Nicèfor Brienni el Jove: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Fou amic i lleial a l'emperador [[Aleix I Comnè]] ([[1081]]). Va ser un general distingit del seu exèrcit i un notable intel·lectual. L'emperador va crear per a ell el títol de [[ |
Fou amic i lleial a l'emperador [[Aleix I Comnè]] ([[1081]]). Va ser un general distingit del seu exèrcit i un notable intel·lectual. L'emperador va crear per a ell el títol de [[panhipersebastós]] (πανυπερσέβαστος), que l'equiparava a un "[[Cèsar (títol)|cèsar]]"; aquest darrer títol també li fou donat. |
||
També va obtenir la mà de la seva filla [[Anna Comnè]] amb la qui va viure feliçment durant 40 anys i va tenir quatre fills: Aleix, Joan, Irene i Maria.<ref name=":0" /> |
També va obtenir la mà de la seva filla [[Anna Comnè]] amb la qui va viure feliçment durant 40 anys i va tenir quatre fills: Aleix, Joan, Irene i Maria.<ref name=":0" /> |
||
Revisió del 12:51, 11 abr 2020
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1062 (Gregorià)  Orestiada (Grècia) |
| Mort | 1137 (Gregorià) (74/75 anys) Constantinoble |
| Estrateg | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, escriptor, militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Croada |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Comnena (1097 (Gregorià)–) |
| Fills | Aleix Brienni |
Nicèfor Brienni (Nicephorus Bryennius) o Brienni el Jove,[1] fou el marit d'Anna Comnè. Va néixer a Orestiada, a Macedònia a la meitat del segle xi (1062) i era fill o nebot d'un famós general romà d'Orient també anomenat Nicèfor Brienni. Fou general de l'exèrcit, estadista i historiador.
Biografia
Fou amic i lleial a l'emperador Aleix I Comnè (1081). Va ser un general distingit del seu exèrcit i un notable intel·lectual. L'emperador va crear per a ell el títol de panhipersebastós (πανυπερσέβαστος), que l'equiparava a un "cèsar"; aquest darrer títol també li fou donat.
També va obtenir la mà de la seva filla Anna Comnè amb la qui va viure feliçment durant 40 anys i va tenir quatre fills: Aleix, Joan, Irene i Maria.[1]
Es va distingir a la guerra contra Bohemond d'Antioquia i va negociar la pau del 1108. Anna va intentar que Nicèfor fos nomenat hereu però Aleix no va voler desheretar el seu fill Joan. Així quan Aleix va morir el 1118, Anna i Nicèfor van conspirar contra el jove Joan II Comnè, però el complot va fracassar, a causa del fet que Nicèfor va refusar d'actuar en el moment decisiu (cosa que la seva dona li va retreure). Els seus béns foren confiscats i els dos foren desterrats a Oenoe (després Unieh) a la costa de la Mar Negra, on van viure retirats per bastants anys però amb el temps Nicèfor va recuperar el favor de l'emperador.
El 1137 fou enviat a Síria per intentar aixecar el setge d'Antioquia pels croats, però es va posar malalt i va tornar a Constantinoble on va morir poc després.
Obra històrica
Per suggeriment de la seva sogra va escriure Ὕλη Ἱστορίας or Ὕλη Ἱστοριῶν («Materials per la Història»), una crònica dels regnes d'Isaac I Comnè, Constantí X Ducas, Romà IV Diògenes i Miquel VII Ducas Parapinaces, que és una de les obres més valuoses sobre història romana d'Orient.
A més de la informació recollida de primera mà, proporcionada pel seu pare i el seu cunyat, Brienni va fer ús dels treballs escrits per Miquel Psel·los, Joan Escilitzes i Miquel Ataliates. Com era d'esperar, el punt de vista que ofereix es veu afectat per consideracions personal i la seva relació propera a la família reial. El seu model d'escriptor va ser Xenofont; s'absté d'un ús excessiu de símil i la metàfora, i el seu estil és concís i senzill.
L'edició prínceps la va publicar Petrus Possinus el 1661 i Jacques Paul Migne va incloure la seva obra en la Patrologia Graeca, capítol CXXVII, del 1856.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 24. ISBN 9781492173960.
Bibliografia
- Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. John Walton, 1849, p. 514.