Màquia

La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-2 m) de tipus escleròfil, és a dir, adaptada a la sequera, pròpia de les terres de clima mediterrani amb una gran sequera estiuenca, com ara les muntanyes mitjanes i baixes del País Valencià, les Illes Balears i de la major part de Catalunya. De la paraula màquia, d'origen cors, deriva el mot maquis, en tant que persona que s'amagava entre aquest tipus de vegetació.

Les espècies vegetals a la màquia són força variables, s'hi troben espècies arbustives (arboç, marfull, llentiscle, margalló, etc) però també es poden trobar alguns arbres, de mida reduïda, com l'alzina, el roure, l'auró negre o l'ullastre. Es diferencien dos grans tipus de comunitat vegetal, les espècies que les caracteritzen poden estar complementades per d'altres:

• Màquia continental de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae)
• Màquia litoral de garric i margalló (Querco-Pistacietum lentisci o Querco-lentiscetum)

Màquia continental de garric i arçot

Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitats força variables i la presència d'un estrat herbaci poc important. Es troba a zones interiors de clima continental sec com la Depressió Central catalana. A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garric A l'estrat arbustiu podem trobar: càdec, arçot, savina

Màquia litoral de garric i margalló

Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitat importants (fins a 4 metres, però normalment d'un a dos metres) i la presència d'espècies que no toleren el fred (psicrofobes). Es troba a la zona costanera de la Mediterrània amb clima sec, sobre sòls prims, de vegades calcaris i rocosos.

A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garrofer, ullastre A l'estrat arbustiu podem trobar: margalló, garric, llentiscle, arçot

També es pot trobar l'arítjol, la rogeta o l'esparreguera.