμενος
• Ναύκληρος
• Νομοθέτης
• Εενολόγος
• Ὀλυνθία
• Ὁμοπάτριοι
• Ὀργή
• Παιδίον
• Παλλακή
• Παρακαταθήκη
• Περινθία
• Πλόκιον
• Πρόγαμοτ
• Προεγκαλῶν
• Πωλούμενοτ
• ?απιζομένη
• Σικυώνιος
• Στρατιῶται
• Συναριστῶσαι
• Συνερῶσα
• Ευνέφηξοι
• Τίτθη
• Τροφώνιος
• Ὑδρία
• Ὑμνίς
• Ὑποξολιμαῖος ῍η Ἄγροικος
• Φάνιον
• Φάσμα
• Φιλάδελφοι
• Χαλκεῖα
• Χαλκίς
• Χήρα
• Ψευδηρακλῆς
• Ψοφοδεής.

Altres fragments, uns 500, no poden ser atribuïts a cap obra concreta.

Traduccions catalanes

• El malcarat, traducció d'Eloi Creus, Adesiara, Martorell, 2020. Es tracta d'una traducció del Δύσκολος, que segurament és de l'obra més cabdal de Menandre, ja que és l'única que ens ha arribat íntegra i, a més, Molière s'hi va inspirar per a escriure El misantrop.

Vegeu també

• Papir Bodmer.

Bibliografia

• Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III).