Hidrazina: diferència entre les revisions
m Espais durs |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{Referències}} |
|||
<references/> |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 00:35, 11 abr 2020
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 32,046 Da |
| Descobridor o inventor | Julius Wilhelm Theodor Curtius i Emil Hermann Fischer |
| Rol | antineoplàstic, cancerigen i carcinogen ocupacional |
| Estructura química | |
| Fórmula química | N₂H₄ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,01 g/cm³ (a 20 °C, líquid) |
| PKa | 8,1 |
| Moment dipolar elèctric | 1,75 D |
| Punt de fusió | 2,2 °C 2 °C |
| Punt d'ebullició | 113,3 °C (a 760 Torr) 113 °C (a 760 Torr) |
| Moment dipolar elèctric | 1,75 D |
| Pressió de vapor | 10 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 2,9 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 98 vol% |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 1,3 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició sostre | 0,04 mg/m³ (cap valor) |
| Punt d'inflamabilitat | 37 °C 99 °F |
| IDLH | 65,5 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| líquid inflamable de classe IC | |
La hidrazina, també anomenada diazina, és un compost químic de fórmula N2H4. És un líquid incolor amb olor amoniacal. La hidrazina és altament tòxica i perillosament inestable, llevat que es faci servir dissolta. Anualment se'n produeixen unes 260.000 tones.[1] La hidrazina es fa servir principalment com a agent escumant en la preparació de polímers escumosos. Altres usos rellevants són com a precursor per a catalitzadors de polimerització i de medicaments. A més a més, la hidrazina també s'usa en diversos coets i per a preparar els precursors del gas emprat en els airbags. La hidrazina s'usa en els cicles de vapor de centrals elèctriques nuclears i convencionals per a controlar les concentracions d'oxigen i reduir així la corrosió.
Propietats
La hidrazina té unes propietats físiques similars a les de l'aigua, amb un punt de fusió d'1 °C i un punt d'ebullició de 114 °C. També forma enllaços per pont d'hidrogen.
Síntesi
Una de les formes de sintetitzar hidrazina és el procés Olin Rashig, pel qual es fa reaccionar amoníac amb hipoclorit de sodi.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidrazina |
- ↑ Jean-Pierre Schirmann, Paul Bourdauducq "Hydrazine" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2002. doi:10.1002/14356007.a13_177(anglès)